Jean Dausset

Professor Jean Dausset,
Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector,
Claustre de la Universitat,
Senyores i senyors,

Un grau d' honoris causa és un gran honor, el màxim que la Universitat pot oferir, però pense que és també un honor per a aquesta Universitat que el professor Jean Dausset s'haja dignat a acceptar la proposta d'aquest Claustre.

Aprofite per a agrair a aquest claustre l'oportunitat de pronunciar la laudatio , especialment per a mi per l'afecte i l'amistat de molts anys amb el professor Jean Dausset.

El professor Jean Dausset, premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980; va nàixer a Tolosa de Llenguadoc, a França, el 1916. Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de París i després d'una temporada a l'Àfrica, ha passat la major part de la seua vida a París, on ha viscut i ha rebut tota classe d'honors, a més de, com ja he indicat, posseir el premi Nobel.

Tardaríem molt a indicar, encara que fóra breument, el seu currículum, de manera que d'una forma abreujada ressaltaré que ha sigut director d'Investigació de la Unitat d'Immunogenètica de trasplantaments humans a l'Institut Nacional de la Salut i de la Investigació Mèdica; fundador i president de France-Transplant; fundador i president de France-Bone Marrow Grafts; fundador i president del Centre del Polimorfisme Humà; professor d'Immunohematologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de París i professor de Medicina Experimental al Col·legi de França. Té 13 honoris causa . Forma part de nombroses i prestigioses acadèmies com ara l'Acadèmia Reial de Medicina de Bèlgica; l'Acadèmia de Medicina de l'Institut de França; l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències i de la Reial Acadèmia de les Illes Balears.

Ha sigut president de la Societat Francesa d'Immunologia; de la Societat Francesa d'Hematologia i de la Societat de Trasplantaments.

Entre més d'una dotzena d'importants premis, a més del premi Nobel, cal assenyalar-ne d'altres de tan distingits com el premi de la Fundació Wolf i el de la Fundació Jiménez Díaz. També esmentaré dues de les seues moltes condecoracions, el més alt grau com a Oficial de la Legió d'Honor i comandant de l'Orde de la Corona de Bèlgica.

Per falta de temps no puc detallar els seus treballs científics però és important ressaltar que sense ells tota la tecnologia i el gran avanç científic i humà que representen els trasplantaments no es podrien portar a terme. Així doncs, només citaré una frase del seu discurs del premi Nobel amb el títol "El complex major histocompatibilitat en l'home: passat, present i conceptes futurs", que en les seues senzilles i humils paraules diu: "la definició d'aquest polimorfisme comença a emergir en tres laboratoris, en el nostre, on descobrim el primer antigen MAC (HLA-A2)....".

Però vull referir-me a un altre aspecte menys conegut però que indica la seua gran sensibilitat, generositat i preocupació pels altres. Em referisc al seu Centre de Polimorfisme Humà situat a l'Hospital Sanit Louis que ha proporcionat mostres d'ADN mundialment i ha sigut crucial per al desenvolupament del Projecte del Genoma Humà. En aquest sentit vull insistir en una cosa poc coneguda i és la seua inestimable col·laboració en la 1a reunió de Col·laboració Científica sobre el Projecte Genoma Humà que es va celebrar a València l'any 1988, l'esborrany del qual ha sigut crucial per a la col·laboració internacional sobre el Projecte del Genoma Humà.

Aquest esbós quedaria incomplet sense reconéixer una altra gran mostra de generositat del professor Dausset, com de la seua encantadora muller Rosa Mayoral, la donació al Museu de les Ciències Príncep Felip del seu llegat científic que inclou no sols diplomes com el del premi Nobel i la medalla corresponent, sinó també gran riquesa de documents com ara el seu curriculum vitae , especialment el seu quadern de laboratori de trasplantaments i 8 gràfiques originals dels seus experiments amb el HLA i totes les seues publicacions científiques que serviran per als estudiosos de la història de la medicina.

