David W. Thursfield

Excm. Sr. rector Magc. De la UPV
Dignísimes Autoritats,
Senyors Claustrals:
Senyores i Senyors

Vull primerament expressar l'enorme responsabilitat i al temps gran honor per haver sigut designat per a presentar els mèrits i circumstàncies al voltant de la figura de David Thursfield, enginyer de l'empresa Ford i actualment vicepresident Executiu de Fabricació de FORD a nivell mundial.

Amb el permís de vostés, iniciaré la meua exposició amb una breu història de l'evolució d'una empresa tan emblemàtica alhora que important per a la nostra Comunitat com és Ford Espanya.

L'any 1886, Henry Ford va posar a punt el seu primer vehicle -el cuadriciclo-, fundant en 1903 la Ford Motor Company i iniciant la fabricació del model T en 1908. Des de llavors la companyia ha crescut alhora que s'ha estés per tot el món, sent en l'actualitat el segon fabricant mundial de vehicles que recentment va celebrar la fabricació de la seua unitat 300 milions des de la seua fundació.

Són innumerables les dades que es podrien exposar al voltant d'una empresa com a Ford, especialment en l'aspecte tecnològic però també empresarial i social. Una empresa líder quant als mitjans de producció (alt nivell d'automatització, robotització, sistemes de control de qualitat, etc.), en el conceptual creant la producció en sèrie com a mecanisme de reducció de costos amb increment de la qualitat a l'aconseguir una especialització dels seus operaris i equips, però també des d'un punt de vista social. Henry Ford va contribuir, de manera sobreïxent, a la creació de la classe mitjana americana al duplicar el salari dels seus treballadors - fins als $5 diaris - Facilitant-los l'accés als productes que ells mateixos fabricaven. És famosa la frase d'Henry Ford que Deia així "Posaré la tecnologia a l'abast de tots", i ho va complir.

Si bé la Ford és actualment coneguda entre nosaltres per la seua ubicació a Almussafes, hi ha una història anterior a Espanya que s'inicia en 1907 amb la inauguració d'una agència a Cadis, que més tard, a l'abril de 1920, donaria lloc a una factoria amb l'objectiu de produir 1000 unitats del model T el primer any i 5000 el segon, tot un rècord per a aquells temps.

La companyia va ser testimoni i va patir la crisi que va seguir a la primera guerra mundial, les agitacions socials a Espanya durant el trienni bolxevic, de 1918 a 1920, així com l'assassinat, en 1921, de Dada, Cap del Govern en aquell llavors. Tot això va concloure amb el tancament de la planta de Cadis eixe mateix any.

L'interés de Ford per mantindre's a Espanya va donar lloc a què Al març de 1923 uns mesos abans del colp d'estat del General Primo de Rivera, Ford es traslladara a Barcelona, continuant l'acoblament dels seus cotxes amb uns resultats variables.

Partint d'una situació molt difícil en 1930, on Espanya era el país en què la fabricació dels vehicles resultava mes cara va passar a ser la de majors beneficis a Europa, (624.000$ en 1935), això sí, excloent la planta d'Anglaterra que era encara més productiva. En eixa època es fabricaven ja mes de 7000 cotxes/any.

Els efectes de la Guerra Civil Espanyola i de la II Guerra Mundial van ser terribles per a la indústria automobilística, en general, i per a l'empresa Ford en particular, venent en 1942 tan sols 43 unitats el que va donar lloc al tancament de la fàbrica de Barcelona A l'abril de 1944. Això no va ser tan sols com a conseqüència dels mals resultats econòmics, a la qual cosa la companyia podria haver-hi tractat de fer front, si no al desig del Govern Espanyol de tindre una indústria nacional de l'automòbil pròpia.

Hauríem d'esperar a abril de 1973 perquè El Govern Espanyol canviara les seues prioritats i anunciara la decisió de Ford d'instal·lar una planta de producció a Espanya, en un principi destinada als models Taurus i Escort.

