Kisshomaru Ueshiba

És per a mi un gran honor ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València que té una gran reputació. És també per a mi un honor poder ser present en la cerimònia per al nomenament.

Aquest nomenament representa un honor no sols per a mi sinó també per a l'aikido que s'ha anat estenent per tot el món. Espere que el seu fundador, Ueshiba Morihei, compartisca amb nosaltres des del cel la nostra alegria i gratitud.

Permeteu-me aprofitar aquesta especial ocasió per a parlar breument sobre l'aikido. Se sap que l'aikido es va guanyant l'interés de la gent a escala mundial. Això no és només perquè l'aikido és un art marcial tradicional japonés, sinó també perquè la filosofia essencial de l'així denominada ment aikido juga un paper important en la societat moderna, i aquesta ment aikido engloba un gran potencial per al futur. Per aquesta raó m'agradaria explicar més àmpliament aquesta filosofia essencial de l'aikido.

Quina és la filosofia essencial de l'aikido?

Explicaré els quatre punts següents:

1. La filosofia que es relaciona amb el centre d'un cercle
La característica més singular de l'aikido és el seu moviment circular que és el moviment de la mateixa naturalesa. Després ho demostraré.

El moviment circular en l'aikido és la realització del moviment circular de l'univers, i és el mateix que el moviment de la Terra en el sistema solar.

El més important del moviment circular és el centre fix. En l'aikido, el nostre cos humà es considera com un petit univers, i el cos es converteix en u amb la natura i realitza un moviment circular. D'aquesta forma podem demostrar el major nivell d'expressió de les tècniques de l'aikido.

A més, com que el centre del cos humà és u amb el centre de l'univers, el centre humà ha de convertir-se en el centre immòbil que penetra en el centre de la Terra i del Sol.

Per mitjà de la pràctica de l'aikido es pot experimentar aquesta perfecció final d'unificació del cos/ment i es pot aconseguir l'etapa culminant de la nostra vida.

2. L'estat del no-res i unitat
Si podem perfeccionar el moviment circular per mitjà de la pràctica de l'aikido, podem aconseguir l'estat de quietud com el centre d'un cim que apareix als nostres ulls molt quiets quan el gir assoleix la màxima velocitat i s'arriba a la quietud a partir del fort moviment. Això és semblant a l'estat d'unificació de l'esperit, ment i cos en el cos humà, i aquest estat és equivalent a l'estat denominat buit o res en la filosofia oriental. Perseverant en la pràctica de l'aikido es pot assolir la qualitat humana en el grau més alt.

3. Què significa l'establiment del centre de les tècniques aikido?
No és tasca fàcil demostrar en el nostre moviment l'èxit del centre humà, que té la seua arrel en el centre de l'univers. En el moviment tècnic de l'aikido, hem de començar per abaixar el centre de gravetat del nostre cos i fer moviments espirals i continus concentrant-nos en l' esperit i la ment de forma contínua. La qüestió és fixar el canvi del centre, i per això la pràctica diària és absolutament necessària.

En l'aikido, es requereix fer pràctica espiritual i física, la qual es basa en algun art marcial japonés tradicional en què la vida i la mort estan sempre cara a cara.

Aquest tipus de superació de la ment humana adquirida per mitjà de la pràctica és absolutament necessària en la nostra societat moderna en què la ciència pareix considerada totpoderosa.

4. Del centre al cercle, del cercle a la unitat harmoniosa, i de l'harmonia a l'amor
Si continuem, en l'aikido, la nostra pràctica de la unificació de cos i ànima en moviment circula amb la filosofia del no-res i el buit en la nostra ment, i continuem buscant la millora de nosaltres mateixos, descobrirem que la filosofia de l'aikido entra en conflicte amb la dels esports en els quals tota la pràctica se centra en el resultat de guanyar o perdre.

Si posem la victòria com la nostra principal prioritat, ens trobarem lligats a la competició, haurem de posar la nostra meta en una cosa que està lluny del món de l'harmonia i demostrarem així la realitat de la naturalesa.

En el món dels esports, busquem la nostra millora humana en relació amb el nostre competidor. Al contrari, en el món de l'aikido, continuem la nostra pràctica amb el nostre company, i el company i jo ens convertirem en u en harmonia, i mitjançant aquest aprenentatge harmoniós intentem ser millors éssers humans. En aquesta unificació dels dos companys hi ha un moviment circular amb el centre en l'harmonia natural i, en sentit ampli, condueix a la unitat de tot el món i al gran amor que embolcalla totes les coses de l'univers. En altres paraules, experimentem la realització de l'amor més ampli. Encara que la guerra freda ha acabat, encara hi ha alguns conflictes i desacords en algunes parts del món. A causa de la complexitat del món, l'aikido s'albira com una activitat única, com una expressió de gran amor.

Fins ara he explicat la filosofia de l'aikido. Mitjançant aquesta pràctica busquem la unitat entre la filosofia de l'aikido i el nostre cos. Això ens permet reconstruir l'herència cultural tradicional japonesa i també experimentar físicament l'essència de la filosofia oriental que és considerada pels occidentals molt vaga i fosca.

Finalment, m'agradaria dir unes quantes paraules sobre el fundador de l'aikido, Ueshiba Morihei.

El fundador, Morihei, va nàixer el 1883 i va morir el 1969. El seu lloc de naixement va ser Kumano, a la prefectura de Wakayama, al sud-oest del Japó.

Des de l'antiguitat, Kumano ha sigut un lloc que no és visitat per gaire gent, i fins i tot avui és una zona famosa perque la gran natura s'hi ha mantingut.

Morihei va nàixer com un xiquet de la natura i va créixer en un ambient en què s'havia desenvolupat la religió indígena japonesa des del naixement del Japó a partir del piadós temor per boscos, arbredes i el mar. En la seua infància va ser influït per les creences de la secta Shingon del budisme. Al Japó, el budisme Mahayana ensenya la salvació per la fe però el budisme ensenya l'autosalvació.

Morihei volia practicar en la realitat mateixa la comprensió de la natura i els ensenyaments del budisme Shingon, i se'n va anar a Hokkaido el 1911 per a cultivar la soledat. Tanmateix, no va poder trobar la tranquil·litat espiritual allí i el 1919 va començar el seu aprenentatge més profund en una secta del sintoisme.

El 1922 va experimentar la unitat amb l'univers i va aconseguir la ment de la gran comprensió, és a dir, la filosofia de l'aikido. A partir de llavors, mentre desenvolupava i refermava la filosofia que havia adquirit, va continuar la seua vida com a alumne de l'aikido, que era diferent de les tradicionals arts marcials japoneses. Va continuar la seua tasca fins al dia en què va morir el 1969.

Avui, les especialitats de la gent s'han diversificat. Aquesta tendència ens ha portat un fort desig de captar la imatge d'un ésser humà total i lliure. Per tant, es pot dir que és molt lògic que l'aikido haja guanyat fama mundial com la filosofia que és el principi fonamental de la nostra vida basada en la natura.

Jo he heretat l'ensenyament de l'aikido fundat per Morihei. He donat conferències i he fet demostracions a més de 150 universitats i facultats a Tòquio, Waseda o Jochi al Japó, i també a la Universitat d'Oxford i en moltes altres universitats i facultats del continent. A més he visitat organismes estatals, empreses, organitzacions i grups governamentals, rurals, etc., per a promocionar l'aikido amb gran entusiasme.

He explicat breument l'art de l'aikido com un exemple de la meua sincera estima per aquesta cerimònia. En faré una explicació més detallada durant la meua demostració.