És fill adoptiu de València conjuntament amb la seua muller, apadrinats per l'alcaldessa, Rita Barberá, igual que ho va ser el professor Severo Ochoa i, així, és una gran satisfacció que els llegats científics d'aquests grans homes estiguen junts al Museu Príncep Felip.

La seua gran preocupació per la ciència i per l'ètica, el va dur fa anys a fundar MURS o Moviment Universal de Responsabilitat Científica.

Finalment, amb motiu d'aquestes activitats del professor Dausset, i especialment de les reunions del Comité de Coordinació Científica de la UNESCO per al Projecte Genoma Humà, així com la seua inestimable ajuda durant molts anys, com a jurat dels premis Rei Jaume I, he tingut l'ocasió de veure'l bastant sovint, però no tant com desitjaria. En resum, ha sigut i és un privilegi que tant el professor Dausset com la seua muller em distingisquen amb la seua amistat.

Afegisc a continuació alguns detalls més del currículum del prof. Dausset que no llegiré però que han d'aparéixer en la memòria com un adendum i també cal indicar que durant la Segona Guerra Mundial va participar com a capità mèdic en diverses campanyes.

Adendum
Honorary Teaching Appointments:
New York University Visiting professor 1970-1971
University of Brussels Professor honoris causa 1977
University of Geneva Professor honoris causa  1977
University of Liège Professor honoris causa  1980
University of Lisbon Professor honoris causa  1982
University of Rome Professor honoris causa  1985
University of Zagreb Professor honoris causa  1986
University of Lima Professor honoris causa  1990
University of Complutense (Madrid) Professor honoris causa  1991
University of Buenos AiresProfessor honoris causa  1995
University of Las Palmas (Canàries) Professor honoris causa  1995
University of QuebecProfessor honoris causa  1996
University of ZaragosaProfessor honoris causa  1996
University of Cagliari (Sardinia) Professor honoris causa  1997

Membership of Academies:
Honorary foreing Member of the Belgian Royal Academy of Medicine  1969 - fins ara
Académic des Sciences de l'Institut de France  1977 - fins ara
Académic de Médecine (Paris) 1977 - fins ara
American Academy of Arts and Sciences (Boston)  1979 - fins ara
Yugoslavian Academy of Arts and Sciences, elected (Zagreb) 1979 - fins ara
Hungrian Academy of Sciences, elected (Budapest)  1981 - fins ara
American National Academy of Sciences 1981 - fins ara
Royal Academy (The Balearic Island) 1995 - fins ara

Societies:
French Society of Immunology  President1978-1981
French Socity of HaematologyPresident1971-1982
Transplantation SocitySecretari1966-1970
French Society of Transplantation Socity  President1978-1981

International Meetings:
International Tissue Transplantation Co-Chairman 1965
Conference of the New York Academy of Sciences

First Congress of the Transplantation SocietyCo-Chairman 1967
First Workshop and Conference on Histocompatibility Secretari 1972
Sixth Workshop and Conference on Histocompatibility  President  1975
First International Symposium on HLA and Disease President  1976
Fourth International Congress of ImmunologyPresident  1980

Awards and Prizes:
Grand Prix des Sciences Chimiques et Naturelles 1967
Médaille d?argent du Centre National de la Recherche Scientifique 1967
Grand Prix Scientifique de la Ville de Paris 1968
Prix Cognac-Jay (Académie des Sciences) 1969
Stratton Lecture Award 1970
Landsteiner Award AABB, San Francisco 1970
Gairdner Foundation Prize 1977
Koch Foundation Prize 1978
Wolf Foundation Prize 1978
Nobel Prize for Physiology or Medicine  1980
Honda Prize 1987
Jimenez Diaz Foundation Prize 1990
Medawar Prize 1996

Decorations
Légion d' Honneur, Commandeur, Grand Officier 1981-1990
Ordre National du Mérite, Commandeur, Grand Croix 1977-1987
Palmes Académiques, Commandeur  1981
Médaille Ancien Combattant, Officier  1944
Dutch Red Cross 1972
Commandeur de l'Ordre de la Couronne, Belgique 1977