Sa Majestat, Molt Honorable i amic Francisco Camps, Senyor Rector Magnífic, senyores i senyors, moltes gràcies a tots per la seua presència en aquest acte per a mi tan important i emotiu.
Important i emotiu per l'honor, el privilegi i la confiança que en mi ha dipositat la Universitat Politècnica de València, títol que, evidentment, m'ompli d'orgull i satisfacció, però que, a més, sent molt especialment perquè suposa l'enfortiment del vincle afectiu i artístic que, des de ja fa uns quants anys, mantinc amb València i la seua mediterrània comunitat autònoma.
València i els valencians ocupen un lloc clau, essencial, en la meua vida i en els meus afectes. Des del primer moment, quan ja fa quasi deu anys Helga Schmidt em va parlar del projecte del Palau de les Arts, quan, llavors, vaig venir a València i vaig conèixer el president Camps i el meu amic Santiago Calatrava, vaig sentir la convicció que ací, en aquesta terra mil·lenària solcada i forjada per tantes cultures, en la mateixa riba del Mare Nostrum, es gestava un nucli fonamental de cultura i art.
València és una metròpoli en gran desenvolupament. També musicalment. La seua ben coneguda tradició musical, les bandes i els certàmens, els músics que toquen en orquestres de mig món personifiquen una cultura musical que ara fructifica al Palau de les Arts, però que també, des de fa 25 anys, cuida i projecta el Palau de la Música, pel qual han passat i passen les orquestres i els directors internacionals més bons. Des del primer moment vaig creure fermament que València i la Comunitat Valenciana són un enclavament privilegiat; una societat creixent que, des de la tradició i l'assumpció de les seues pròpies identitats, forja un futur dinàmic i esplendorós, d'avantguarda i de projecció de cultura i art. Vaig sentir amb íntima convicció que el Palau de les Arts -tan encertadament denominat "Reina Sofia"- era l'espai que simbolitza aquest moment irrepetible de la història de la Comunitat Valenciana i en el qual cristal·litza. Vaig comprendre, també, que València i el seu entorn privilegiat eren el lloc ideal per a materialitzar en condicions òptimes els meus somnis de músic.
La presència de Helga Schmidt com a intendent i directora artística al Palau de les Arts m'assegurava, a més, poder treballar amb un altíssim nivell artístic i en un entorn propici i amigable. Ja hi havia col·laborat a Londres, a la Royal Opera House. Des dels anys setanta, quan la vaig conèixer, hem compartit experiències artístiques i humanes belles que ací hem revalidat amb el Fidelio que va inaugurar l'escena del Palau de les Arts a l'octubre del 2006, després amb L'or del Rin i La valquíria, i ara amb la Turandot que estrenem aquesta mateixa vesprada i amb el Siegfried, en el qual amb tanta il·lusió caminem embrancats amb La Fura dels Baus.
