Doctor Honoris Causa por la Universidad Politécnica de Valencia. Investit el 26 de juny de 2003.
Va nàixer a Toledo l'any 1939. Filòsof i escriptor polifacètic, ha aconseguit fer compatible les seues investigacions sobre la intel·ligència amb la seua labor com a professor de Filosofia i els seus estudis relacionats amb la fenomenologia, la psicologia genètica, la neurologia i la lingüística, treballs que li han ocupat els vint-i-cinc últims anys de la seua prolífica vida. La publicació del seu primer llibre data de 1992, i la seua creixent fama li ha portat a rebre nombrosos guardons que li han convertit en un dels pensadors espanyols més notables de l'actualitat. Entre les seues publicacions cal destacar Teoría de la inteligencia creadora (1995), Ética para náufragos (1996), El laberinto sentimental (1998), Diccionario de los sentimientos (1999), El misterio de la voluntad perdida (1998), El vuelo de la inteligencia (2000), Crónicas de la ultramodernidad (2000), La lucha por la dignidad: teoría de la felicidad política (2000), La selva del lenguaje (2002), El rompecabezas de la sexualidad (2002) y Dictamen sobre Dios (2002).
En la seua primera obra, Elogio y la refrutación del genio definix l'enginy com un projecte existencial que necessita la llibertat. En 1995 publica Ètica para nàufragos, on diu que l'ètica és la forma més intel·ligent de viure. El seu llibre, La Creación Econòmica és una revisió de les teories econòmiques predominants des d'un punt de vista de la responsabilitat social corporativa. José Antonio Marina és el filòsof més influent en temes de gestió i el pensador actual més llegit i admirat.En els seus escrits ha defés buscar la doble unificació entre ciència, tecnologia i humanisme. "La tècnica no pot resoldre cap problema, sinó les persones que dirigixen la
tècnica. El que vaig és contra la submissió a la tècnica. En este moment hi ha una idea estesa de què la tècnica té una vida pròpia i és imparable, i que anirem on la tècnica vullga. Cal advertir la gent que això no és veritat; la tècnica ve d'investigadors, de grans empreses, de manera que està molt decidida per persones; que si comencem a desconfiar de la nostra capacitat per a dirigir la tècnica, la tècnica acaba dirigint-nos a nosaltres. Una cosa és la tècnica i una altra l'ús que es fa d'ella. Ací està l'ètica". José Antonio Marina veu absurda la violència entre religions. Estes han sigut, segons ell, font de conflictes sense nombre al llarg de la història. A partir d'eixa afirmació, planteja la necessitat superar la religió i crear una "ètica" que englobara els principis universals que es troben en el cor de totes les grans tradicions... Per a ser eficaç, esta ètica hauria de ser consensuada entre els pobles..."
Manté una assídua presència en els mitjans de comunicació - premsa, ràdio i televisió - i impartix nombroses Conferències i cursos en congressos, universitats, empreses i associacions professionals. No en va és col·laborador habitual d'El Mundo, El Semanal i altres publicacions. Ha donat diverses conferències en aquesta Universitat.
Ha rebut nombrosos premis. Entre ells:
-Premi Anagrama d'assaig (1992)
-Premi Nacional d'Assaig
-Premi al millor llibre de l'any de la Revista Elle
-Premi de periodisme Andrés Ferrer
-Premi Juan de Borbón al millor llibre de l'any
-Premi d'economia DRM
-Premi Giner dels Rius d'Innovació educativa