Juan Francisco Gálvez Morros

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València va adoptar en sessió celebrada el dia 13 de novembre del 2003 l'acord d'aprovar la proposta de nomenament com a Doctor Honoris Causa a D. Juan Francisco Gálvez Morros, a instància de la petició unànime que el Departament de Ciència Animal havia elevat poc de temps abans. Això va succeir quatre mesos abans de la seua mort, impedint d'esta manera el reconeixement públic i solemne habitual que té lloc per mitjà de la Cerimònia d'Investidura. La Universitat va tindre no obstant la sensibilitat de realitzar un acte íntim, on l'Excm Sr. rector, acompanyat d'alguns professors de l'Escola a què unia el comú respecte i amistat del professor Gálvez, va entregar a la seua viuda Sra. Concepció de l'Hierro el títol i símbols d'eixa distinció, acompanyades d'unes càlides i sentides paraules dirigides a la seua família.

Va ser en eixa ocasió i és ara un gran honor per a mi assumir en certa manera el paper de padrí per a descriure breument la trajectòria del professor Gálvez i les raons que van portar a l'esmentat nomenament, que vegades una ocasió extraordinària com aquella, i així mateix en este moment que escric estes esbosses, portava inevitablement per als que allí estàvem, família i companys, una emotiva mescla de tristesa i orgull.

D. Juan Francisco Gálvez era professor d'Alimentació Animal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid amb una trajectòria de 40 anys de docència i investigació i esta breu frase definiria exactament la seua activitat professional si no haguera necessàriament que descriure part de la influència que va irradiar i va transcendir de la seua ella .

El professor Gálvez va mantindre al llarg dels anys una estreta relació amb la indústria ramadera, algunes de les empreses de la qual va dirigir al principi (Autocamp,S.A.), col·laborat en treballs d'investigació i reunions tècniques (Elanco Veterinària, Nanta, Indukern, Hispanagar) o assessorat (Cooperativa Guisona) i també formant part de les organitzacions Nacionals, havent sigut fins al seu defunció president del Comité Nacional de Zootècnia. En el pla internacional va contribuir al desenvolupament de la ramaderia a través de la seua col·laboració en diversos comités i permanent dedicació a la Federació Europea de Zootècnia, que agrupa les organitzacions nacionals de 37 països a Europa i àrea mediterrània, i té un important pes significatiu a l'hora de la promoció i imatge del sector, i la publicació de normes i legislació europea. No sorprén per tant que el professor Gálvez tinguera un sòlid coneixement del sector ramader i la seua experiència fóra valorada al màxim nivell.

Estes raons adduïdes tenen segurament pes suficient per a un títol honorífic de primera magnitud, tal com ho han reconegut els governs espanyol i francés, que li van concedir la comanda de Número de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola i la legió d'Honor respectivament; i altres institucions com la Universitat Politècnica de Madrid, Societá Italiana per il·ltre Progresso della Zootècnica i la Universitat de Santiago de Xile.

No obstant això, és una qualificació que ha merescut especial consideració perquè la Universitat concedira la seua màxima distinció és el paper del professor Gálvez en relació a les ensenyances de ciència animal en les escoles d'enginyers agrònoms, és a dir la seua relació directa amb la "Universitat" en general, i en particular amb la nostra. En efecte l'any 1964 es va implantar un Pla d'Estudis que en les Escoles d'Enginyers Agrònoms va incloure l'Especialitat de Zootècnia. Fins a este moment l'ensenyança en el camp de la producció animal es reduïa a una assignatura en tota la carrera, i el tema no pareixia interessar a ningú del nostre col·lectiu, però el professor Gálvez tal vegada per la seua doble condició de Veterinari i Agrònom, va tindre la visió i perspectiva necessària per a promoure la dita especialitat, en les directrius de la qual va col·laborar també de forma decisiva.

Des d'este moment va començar a crear una infraestructura i un equip de professors que davall la seua direcció van començar formar els primers estudiants i a realitzar els primers treballs científics d'investigació que es van publicar des de les Escoles Tècniques sobre Alimentació Animal; inclús el primer treball publicat en el primer nombre d'Annals de l'Institut Nacional d'Investigacions Agràries (INIA), sèrie Ramadera, està firmat pel professor Gálvez i esta activitat va ser mantinguda durant 30 anys. Els seus cursos a Sud-amèrica van ser ja fa molts anys la connexió perquè nombrosos estudiants d'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, Xile i Cuba, ampliaren els seus estudis a Espanya, sovint amb la redacció de Tesis Doctorals .

