Daniel Gianola

Excel·lentíssim i Magnífic Sr. rector,
Volguts i admirats protagonistes d'aquest acte
Dres. Daniel Gianola y Robin Thompson,
Estimats companys:

Fa vint anys que van caure en les meues mans els primers articles del Dr. Gianola en el que postulava l'ús de mètodes bayesianos per a resoldre un problema genètic concret. No vaig captar llavors la rellevància d'esta aproximació, i per descomptat no vaig poder preveure que vint anys més tard, en el Congrés Mundial de Genètica aplicada a la Producció Ramadera que va tindre lloc el passat mes d'agost, estaria dominat per una autèntica explosió de mètodes bayesianos aplicats a tots els problemes del nostre camp. Del responsable de la introducció d'estos mètodes en la genètica animal és de qui hui vos parle. Però el professor Gianola no és només el responsable de la introducció d'un tècnica potent, sinó també, i és el més important, l'investigador que ha aplicat esta metodologia a la majoria dels problemes rellevants amb què s'enfronta el genetista d'animals, i en una part considerable també als que s'enfronta el genetista de plantes.

Presentar la labor del professor Gianola a genetistes d'animals domèstics és una tasca innecessària, ell i el seu il·lustre col·lega el Dr. Robin Thompson són els dos punts de referència en una gran part de la nostra activitat.Per als claustrals i assistents que no pertanguen al camp de la genètica, baste dir que el Dr. Gianola ha publicat més d'un centenar d'articles en revistes d'alt impacte -De les que per cert forma part en diverses d'elles del comité editorial-, ha sigut invitat a donar seminaris, presentacions o a col·laborar com a visitant en més de 20 països dels cinc continents, i com a docent, a més dels seus cursos en la Universitat d'Illinois primer i en la de Wisconsin després, ha impartit més de 40 cursos internacionals i dirigit quinze tesi doctoral, a més de rebre assíduament estudiants de tot el món per a la realització de projectes d'investigació en la seua àrea de coneixement. El Dr. Gianola, fellow de l'American Statistical Association, ha rebut nombroses distincions al llarg de la seua carrera acadèmica; però tots estos mèrits, que quantitativament impressionen, no expressen prou bé el que la labor del Dr. Gianola ha representat per a la millora genètica. Per a això és necessari entrar, encara que siga lleument, en els problemes tècnics a què ens enfrontem els genetistes.

Hi ha una broma famosa que diu que els genetistes estadístics som aquells que els parlem de genètica als estadístics i d'estadística als genetistes (i hi ha de l'anècdota una versió masclista que diu que entre nosaltres només parlem de dones). El cas és que els professionals de l'estadística troben els nostres models extremadament parametrizados, amb una estructura d'una elevada complexitat, i damunt difícils d'operar amb ells a causa de la gran quantitat de dades que ens manegem. Em comentava un amic al càrrec del programa de genètica de vaquí de llet a França que les seues dificultats no provenien tant de tindre un model multivariant amb dissenys distints per als distints caràcters, quant del fet d'haver de resoldre quinze milions d'equacions amb eixe model. Fa poc de temps vam resoldre en el meu equip de treball, sota la direcció del Dr. Gianola, el problema d'analitzar dades de creixement al llarg del temps, amb funcions no lineals en les que cada paràmetre estava sotmés a efectes genètics i ambientals de distints tipus, en el cas en què les dades estaven seleccionats per un altre caràcter correlacionat amb els paràmetres de les corbes de creixement. Estos problemes, si bé és cert que són extremadament complexos, no són activitats de laboratori o models per a entretindre matemàtics, sinó els problemes que els genetistes animals ens trobem hui en dia en la indústria ramadera: estic parlant de les associacions de criadors i de les empreses, transnacionals o no, que tenen nuclis de selecció i que han de donar resposta a les demandes del mercat.

La varietat de problemes a què el Dr. Gianola ha trobat solució sorprén no tant pel fet de donar resposta a les demandes habituals en millora genètica, quant per l'abordatge original a certs assumptes que pareixen intractables. Per exemple, el tractament preferencial en vaquí de llet. És conegut el fet que els grangers solen tractar millor les vaques provinents de bous molt bons, o a les vaques que els han costat molt cares. El problema és que este tractament preferencial no està declarat ni corregit, la qual cosa suposa una sobrevaloració de la producció d'estes vaques degut a estes cures especials. Encara que Aixa plantejat, el problema pareix impossible de resoldre, el Dr. Gianola ha proposat solucions de tipus bayesiano que minoren considerablement les conseqüències d'este caire. El mateix pot dir-se de les seues solucions a problemes d'errors en el registre de dades, un aspecte aparentment intractable que el Dr. Gianola ha abordat per a caràcters de tipus tot-res i per a errors en la construcció de mapes genètics.

