El doble màster consisteix en la realització de dos màsters independents, amb continguts parcialment coincidents. Aprofitant les sinergies temàtiques, s'elabora una programació que facilita la realització de tots dos màsters amb un menor cost temporal i econòmic.

Finalment, s'obtenen dos títols:

El doble màster MUEI-MUSNPR s'estableix exclusivament com una opció per als alumnes del MUEI que trien l'itinerari de Generació d'Energia (Enginyeria Nuclear). En aquest cas, l'alumnat del MUEI que desitge completar-ne la formació amb continguts específics en seguretat nuclear i protecció radiològica, l'opció de doble màster MUEI-MUSNPR permet obtenir els dos títols de màster universitari amb una menor càrrega lectiva, aproximadament un semestre menys, en reconèixer assignatures optatives del MUEI per assignatures equivalents en el MUSNPR, amb un cost econòmic menor que si es cursen tots dos màsters per separat. L'estudiantat del doble màster MUEI-MUSNPR cursa quasi simultàniament tots dos màsters perquè els itineraris s'han tingut en compte en la planificació dels horaris. El nombre total de crèdits del doble màster és de 156 ECTS.

A més dels avantatges quant al menor cost temporal i econòmic, el doble màster dona resposta a una creixent demanda de professionals en el sector de l'enginyeria nuclear. En el marc europeu, en els pròxims anys el sector nuclear preveu una gran demanda de titulats per la construcció de nous reactors nuclears, per l'extensió de vida d'alguns dels que es troben en operació i per la parada definitiva i desmantellament de la resta. Endemés, la globalització econòmica i la creixent presència d'empreses europees en projectes extracomunitaris contribueixen a la necessitat que té el sector de contractar personal qualificat. En el cas particular d'Espanya, l'extensió de vida d'algunes centrals, el desmantellament d'unes altres i la gran quantitat d'instal·lacions radioactives (indústries, hospitals, clíniques, centres d'investigació, etc.) i instal·lacions nuclears (fabricació de combustible nuclear, gestió de residus, etc.), crea la necessitat de disposar de personal format en enginyeria industrial amb una marcada especialització en les disciplines de seguretat nuclear i protecció radiològica. Aquesta previsió de demanda de titulats genera una inquietud compartida no solament per empreses espanyoles, sinó per la mateixa autoritat reguladora, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). En aquest context, la potenciació d'estudis en aquest camp d'especialització és doblement positiu: d'una banda, redunda en la millora de la seguretat de les nombroses instal·lacions radioactives i nuclears i, de l'altra, satisfà la demanda de les empreses i organismes públics d'aquesta mena de professionals.