Després d'analitzar distints llocs d'Espanya, els estudis se van anar centrant en la província de València, on la diputació va oferir deu possibles assentaments.

El 14 de juny de 1973, es va considerar com el més idoni Almussafes i en els mesos següents va ser negociant-se la compra dels 636 horts on s'instal·laria la futura planta, amb una extensió inicial de 270 has. Esta compra de terrenys va ser acabada el 13 de desembre d'eixe mateix any.

En aquell llavors a València, hi havia un excedent de mà d'obra d'agricultura, una xarxa de xicotetes empreses molt diversificades - no molt tecnificades però amb capacitat per a la incorporació de noves tecnologies--, un fort tarannà empresarial i a més dos universitats. Una d'elles de tipus tecnològic, la Universitat Politècnica de València. Una Universitat dinàmica que, a més de ser capaç de proveir d'enginyers altament qualificats a la factoria, va ser capaç de respondre amb eficàcia i entusiasme als reptes tecnològics plantejats des de l'empresa com més avant citaré a manera d'exemple.

En l'actualitat, la planta d'Almussafes és una de les més productives del món, a més de versàtil ja que fabrica simultàniament quatre models diferents de volums molt elevats, conferint-li la categoria de planta "flexible". Durant el 2003, la planta valenciana ha tornat a superar el seu rècord de producció per segon any consecutiu i tot apunta cap a un nou rècord per a l'any 2004.

El tarannà obert de Ford-Espanya, amb una planta assentada en una Comunitat com la Valenciana d'artistes i creadors, ha donat lloc a relacions singulars de cooperació i desenvolupament. Una Comunitat que s'ha il·lusionat i ha abrigat a la Ford des dels seus primers temps i que ha sabut alinear-se amb ella per a fer-se tots molt més competitius i pròspers. És ben coneguda l'espenta, que des del punt de vista industrial, ha suposat la implantació de la factoria d'Almussafes i el valor afegit que ha suposat també el parc de proveïdors adjunt a la planta.

La Universitat Politècnica de València porta col·laborant amb la Factoria d'Almussafes, així com amb altres factories europees des de fa molts anys, havent-se arribat a aconseguir fins i tot en una única factura, la xifra rècord d'un milió d'euros.

Per la seua banda, l'empresa Ford-Espanya ha mostrat un interés especial en la col·laboració amb la Universitat, pel que fa a la docència i la investigació. A manera d'exemple citar en l'àmbit formatiu:

- La creació en 1979 de l'Escola d'Aprenents. Alguns dels seus millors alumnes eren becats perquè estudiaren Enginyeria Tècnica Industrial (especialitat Mecànica) en la Universitat Politècnica.

- La creació del títol Enginyer Ford, títol propi de l'empresa en el qual vaig tindre el gust de participar personalment com a professor durant alguns anys.

- I finalment, la creació en 1995 del Centre de Formació i Estudis Universitaris Ford Espanya, S.A. Ubicat en la factoria Ford a Almussafes. El dit centre adscrit a la Universitat Politècnica impartix oficialment des de 1995 la titulació d'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Mecànica, amb una mitjana de 30 alumnes per promoció, molts d'ells empleats que compaginen les seues tasques laborals i educatives.

La Universitat proporciona professors per a impartir docència i controla, a través de l'Àrea de Centres Adscrits, els programes, la qualitat de la docència, el nivell dels exàmens i les puntuacions atorgades. Així mateix atorga la "vènia docendi" als professors que no pertanyen a esta Universitat.

La col·laboració de Ford, a través de la seua Escola Universitària, amb la Universitat ha continuat i s'ha materialitzat amb la posada en funcionament l'any 2000, dels estudis d'Especialista Universitari en Enginyeria d'Automoció, de moment com a títol Propi de la Universitat Politècnica de València però amb vocació de convertir-se en títol Oficial dins de tot l'Estat Espanyol.

