Luis García Berlanga

Luis García-Berlanga Martí naix a València el 12 de juny de 1921. Als anys 40 practica la pintura i la decoració i es dedica a la crítica cinematogràfica. Comença els estudis de Filosofia i Lletres fins que el 1947 se'n va a Madrid i ingressa a l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques on va ser alumne de la primera promoció d'aquest Institut i el primer titulat. En acabar aquests estudis comença la seua carrera cinematogràfica amb la pel·lícula Esa pareja feliz , a partir de la qual continua la seua trajectòria com a director cinematogràfic fins a la realització de la pel·lícula París-Tombuctú, l'últim film fins ara.

Al llarg de tots aquests anys, García-Berlanga ha tingut diverses activitats relacionades amb el cinema: professor de l'Escola Oficial de Cinematografia. President d'ADIRCE (Associació de Directors Cinematogràfics Espanyols), president de la Filmoteca Espanyola. president d'Honor de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques, etc. Així mateix, ha sigut jurat de nombrosos festivals internacionals, entre els quals destaquen els certàmens de Canes, Venècia, Berlín, Sant Sebastià i Montreal. És també membre del Consell Valencià de Cultura i ha pronunciat conferències i xarrades en diverses institucions culturals com la Universitat de Harvard, Universitat del Sud de Califòrnia (Los Angeles), Universitat de Santa Bàrbara (EUA), Universitat de la Sorbona i Europ 92 a París, Col·legi Espanyol a Londres, Col·legi Espanyol a Roma, Institut Cervantes de Nova York, etc. A més, porta el seu nom l'IES de Coslada (Madrid) i l'Escola de Guionistes de la Universitat Menéndez Pelayo a València.

Ha obtingut diversos premis nacionals, entre els quals es poden destacar el del Sindicat Nacional de l'Espectacle, el del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, el de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, el Sant Jordi de Barcelona, el de la revista Triunfo i el de la revista Fotogramas , el Goya a la millor pel·lícula i a la millor direcció el 1994. També ha sigut condecorat amb l'ABC d'Or, el premi Pemán de Periodisme (1990), la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid i de València, el premi de la Comunitat de Madrid i la medalla d'or de la Vila de Madrid.

Internacionalment premiat al Festival de Canes de 1953 amb el premi a la millor comèdia, atorgat a la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall ; al Festival de Venècia de 1956 amb el premi de l'OCIC (Oficina Catòlica Internacional del Cinema) a la pel·lícula Calabuch ; també en aquest mateix certamen, en l'edició de 1963, El verdugo va rebre el Premi de la Crítica; aquesta mateixa pel·lícula va ser guardonada més tard el 1965 amb el Gran Premi de l'Humor Negre, concedit per l'Acadèmia Francesa de l'Humor, i amb el Premi de la Crítica en el Festival de Moscou del mateix any; i en 1961 Plácido va ser nominada per l'Acadèmia de Hollywood, per a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera. S'han projectat retrospectives i cicles de les seues pel·lícules a Londres, Moscou, Milà, Munic, Brussel·les, París i en 24 universitats americanes, a més de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood. Aquesta última li va entregar una placa commemorativa del passe d' El verdugo com a primera pel·lícula espanyola que es projectava en aquesta Acadèmia.

Com a recompensa a la totalitat de la seua obra, Luis García-Berlanga ha rebut el Premi Número U del Festival de Cinema Europeu de Rimini, el premi com un dels deu cineastes més rellevants del món al Festival de Karlovy Vary, el Premi Vittorio de Sica del Festival de Sorrento i el Mercuri d'Or Internacional.

Ha sigut condecorat amb l'Orde Italià de Commendatore i està proposat per al grau d'Oficial en l'Orde de les Arts i de les Lletres de la República Francesa.

Sobre la seua obra han escrit llibres, assajos i monografies els crítics i assagistes: José M. Pérez Lozano, Diego Galán, Manuel Hidalgo, Juan Hernández Les, Julio G. Perucha, John Hoppeley, Antonio Gómez Rufo, Carlos Cañeque i Juan Álvarez, entre d'altres.

Durant els últims anys Luis García-Berlanga ha rebut els guardons més importants: Premi Nacional de Cinematografia el 1980, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana el 1993, la Medalla d'Or de les Belles Arts el 1981, el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1986, l'ingrés com a Acadèmic de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de San Fernando el 1988 i el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Complutense el 1989.