Amable Liñán Martínez

És per al meu un honor i una gran satisfacció el poder presentar hui les facetes docent i investigadora del professor Amable Liñán a qui investim com a Doctor Honoris Causa per aquesta Universitat.

D'altra banda aprofite l'ocasió per a agrair als membres de la Comunitat Universitària haver acceptat la proposta del Departament de Màquines i Motors Tèrmics d'investir al professor Liñán Doctor Honoris Causa.

Començaré per relatar breument la labor desenvolupada pel professor Liñán en el camp acadèmic. En 1965 va obtindre la Càtedra de Mecànica de Fluids de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics. Baix el seu magisteri s'han format brillants alumnes que hui en dia ocupen una gran part de les càtedres de mecànica de fluids del nostre país i també molts altres que estan en prestigioses universitats estrangeres com Berkley, Yale, MIT, etc. Sense cap dubte esta és la primera gran lliçó que podem aprendre del professor Liñán, la seua capacitat per a crear escola i formar persones de vàlua.

Ha sigut professor invitat o visitant en importants universitats entre les que cal ressaltar la Universitat de Califòrnia en els anys 1973, 77 i 80, Michigan en el 73 i 74, Marsella els anys 81, 82, 83, 88 i 93, Princeton en el 84, i Stanford en el 94 i 96. Des del meu punt de vista este és un altre gran mèrit del professor Liñán, la seua capacitat per a transmetre el seu coneixement, sent un reconegut ambaixador del nostre país en l'àmbit científic.

En el camp de la investigació el seu treball s'ha centrat en problemes termofluidodinámicos sent les seues aportacions nombroses i de gran prestigi. L'any 57, estant encara realitzant els seus estudis universitaris es va incorporar com a becari al grup de combustió de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, l'INTA, grup de combustió que dirigia el professor Gregorio Millán que va ser el seu mestre. Des de 1960 i durant quinze anys va romandre com a investigador en l'INTA participant en diversos projectes d'investigació en col·laboració amb institucions americanes i europees. A partir de 1975 realitza la seua investigació des de l'Escola d'Enginyers Aeronàutics. En resum són més de trenta els projectes d'investigació en què ha participat.

Cal destacar que el seu treball d'investigació més reconegut versa sobre l'anàlisi fisicomatemàtica dels fenòmens de flama de difusió. En relació a esta temàtica el professor Liñán va publicar l'any 1974 un article que va gaudir i gaudix de gran ressonància mundial titulat "The asymptotic structure of counterflow difusió flames for large activation energies", publicat en Acta astronàutica. Este treball s'ha establit com un clàssic en la matèria. A este article cal afegir molts altres, en gran part relatius a problemes de combustió, si bé, també ha afrontat temes relatius a la mecànica de fluids no reactiva. De forma molt resumida es pot dir que ha publicat més de 130 articles en revistes de prestigi, ha participat en més de 250 conferències en congressos i és coeditor junt amb Paul F. Fife i Formen Williams del llibre Dynamical Issues 'in' Combustió Theory entre altres.

Una qualitat que aflora immediatament a la vista dels seus resultats d'investigació és la seua gran capacitat de treball.

Conseqüència de la qualitat del seu treball s'ha fet mereixedor de nombrosos premis i honors entre els que vull destacar:
- Premi príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1993.
- Medalla d'Or de l'Institut de Combustió en 1994.
- Medalla d'Honor al foment de la investigació de la Fundació García Cabrer en 1995.
- Doctor Honoris Causa per les universitats Carles III de Madrid, la de Saragossa i la Politècnica de Catalunya.
- Membre, entre altres, de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes Físiques i Naturals i de l'Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.

Si bé ja he fet breument referència als inicis del professor Liñán en l'INTA, vull ressaltar esta circumstància per la gran importància que al meu parer va tindre sobre el professor Liñán i per la important lliçó que podem extraure per a la investigació al nostre país.

Les dades a què faré referència els he obtingut del professor Virto que va ser catedràtic de Mecànica de Fluids en l'ETSI de Tarrasa, actualment professor emèrit i amic del professor Liñán.

L'any 1942 es va crear l'INTA, el seu primer president va ser Esteban Terradas que va aconseguir suport del llavors ministre de l'Aire General Vigón, per a dotar a l'Institut dels mitjans adequats per a l'època. Anys després es va crear dins de l'INTA el grup de combustió degut a un fructífer període de col·laboració del fundador del grup, el professor de Mecànica de Fluids de l'ETSI d'Enginyers Aeronàutics D. Gregorio Millán i el professor Theodor Von Karman de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH, com a conseqüència d'esta relació el professor Millán va col·laborar en el curs que Von Karman va impartir sobre combustió en 1951 en la Sorbona.

Gregorio Millán tenia en aquell moment un grup de col·laboradors entre els que destaque Sánchez Tarifa, Sendagorta i Pérez del notari entre altres. A este grup de combustió es va incorporar Liñán en 1958 i a banda de la innegable vàlua personal del professor Liñán, estic segur que una part no despreciable del seu èxit i per tant de l'èxit d'este país en el camp de la combustió es deu al suport decidit a l'INTA per part de l'Administració Pública d'aquells temps, els fruits del qual es van veure anys després.

En l'acte de hui a més de la investidura del Doctor Honoris Causa, celebrem el dia de la Investigació en la Universitat, i em pareix important ressaltar les lliçons que sóc capaç d'extraure d'esta breu història, i que són:

- És necessari el suport decidit de l'Administració a la investigació.
- Es necessita molt de temps i per tant paciència per a arribar a aconseguir èxits.
- És molt important per a tindre èxit, disposar d'un grup consolidat i de prestigi en què recolzar-se.
- Les inversions en investigació són sempre rendibles a la llarga, per a un país.

Acabaré donant algunes de les raons que ens han portat a proposar al professor Liñán com a Doctor Honoris Causa per esta Universitat.

En primer lloc la indubtable vàlua científica del professor Liñán i més concretament les seues contribucions al coneixement dels processos termofluidodinámicos reactius, que han sigut decisius per a l'enteniment dels processos de combustió en els seus diversos règims, així com dels fenòmens d'ignició i extinció de flames en mitjans no homogenis i el seu indubtable valor en l'evolució i perfeccionament dels motors de combustió interna, especialment en aplicacions aeronàutiques.

En segon lloc per la seua inqüestionable vàlua humana com a mestre i formador d'investigadors i per la seua labor pionera en la creació d'una escola d'investigació bàsica en temes d'aeronàutica amb àmplia projecció internacional.

La implantació d'una nova titulació d'Enginyer Aeronàutic en la Universitat Politècnica de València afig un criteri d'oportunitat als mèrits objectius destacats en els punts precedents.

La idea d'esta proposta també s'emmarca en la celebració del vint-i-cinqué aniversari de la creació del grup CMT-Motores Tèrmics que componen els professors i investigadors del Departament de Màquines i Motors Tèrmics, que d'esta manera pretenen rendir un homenatge a una personalitat tan destacada en el científic i en l'acadèmic com és el professor Liñán.

Però sense cap dubte la raó més important és en reconeixement a l'exemple que el professor Liñán és per a nosaltres en l'ardu treball que és la docència i la investigació en la universitat.

Moltes gràcies professor Amable Liñán per haver acceptat el nomenament i acabe dient:

Així, considerats i exposats tots estos fets digníssimes autoritats i claustrals, sol·licite amb tota consideració i encaridament prec que s'atorgue i conferisca a l'excel·lentíssim Senyor D. Amable Liñán Martínez el suprem grau de Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València.

València, 16 de juny de 2005