Enric Valor i Vives

VALOR i VIVES, Enric (Castalla, l'Alcoià, 1911). Narrador i gramàtic. Impulsà l'adopció de l'ortografia fabriana al setmanari El Tio Cuc d'Alacant, col·laborà en El Camí, El País Valencià, La República de les Lletres, Jornada, i altres publicacions, i dirigí la redacció de Gorg. Publicó Rondalles valencianes (1950-1958), Narracions de la Foia de Castalla (1953), Meravelles i picardies (1964-1970) i les novel·les L'ambició d'Aleix (1960) i les pertanyents a l'anomenat Cicle de Cassana: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Ha tingut un paper destacat en la difusió de la gramàtica de Pompeu Fabra al País Valencià amb obres com Millorem el llenguatge (1971) i Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973). El 1976 es comença a publicar les seues obres completes.

Certament, la vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià, és fruit de l'obra d'un reduït grup de persones entre els quals destaquen intel·lectuals com Sanchis Guarner, Carles Salvador, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Enric Valor.

Com a rondallista ha recopilat i literaturitzat 36 rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Les rondalles valencianes ocupaven el primer i segon volums de l'Obra literària completa (Gorg, 1975). Després foren editades en vuit volums per la Federació d'Entitats Culturals (1984). I, posteriorment, han sigut editades en adaptació per a infants a càrrec de Rosa Serrano en l'editorial Gregal, en 36 volums, dels quals es feren 216.000 exemplars.

Com a gramàtic, des dels seus inicis fou considerat com la veu de Fabra de la mà de Carles Salvador i Sanchis Guarner. Des de molt jove col·laborà estretament amb ells subministrant materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll.

Quan es proclamà la República, començà a publicar articles en la premsa local sobre lingüística, i més tard lliçons a Jornada, que donaren lloc posteriorment a Millorem el llenguatge (Gorg, 1971).

En ple franquisme, publicà un Curso de lengua valenciana (Gorg, 1961). Posteriorment publica el Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (Gorg, 1973), que va poder publicar finalment ja en valencià l'any 1977 (Tres i Quatre). És evident que no pogué inhibir-se de les condicions sociopolítiques del moment.

En 1983 publica La flexió verbal (Tres i Quatre), la gran acollida de la qual ha fet que ja vaja per la 23 edició. Aquest treball ha posat ordre en la conjugació verbal tan dialectalitzada que existia en les diferents comarques valencianes, esdevenint el llibre normatiu per excel·lència, en matèria verbal, de tots els professors de llengua de la Comunitat Valenciana.

La riquesa lexicogràfica de Valor transcendeix els estudis gramaticals que ha realitzat. Recollint de la boca del poble les llegendes de moltes comarques i donant-los després una forma literària culta sense, per això, haver-se de desprendre's del seu regust popular.

Com a novel·lista la seua aportació també ha sigut ingent. La seua primera novel·la iniciada entre els anys 40 i 50, i reelaborada i censurada durant 10 anys, apareix el 1960, L'ambició d'Aleix (1a edició en Successor de Vives Mora).

El 1980 apareix publicada Sense la terra promesa (Prometeo), amb la qual inicia l'extensa trilogia Cicle de Cassana, el qual representa un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva i abraça un període històric que aniria des del 1916 al 1939. El 1982 publica La idea de l'emigrant (Fernando Torres) i l'edició sencera de L'ambició d'Aleix, i un any després, a la mateixa editorial, apareix Temps de batuda, segona entrega de la trilogia.

I, finalment, el 1991 Tàndem Edicions enceta la publicació de la seua Obra literària completa amb els tres volums del Cicle de Cassana: Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó. Amb pròlegs dels professors Vicent Escrivà i Josep Iborra.

A més de les notes cronològiques i bibliogràfiques podem ressenyar l'obtenció el 1985 del Premi de les Lletres Valencianes, i dos anys després, el 1987, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1993 obté el nomenament de doctor honoris causa per la Universitat de València. Aquest mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. El 1998 és la Universitat de les Illes Balears qui el fa doctor honoris causa. I el 1999, també el fan doctor honoris causa, la Universitat Jaume I i la Universitat d'Alacant, a més de la Universitat Politècnica de València.

Enric Valor ha fet gramàtiques i morfologies verbals per tal que els valencians, totes les persones que viuen i treballen a les nostres comarques puguen parlar i escriure correctament el valencià. Utilitzant les paraules del poeta: "Ha viscut per a salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa".

ENRIC VALOR I VIVES (Castalla, 1911).