Aquesta Universitat es disposa a rebre en el seu Claustre el professor Franco MODIGLIANI, economista eminent. Amb aquest acte, la Universitat Politècnica de València continua una llarga tradició que reconeix els mèrits de professors distingits i els incorpora al seu Claustre. Tenir, a partir d'ara, el professor Modigliani en el nostre Claustre és un honor, un estímul i una responsabilitat. La tradició vol que siga la Universitat la que atorga l'honor. En realitat, és el professor Modigliani qui ens honra amb la seua acceptació i presència en aquest Claustre.
Glossar la figura intel·lectual i els mèrits del professor Franco Modigliani és una tasca simple però difícil de compendiar en el breu temps d'aquesta dissertació. Potser una descripció sintètica de la seua personalitat intel·lectual seia la d'afirmar que estem davant d'un gran teòric de l'economia que ha sabut elaborar i contrastar les seues idees i teories amb rigor i les idees del qual han sigut la base del treball fructífer de nombrosos economistes. El professor Modigliani és un economista d'idees fecundes, rigorós en la comprovació i generós en la difusió d'aquestes. Ha sigut i és el mestre de molts economistes, el mestre que hauríem volgut tenir.
Guanyador del premi Nobel d'Economia en 1985 pels seus treballs sobre els mercats d'estalvi i financers. Els economistes no sols coneixen, sinó que empren la seua hipòtesi del cicle de vida per a explicar el comportament dels estalviadors i el teorema de Modigliani i Miller per a analitzar el valor de les empreses. Però els àmbits de l'economia que han merescut l'atenció i el treball del professor Modigliani han sigut diversos i nombrosos. Pel seu interés per a nosaltres, vull detenir-me en una important aportació seua en el camp de l'organització d'empreses. Aquesta aportació és una mostra de la seua il·limitada curiositat intel·lectual, de la seua profunda percepció dels problemes pràctics de l'economia i de la capacitat -i habilitat- que té per a transformar unes idees teòriques en esquemes pràctics aplicables a la realitat. Vull referir-me al seu llibre Planificació de la producció, estocs i mans d'obra . Pot paréixer sorprenent que un teòric de l'economia preste atenció a qüestions tan concretes i específiques com són els problemes de la producció dins de les empreses. Modigliani, partint d'un enfocament econòmic estrictament teòric, desenvolupa i proposa tècniques, mètodes i aplicacions concretes per a la presa de decisions empresarials.
He elegit conscientment aquesta aportació científica del professor Modigliani no tant per l'interés concret que té per a nosaltres, professors d'un departament d'organització d'empreses, sinó per posar en relleu l'amplitud de les seues inquietuds intel·lectuals, la seua capacitat per a desenvolupar fins al límit les idees econòmiques i concretar-les en eines pràctiques aplicables als problemes econòmics quotidians. Algú ha dit que no hi ha cosa tan pràctica com una bona teoria. El professor Modigliani ha demostrat reiteradament la seua capacitat per a elaborar bones teories i convertir-les en instruments pràctics.
