José Calavera Ruiz

L'estructura de relacions que un edifici representa és divisible, almenys amb els artificis de l'abstracció analítica, en una estructura d'espais, una estructura figurativa i, finalment, una estructura tecnològica o constructiva, la qual materialitza les dues anteriors.

La dimensió tècnica de la projectació no ha sigut aliena a la manera d'evolucionar la tecnologia al llarg de l'esdevenir dels segles, és a dir, a un progrés durant milers d'anys sensiblement independent del desenvolupament científic. No obstant això, amb la vinguda de la Revolució Industrial, va començar a donar-se una creixent interacció entre ciència i tecnologia i, com a conseqüència, una disminució del decalatge temporal entre cada descobriment i la aplicació generalitzada d'aquest. Aquest fet ha invalidat, per perillosos, els antics mètodes de prova i error, i es necessita com més va més el concurs del cabal de coneixements científics, i una cosa que resulta consubstancial al context de validació: la lògica o metodologia de la predicció.

Espere que em disculpeu aquest llarg preàmbul que, tanmateix, he considerat indefugible, i fins i tot massa breu com a marc, si tenim present que m'han encomanat, en aquest solemne acte d'investidura com a doctor honoris causa , glossar les diverses facetes de la gran personalitat que és el professor José Calavera Ruiz, admirat mestre i molt benvolgut amic.

Des del punt de vista professional i universitari, en honor a la brevetat, desitge destacar que el professor Calavera Ruiz s'ha caracteritzat per ser un extraordinari home del seu temps, és a dir, pel rigor en els seus plantejaments tècnics, per la seua capacitat fora del comú per a situar-se en el difícil i estret marge on es pot produir ciència, és a dir, en la frontera entre el que es coneix i el que s'ignora, i per l'envejable capacitat per a detectar quins són els problemes més apressants en cada moment en les disciplines que cultiva i de quina manera resoldre'ls.

D'aquesta manera, el professor Calavera Ruiz ha col·laborat en gran manera a la gradual solució d'una necessitat tan peremptòria en l'arquitectura com és l'adquisició d'un coneixement més profund i quantitatiu dels problemes de disseny. En altres paraules, l'enginyer que el dia d'avui aquesta jove Universitat Politècnica de València s'honora a incorporar al seu Claustre de Professors, a proposta de l'ETS d'Arquitectura i del Departament de Construccions Arquitectòniques és, sens dubte, un dels ciutadans d'aquest país que més bé han comprés que, com ja fa 30 anys van escriure Kranzberg i Pursell, i cite textualment:

"en realitat vivim en una era tecnològica. No es denomina així perquè tots els homes són enginyers, ni tampoc perquè tots els homes comprenen la tecnologia, sinó perquè cada vegada som més conscients que la tecnologia s'ha convertit en una gran força desbaratadora, al mateix temps que creativa, del segle XX".

El seu perfil coincideix, a més, amb el d'una àmplia i coneguda plèiade de tècnics espanyols de prestigi internacional que han combinat l'exercici de la seua professió al més alt nivell i l'activitat universitària, amb uns beneficiaris directes i privilegiats que han sigut els seus deixebles.

Prova de tot el que he dit fins ara és el seu currículum, que no cometré la ingenuïtat d'intentar exposar, encara que és difícil sostraure's a la temptació de citar que, entre altres mèrits nombrosos i rellevants, ocupa la Càtedra d'Edificació i Prefabricació de l'ETS d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid; presideix l'Institut Tècnic de Materials i Construccions (INTEMAC); és membre de l'Advisory Committee del Comité Eurointernacional del Formigó (CEB); és assessor a Europa de l'International Council on Tall Buildings; és premi de la Convenció Europea de la Construcció Metàl·lica Sercometal; va ser nomenat professor honorari de l'Escola de Construcció Civil i membre d'honor de la Facultat d'Enginyeria, ambdós centres de la Pontifícia Universitat Catòlica de Santiago de Xile; és Fellow de l'American Concrete Institute, i és autor d'una sèrie de llibres que han omplit un buit que existia, sobretot al món de llengua hispana, en totes les matèries relacionades amb el càlcul i dimensionament de les estructures de formigó. Tan cert és això que aquestes obres són llibres de text a la majoria dels centres docents que imparteixen ensenyaments tècnics, alhora que llibres de consulta obligada per a tots els tècnics l'exercici professional dels quals es troba relacionat amb el sector de la construcció.

Capítol a part mereix la humanitat del professor Calavera, inseparable, en tot cas, de les seues activitats professionals. Ja som molts els que coneixem l'extraordinària acollida que ofereix a tot aquell que manifeste interés per les estructures i la construcció en general, i pel formigó en particular; el magisteri i l'agudesa de les seues observacions i suggeriments; la seua generositat i justes exigències; la seua extraordinària cavallerositat i savoir faire, i, en definitiva, la seua capacitat, com tot gran home i professor de talla fora del comú, de crear escola i envoltar-se d'altres professionals d'elevada talla intel·lectual i humana, algun dels quals ens honra avui amb la seua presència.

Pròxima ja la fi de la meua intervenció, vull deixar constància també del reconeixement que mereixen la seua muller, Ana, i els seus fills, en comprendre i facilitar la gran tasca del professor José Calavera, sense la qual la construcció i les estructures actuals oferirien perfils molt menys nítids.

Per últim, amb el permís dels matemàtics presents en aquesta sala, acabaré apropiant-me una cita de Weyl per dedicar-la al nostre nou i distingit company, que fa:

"D'una vegada per sempre, vull manifestar la meua admiració il·limitada pel treball de l'experimentador en la seua lluita per traure fets interpretables d'una natura esquerpa, que tan bé sap respondre a les nostres teories amb un no rotund o amb un sí inaudible".