Vull ressaltar un últim punt que per a mi ha sigut crucial per al desenvolupament dels mètodes que hui en dia estem utilitzant en millora genètica. Les aproximacions bayesianas propostes pel prof. Gianola sempre havien resultat atractives, però s'enfrontaven a un clàssic problema de l'estadística bayesiana: acabaven amb una enorme quantitat d'integrals múltiples que les feien impracticables, o que forçaven a solucions pobres com la de trobar el valor més probable del paràmetre a estimar. El cas és que a principi dels anys 90 va botar a les revistes d'estadística la possibilitat d'utilitzar integradors basats en cadenes d'Harkov aleatòries, i el Dr. Gianola immediatament va estudiar la seua aplicació en els models altament parametrizados que els genetistes animals utilitzem. El resultat està a la vista de qualsevol que consulte les revistes del nostre camp: hui en dia són una ferramenta comuna que ha facilitat el que l'estadística bayesiana s'estenga al camp de la millora genètica animal per a produir resultats. Perquè si no hi ha altre remei nosaltres som científics aplicats, i avaluem els mètodes per la seua capacitat de produir resultats que conduïsquen a millorar l'eficàcia dels nostres programes.

A pesar d'esta última afirmació tan contundent, i per a acabar, vull entrar en un aspecte que per a mi ha sigut personalment extraordinàriament atractiu i al que he tingut accés a través del meu contacte professional amb el Dr. Gianola. Em referisc als aspectes filosòfics que es deriven d'esta escola d'inferència. Pot sorprendre a un visitant el que ara parlem de filosofia, però em sent autoritzat fer-lo perquè sé que em trobe en un ambient particularment propici, ja que ha sigut política general del nostre equips de govern el subratllar l'aspecte humanístic de la nostra Universitat. El visitant curiós prompte descobrirà que tenim una magnífica col·lecció d'escultura moderna en el campus, que la Universitat ha organitzat uns quants congressos de filosofia i teoria del coneixement, i que vegades altres ocasions ha posat en contacte a creadors del camp de la literatura, les humanitats i l'art amb els científics de diversos camps. La llista de doctors Honoris causa d'esta universitat, per posar un exemple a propòsit, està infestada de poetes, de músics i d'artistes plàstics. No crec, per tant, estar fora de lloc si dic que a través del món a què em va introduir el Dr. Gianola, he pogut comprendre millor aspectes de la filosofia de la ciència relacionats amb el problema clàssic de la inducció, i inclús m'he atrevit a fer alguna xicoteta aportació en el congrés de Coneixement en Invenció que va desenvolupar recentment la nostra Universitat. Les classes del Prof. Gianola sempre han sigut un estímul no sols per a abordar problemes nous o per a desenvolupar ferramentes eficaces per a la nostra labor, sinó per a pensar en els problemes difícils de la inferència científica; estos problemes que potser a l'enginyer aplicat no li interessen necessàriament, però que en una Universitat, i com a universitaris, no hem d'ignorar.

Vull finalment ressaltar l'especial relació que ha tingut el professor Gianola amb Espanya, ja que ha impartit cursos i seminaris no sols a València sinó a Madrid, Sevilla, Barcelona, Lleida i altres parts de Espanya. Vaig conéixer el professor Gianola fa tretze anys quan va ser invitat a participar en unes Jornades en Lorca, i després vaig tindre l'oportunitat d'assistir a un seminari sobre estadística bayesiana que va impartir en l'Institut d'Investigacions Agràries de Madrid. Aprofitant la circumstància, el vaig invitar a donar un curs en la nostra Universitat, i des de 1994 ha sigut un hoste regular el nostre, bé per a impartir cursos o com a professor visitant en períodes més prolongats. Les causes d'este interés mutu són evidents per a qui ha disfrutat de la seua labor professional i de la seua amistat: el Dr. Gianola va nàixer i va viure a Uruguai fins a la seua graduació, i visita sistemàticament el seu país tots els anys, per la qual cosa per llengua i caràcter ha simpatitzat ràpidament amb els equips espanyols que li han invitat. Però a més el Prof. Gianola unix a un sentit de l'humor poc corrent un interés per altres aspectes de la vida diferents dels que estan relacionats amb la mera professió, ja siga el disseny o l'arquitectura contemporània, la música o la varietat de lectures sobre els temes més diversos. Estos aspectes fan apreciar la seua companyia fora de les aules i també, he de dir-ho clarament, considerar un privilegi el que a alguns de nosaltres ens haja distingit amb la seua amistat.

Per tot allò que s'ha exposat, sol·licite que s'atorgue i conferisca al Prof. Daniel Gianola el títol de Doctor Honoris causa de la nostra Universitat.