Són tantes les col·laboracions entre la Universitat Politècnica de València i l'Empresa Ford que resultaria interminable la seua simple enumeració. Valga tan sols a nivell de mostra algunes de què tinc constància directa, com la que em relata, per exemple, el Catedràtic d'Estadística, D. Rafael Romero i que es va iniciar allà per l'any 1984 amb Cursos per a Encarregats que culminaven amb el desenvolupament, per part de cada alumne, de projectes concrets en l'empresa o els cursos cridats "Training on the Job" de caràcter eminentment pràctics, o els cursos a nivell gerencial. En l'organització d'eixos primers cursos va tindre un paper importantíssim l'Institut de Ciències de l'Educació dirigit, en aquell moment, pel Catedràtic D. Manuel López Pellicer.

Però eixes activitats formatives acabaven derivant en projectes d'investigació, com l'estudi del procés de reducció de fallades precoces en components, o l'optimització d'un procés de soldadura en la Planta de Carrosseries. Alguns dels treballs cobraven caràcter d'investigació, generant noves línies d'investigació, com per exemple, la "Obtenció de Plans experimentals Ds-óptimos en el Disseny Robust de Paràmetres".Aquesta línia, en particular, s'ha plasmat en una tesi doctoral i diverses publicacions científiques de prestigi

Tornant a la col·laboració en l'àmbit formatiu, cal destacar el MBA (Màster on Business Administrations) organitzat conjuntament per les universitats Politècniques d'Anglia i de València amb la Ford.

Després de la firma del Conveni Marc entre la Ford Espanya S.A. I la Universitat Politècnica de València s'obri un període, encara més intens, de fructífera col·laboració a través de projectes d'investigació i contractes de prestació de servicis en els quals s'involucren una gran majoria dels departaments i instituts d'investigació de la nostra universitat.

A manera d'exemple citar els projectes realitzats pel Centre d'Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció, sota la direcció del Catedràtic Francisco Creu Lario, com són: "Estudi especial sobre Simulació ILVS", "Simulació i Anàlisi del Magatzem Sud de Pintures", "Simulació del Body-In-White", "Estudi de la Gestió del Magatzem Sud", "Simulació del Buffer de Xassís", "Sistema per a l'Arreplegada d'Informació i la seua elaboració per al seguiment de la Producció i Flux de Materials, SPFM" i un llac etc.

O projectes europeus com el Projecte Esprit SCHUMANN (Optimització de la Gestió de la Cadena de Subministrament baix Incertesa, per mitjà de Computació en Paral·lel) dels que van derivar al seu torn projectes d'investigació nacionals com el finançat per la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia amb el títol: Proveïdors Seqüenciats i Sincronitzats d'Aplicació a la Logística del parc Industrial de Proveïdors.

I una llarga llista de què em deixe contractes i projectes d'este centre i de tants i tants altres centres, instituts, departaments i col·legues de la Universitat que han vingut aportant el seu saber fer a este acostament de la universitat a l'empresa de la mà d'una empresa com la Ford.

En este punt deuria a més citar Ignacio Fernández de Lluci i Antonio Gutiérrez per la seua precisa direcció al comandament del Centre de Transferència de Tecnologia des del qual es van recolzar la majoria dels projectes realitzats amb la Ford.

Demane disculpes des d'ací a tots els meus companys, els projectes i col·laboracions dels quals no puc citar en este discurs. Disculpeu l'omissió que faig dels vostres treballs en este acte: Paco Payri, Vicente Carot, etc.

Però la Ford, és a més una institució que s'ha fet còmplice de molts dels nostres projectes i per tant no és estrany que participe en patronats dels nostres instituts d'investigació, o en associacions empresarials.

I que de forma general, tampoc resulta estrany que la Ford col·labore amb ONGs, campanyes contra la drogoaddicció o el càncer, neteja de l'Albufera, rehabilitacions com la realitzada en el monestir de Santa Maria de la Valldigna, o perquè no dir-ho patrocinant al València Club de Futbol. És en definitiva per les seues actuacions, una empresa totalment valenciana.