El seu prestigi i caràcter d'iniciador ha portat que en pràcticament totes les Escoles d'Agrònoms i Centres d'Investigació es troben professionals de prestigi que van ser deixebles seus directes o indirectes. A estos professors i investigadors, que formen hui rellevant part de l'ensenyança i investigació realitzades en el nostre camp de treball, s'han d'afegir al mateix nivell els nombrosos professionals de la indústria, que procedixen també directament o indirectament del mateix origen.

Realment es fa difícil imaginar que sense la seua actuació, una part significativa d'investigadors dels Centres d'Investigació de l'INIA procediren des dels anys 70 de les universitats Politècniques. Ressalta l'Institut d'Investigacions Agràries de Saragossa, on la direcció del professor Gálvez va ser vital per al seu desenvolupament i relació amb l'Institut d'Alts Estudis Mediterranis, ubicats en el mateix Campus i que també va estar dirigit per ell. Tot açò va contribuir a una estreta relació personal i tècnica entre investigadors espanyols i europeus, que continuen donant els seus fruits a través de l'ensenyança en els cursos de l'institut, que va continuar coordinant per llargs anys, i convenis d'investigació a nivell europeu.

En resum el treball del professor Gálvez ha sigut decisiu perquè els professors i departaments de Ciència Animal de les universitats tècniques espanyoles tinguem raó de ser i hàgem evolucionat des d'una base sòlida en una direcció que es pot assegurar satisfactòria. Inclús va ser el primer professor que va impartir ciència animal en la nostra Universitat, contribuint d'una manera especial a la formació d'alumnes i becaris, alguns dels quals es van integrar posteriorment en este Campus. Realment sense la seua actuació esta especialitat probablement no hauria existit i d'existir no haguera aconseguit el grau de desenvolupament actual.

En certa manera el professor Gálvez pot ser considerat com un símbol en les Escoles d'Agrònoms la trajectòria de les quals ens ha honrat. I per la seua contribució a la Ciència Animal, la qual cosa ha representat per a la nostra professió i el seu paper en la Universitat el professor Gálvez ha merescut el reconeixement màxim de la nostra Universitat Politècnica.

Esta és una síntesi de la seua vida professional, que tal vegada ha de ser completada amb un traç de la seua personalitat. Juan Gálvez havia heretat de son pare, Catedràtic de la Facultat de Veterinària de Madrid, el seu sentit comú i quelcom de la tossudesa que diuen aragonesa de què allí naixen, però a més tenia el sentit del substancial i possible, trobant en qualsevol problema la solució senzilla i faedora. Estava entre els cent millors jugadors de bridge a Espanya, la qual cosa segons diuen els entesos no és fútil; poc donat a aventures en la seua professió, era viatger a països i llocs poc convencionals, amb un toc de risc, i sempre de bellesa; coneixedor i col·leccionista de monedes; fotògraf insaciable allí on anava i aficionat a altres activitats, a vegades quasi sorprenents. Sens dubte com es pot deduir del que s'ha dit era un home polifacètic, molt actiu i capaç d'aconseguir tot el que mamprenia; qualitats de testarrut, capaç, inquiet e intel·ligent completaven, o tal vegada expliquen, este esbós de la seua personalitat que per força respon a la interpretació personal del que açò escriu, però a més tenia un gran encant personal que va mantindre des que era un xicot fins al final de la seua vida, amb gestos i frases que se'ns vénen a la memòria, perquè estan ací gravades.

Juan ha deixat una empremta entranyable als seus amics que li recordarem sempre, un camí que va començar i hi ha assenyalat per als companys de professió, una vida en fet que la nostra Universitat a nomenar-lo Doctor Honoris Causa ha marcat de manera indeleble. I servisquen també estes paraules ara ja dirigides a Conchita, Juan, Nacho i María de consol i mostra de l'afecte i emoció que sentim al parlar de Juan.