La Universitat Politècnica de València ha vingut a aquesttemple de la sensibilitat per investir Federico Mayor y Zaragoza i JacquesCousteau amb el seu guardó més preuat: doctor honoris causa .
Hom accepta que la societat actual es troba davant unafractura simbòlica de conseqüències insospitades, fins i tot per als mésaudaços. El que ja es coneix com a nou ordre és un ingenu intent de qualificaraquest incipient caos, amb rostre d'enigma, en què per comprendre'l s'exigeixmolt més esforç com més similituds i referents es vulguen establir amb elpassat proper.
Aquesta societatd'avui és conseqüència directa de la ciència. No és la societat qui fa laciència, sinó al revés. I és en la ciència i en la seua eina la tecnologia onté cabuda l'esperança per a la resolució dels greus problemes que afligeixenles societats del món.
La societat ha de divulgar, impregnar, respectar idesmitificar la ciència. Perquè la ciència és saber com són les coses, ésentendre més bé la natura. Com han fet aquests dos gegants pioners Mayor iCousteau. Com ha fet Mayor y Zaragoza dedicant la seua vida a fer i divulgarciència i cultura. Com ha fet Cousteau dedicant la seua vida a ensenyar-nos aestimar la natura. Amb Cousteau, a més, les sirenes han tornat als mars deValència.