Tot això sense oblidar altres iniciatives de molta major envergadura com la Fundació per al Desenvolupament i la Innovació de la Comunitat Valenciana l'objectiu de la qual és el de transferir coneixements de les millors pràctiques de Ford al teixit empresarial de la Comunitat. Fundació que, a més, ha cedit diversos robots d'última generació per a constituir un laboratori de robòtica en la Universitat Politècnica on realitzar labors d'investigació, però també docents i que s'ha sigut inaugurat oficialment este mateix matí.

Pel que fa a la persona que la Universitat Politècnica de València té la satisfacció d'investir hui com a Doctor Honoris Causa, David Thursfield, dir que va nàixer en 1945 a Anglaterra.

Va realitzar estudis en la Universitat d'Aston a Anglaterra, acabant-los en 1965, graduant-se com a Enginyer de Producció. Tres anys més tard obté el Bachelor Sciences de Psicologia Industrial per la Universitat de Brunel de Londres.

Abans de començar a treballar amb Ford va ser director de fàbrica d'Iritis Leyland.

Thursfield va entrar en Ford en 1979 com a director de la fàbrica de muntatge de cotxes en Broadmeadows, a Austràlia, càrrec que va ocupar fins a 1984.

De 1984 a 1992 va ser director general d'Operacions de Fabricació de València i Dagenham i director general d'Operacions de Carrosseria i Muntatge en Halewood, Saarlouis, Genk, Niehl.

Durant este període, va passar a formar part del Consell d'Administració de Ford Motor Company i va ser ell mateix qui va recolzar decididament a la Planta d'Almussafes fins a convertir-la en el que és en l'actualitat.

Tinga's en compte que les successives inversions realitzades en la la dita planta han anat transformant-la en una de les més importants d'Europa pel que fa a tecnologia, desenvolupament de producte, productivitat i qualitat.

David Thursfield ha estat sempre vinculat d'una manera o d'una altra a la planta d'Almussafes, arribant, l'any 1987, a exercir les funcions de director general de Fabricació de la mateixa.

Amb gran visió de futur, va saber reconéixer en el personal d'Almussafes, la seua capacitat d'esforç, dedicació, treball en equip, organització, enginy, creativitat i ment oberta per a adaptar-se a noves tecnologies, coneixements i reptes.

David Thursfield va recolzar decisions transcendentals per a la planta d'Almussafes, com la tornada de la producció del nou Festa a la planta de València, la readaptació de la Planta de Motors Zetec-SE per a iniciar la fabricació d'una nova generació de motors de gasolina, denominat I-4.

En 1992 és anomenat director de Fabricació de Ford Europa amb especial responsabilitat en les operacions de fabricació de vehicles. Durant esta època, es prenen decisions importants per a València, a destacar la designació d'Almussafes com l'única planta per a fabricar a Europa el cotxe més xicotet de la gamma, el Ford CA.

Decisió que va suposar per a València una nova inversió pròxima als 200 milions d'euros, a més de ser el detonant de la creació del parc de Proveïdors Joan Carles I, en les voltants de la factoria d'Almussafes.

El dit parc va suposar la instal·lació d'un gran nombre d'empreses, moltes d'elles de nova creació, la qual cosa ha significat un important avanç en tècniques de producció, desenvolupament de noves tecnologies alhora que un nou concepte en el que a subministraments de materials es referix, sent en l'actualitat punt de referència en la indústria de l'automòbil.

Permeten-me, arribat a este moment, que els destaque la importància que per a la nostra Comunitat Valenciana ha tingut l'Empresa Ford pel que fa a la creació de riquesa, però també quant a llocs de treball, ja que en estos moments cal sumar als 7.000 treballadors de la planta d'Almussafes, els 2.500 treballadors indirectes del parc Joan Carles I, així com una estimació d'altres 20.000 treballadors d'empreses auxiliars també relacionades amb la indústria de l'automòbil.

Hi ha molts altres projectes que han afectat decisivament la Planta d'Almussafes, com per exemple el Projecte del Focus, i finalment que per primera vegada a Europa, una planta de fabricació de Ford fabricarà un model de la marca Mazda.

