James H. Whitelaw

Vull començar agraint a la Universitat l'honor que m'ha atorgat en permetre'm presentar el professor Whitelaw, al qual avui investim com a doctor honoris causa per aquesta Universitat, segons l'acord de la Junta de Govern del dia 23 de novembre de 1995.

També vull agrair als membres de la comunitat universitària que en el seu moment acceptaren la proposta del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de nomenar el professor Whitelaw doctor honoris causa .

Com a docent i investigador universitari, davant la possibilitat que m'ha correspost, he intentat preparar aquesta laudatio com un treball més del meu quefer quotidià; tal com hauria recomanat als meus alumnes, quan els he d'orientar en l'elaboració d'un treball: he realitzat una revisió bibliogràfica, ha conegut l' estat de l'art sobre el tema i l'he estructurat. Però això no és tot, he de confessar que m'ha resultat molt agradable elaborar el treball.

Ressaltar els mèrits i les qualitats del professor Whitelaw no m'és difícil i, a més, és instructiu, alhora que m'ha servit per a aprendre moltes de les coses necessàries per a aconseguir l'èxit acadèmic en el complex món universitari.

Parlar dels valors humans de James Whitelaw és fàcil, n'hi ha prou amb haver-lo tractat per a comprovar la seua humanitat, el seu do de gents, el seu sentit de l'humor escocés. Potser una manera de descriure el professor Whitelaw és referir-me a la forma com el nostre grup, ja fa més de deu anys, es va proposar invitar-lo perquè impartira un curs sobre l'aplicació de tècniques de mesura basades en làser en els motors. He de confessar ara que no teníem moltes esperances d'aconseguir-ho. Quina va ser la nostra sorpresa quan al poc temps el vam tenir entre nosaltres i vam mantenir el professor Desantes i jo mateix el nostre primer contacte amb ell. D'aleshores ençà els intercanvis, els treballs i els projectes en comú han sigut molts i molt fructífers.

Amb la generositat que el caracteritza ens ha ajudat a obrir moltes portes en l'entramat científic, al qual no sempre és fàcil accedir quan es comença. Gràcies professor!

Intentant plasmar més i millor com és Jim en el seu treball, vaig preguntar al seu deixeble i avui també professor de l'Imperial College, el doctor Arcoumanis, que em descriguera el professor Whitelaw, poc dalt o baix reproduïsc les seues paraules que crec que el defineixen molt bé i que a més pense que són les coses i les maneres de fer que un professor que es dedica a la investigació aplicada ha de posseir per a l'èxit en el seu treball.

"Jim, com a investigador, té la rara habilitat d'intuir les possibilitats d'èxit de l'aplicació d'una tècnica concreta a la resolució d'un problema d'enginyeria. És capaç de discernir entre allò que és raonable i allò que no ho és i té un gran sentit de l'oportunitat; les seues estimacions sobre el temps necessari per a dur a terme un treball d'investigació són sempre molt precises. Té una mentalitat molt inquisitiva i no és fàcil d'acontentar, ja que és molt exigent amb ell mateix, amb els col·laboradors i amb els companys. Treballa molt i té unes excel·lents qualitats com a director, cosa que cal destacar en un acadèmic. Una altra qualitat important que té és que dóna suport als seus col·laboradors i està sempre disposat a ajudar-los en les situacions difícils; alhora es manifesta distant amb les persones que no li agraden i amb aquells que no tenen rigor en el seu treball."

Jim Whitelaw és casat amb Elspeth i tenen tres fills, tots tres doctors; també té dos néts que encara no són doctors, segurament a causa de l'edat. L'enhorabona a la família, estic segur que molt del que és Jim ho deu a la seua família.

Abans de parlar dels mèrits científics del professor Whitelaw, em sembla important fer una reflexió sobre el centre on desenvolupa el treball docent i investigador: l'Imperial College, per les lliçons que podem obtenir en profit de la nostra institució, és a dir, dels nostres professors i alumnes.

De l'organització de l'Imperial College es poden ressaltar els aspectes següents:

- La vida acadèmica és fàcil per les ajudes de tot tipus que hi ha -laboratoris, biblioteques, centres de càlcul, residències i mitjans materials.

- L'estructura organitzativa és simple i està basada en els departaments amb un important suport administratiu.

- Les relacions amb la indústria i els estaments oficials és intensa i molt fructífera.

Tot això condueix al fet que hi haja hagut 46 membres de la Royal Society, 36 membres de la Royal Academy of Engineering i tres premis Nobel. Una dada més, el 32% dels estudiants estan fent el doctorat.

Vull ressaltar l'organització i els fins del Departament d'Enginyeria Mecànica, en el qual, tal com s'entén en l'àmbit anglosaxó, la mecànica no és sols la mecànica del sòlid, sinó sobretot la mecànica dels fluids, i la mecànica dels fluids no és sols la dels fluids incompressibles sinó sobretot la mecànica dels fluids compressibles, secció que dirigeix el professor Whitelaw. Estic convençut que els èxits en els treballs sobre transferència de massa i energia, tan importants per a fenòmens com la combustió o reptes com la contaminació atmosfèrica s'aconseguirien millor i més ràpidament amb aquest concepte anglosaxó de l'enginyeria mecànica.

Passe a la segona part de la laudatio on vull ressaltar els mèrits del professor Whitelaw.

Va començar el seu treball científic postdoctoral en l'àrea termodinàmica general, sota la direcció del professor Kestin de la Universitat de Brown als Estats Units. Els seus treballs van estar relacionats amb la determinació de viscositats de gasos. A la fi dels anys 60 el seu interés es dirigeix cap a la mecànica de fluids i la transmissió de calor i al principi dels 70 comença els seus treballs relacionats amb la caracterització teòrica i experimental dels processos de combustió.

És un dels pioners en la utilització de tècniques de mesura avançades basades en làser. Així, als anys 70 va començar a realitzar experiments amb velocimetria làser Doppler i a mitjan dels 80 utilitza la tècnica de velocimetria fase Doppler, per a la determinació simultània de la velocitat i la grandària de gotes en estudis d'atomització de rajos líquids.

Al llarg de la seua carrera ha realitzat importants contribucions al millor coneixement de distints aspectes dels processos de transferència de massa, quantitat de moviment i calor, però potser la major contribució a la ciència haja sigut el desenvolupament i l'aplicació de tècniques de mesura, tant convencionals com basades en làser, a un ampli espectre de problemes de gran interés industrial i científic entre els quals es troben els cremadors, les turbines de gas, els motors d'encesa provocada i els motors dièsel.

Ha treballat en problemes de laboratori però també juntament amb la indústria, tant a Europa com als Estats Units i al Japó, ajudant en la resolució dels seus problemes. Com a exemples d'aquesta tasca hi ha les seues activitats com a consultor en la indústria aeronàutica a Mc Donnel Douglas, United Technologies i NASA o en la indústria de l'automòbil a Ford, Honda o PSA.

Com a resum dels seus mèrits tenim els seus més de 250 articles, 27 llibres, la seua participació en nombroses revistes científiques com a editor. Cal ressaltar finalment que fa poc ha sigut nomenat membre de la Royal Society, que és el més gran guardó que es pot atorgar a un científic al Regne Unit.

Per acabar, no vull deixar en l'oblit les nostres apassionades discussions sobre rajos, en particular rajos turbulents amb un entorn molt obert.