En 1996, David Thursfield, es trasllada a EUA on adquirix responsabilitats de fabricació de les plantes d'Amèrica del Nord i d'Austràlia.

David Thursfield torna a Europa l'any 2000 amb motiu de la posada en marxa de l'estratègia Ford 2000 i és nomenat vicepresident d'Operacions amb responsabilitats en la gestió de 66 fàbriques d'estampació i muntatge en tot el món.

Al Gener del 2001, pren la màxima responsabilitat, sent nomenat president Executiu de Ford Europa. Amb això afig a les responsabilitats ja contretes sobre Fabricació, Compres, Desenvolupament de Productes, i Qualitat, les de Finances, Màrqueting, Vendes i Postvenda.

L'any 2002, David Thurfield és nomenat vicepresident Executiu Mundial de Fabricació i Compres de Ford Motor Company, càrrec que ocupa en l'actualitat, i li va portar a traslladar la seua residència als EUA. Recordar que en 1998, la Universitat Politècnica li va atorgar a David Thursfield la Medalla d'Or de la Universitat en reconeixement a l'esforç i dedicació per al desenvolupament de la Planta d'Almussafes, així com pel suport prestat a les col·laboracions amb la pròpia Universitat Politècnica de València. Fruit d'eixa col·laboració han sigut innumerables les activitats exercides tant pel que fa a l'àmbit formatiu com en el foment dels projectes d'I+D passant per les activitats de participació del nostre alumnat.

David Thursfield, a més, és una gran persona amb excepcionals qualitats humanes que ha sabut compaginar amb exquisit equilibri les activitats professionals i el desenvolupament personal. Un home que té com la resta d'humans els seus capritxos i debilitats. Té passió pels bons puros, els quals fuma dins i fora de l'empresa, en vehicles oficials o en els avions de la companyia, a vegades en contra de les normes establides respecte d'això. Se li coneix afectuosament com el "home del puro". I miren per on que del seu pas per València li ve la predilecció pels purs Fonseca NÚM. 1. Puros que la planta de València li proveïx periòdicament i ell paga religiosament.

David és a més una persona dialogant especialment amb els seus subordinats, que no dubta a viatjar des d'Alemanya a Espanya per a dialogar amb els treballadors d'Almussafes, però que al mateix temps no dubta tampoc a llançar una reprimenda per videoconferència des d'EUA si el considera oportú. Tot això deixant-se portar pel seu elevat sentit de responsabilitat en la companyia.

David Thursfield és, per descomptat, un professional excepcional com ho demostra la seua brillant carrera. Enginyer altament qualificat mai va tindre dificultat per a accedir als llocs de màxima responsabilitat en tots i cada un dels destins en què ha exercit la seua activitat professional. El que li coneixen millor ho cataloguen com una persona molt accessible i fàcil de tractar, que sap escoltar i que és capaç d'il·lusionar-se amb les propostes que se li plantegen, inclús mes allà del que s'il·lusionen els propis proponents de la mateixa.

És el que es podria dir una persona tremendament positiva capaç de liderar importants projectes tant en l'àmbit professional com a personal. És al mateix temps, una persona seriosa, exigent, i molt escrupolosa en l'execució de les tasques i el compliment de les obligacions tant pròpies com alienes.

Vos agraïm, David, l'haver acceptat el vostre nomenament com a Doctor "Honoris Causa" de la Universitat Politècnica de València.Sou un exemple viu per a la nostra joventut, però en especial per als nostres universitaris que veuen en vós un exemple a imitar.

Desitgem que la vostra incorporació com a membre del nostre claustre universitari, servisca, per a acostar encara mes, si és possible, les excel·lents relacions humanes i de cooperació entre les nostres organitzacions.

Així, considerats i exposats tots estos fets, digníssimes autoritats i claustrals, sol·licite amb tota consideració i encaridament pregue que s'atorgue i conferisca a l'Excm. Sr. D. David W. Thursfield el suprem grau de Doctor "Honoris Causa" per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny de la Universitat Politècnica de València.

Moltes gràcies.