Zubin Metha

Sa Majestat;
Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana;
Excel·lentíssima Senyora Alcaldessa de València;
Senyor Secretari d'Estat d'Universitats;
Senyors Rectors Magnífics;
Senyor President del Consell Social;
Doctor Zubin Mehta;
Molt Excel·lent Senyora Presidenta de les Corts Valencianes;
Excel·lentíssim Senyor Delegat del Govern de l'Estat;
Honorables Senyors Consellers;
Sa Majestat;
Senyor Alcalde d'Alcoi;
Autoritats i digníssims i il·lustres convidats;
Membres de la comunitat universitària;
Senyores i senyors;

Vull que les meues primeres paraules en aquest dia de festa siguen d'agraïment i de satisfacció per acompanyar-nos en aquest acte de gran rellevància dins del ritual acadèmic. Cerimonial que dediquem les universitats, des dels orígens, a reconèixer i honrar personalitats del món de la ciència, l'art, la cultura i la política, en concedir-los el doctorat per causa d'honor.

En aquest cas adquireix una significació especial en ser-hi present Sa Majestat la reina d'Espanya. Fet que, sens dubte, fa aquest acte memorable, que ens honra i que sabrem apreciar com mereix per la mostra de consideració que suposa cap a la vida acadèmica universitària i, en particular, cap a la nostra universitat.

Prenc ací, en nom d'aquesta comunitat universitària, les paraules que el rector la Universitat Central, el senyor Tomás de Corral y Oña, va dirigir en la règia obertura del curs 1855-1856 a Sa Majestat la reina Isabel II: "Digne's Sa Majestat d'acollir benèvolament el sentiment de profunda gratitud d'aquesta universitat".

És la segona vegada que tenim el plaer de rebre un membre de la Casa Reial. L'any 1995, va ser Sa Altesa Reial el príncep Felip qui ens va honrar visitant-nos un dia, com avui, memorable, que figurarà en els annals de la història d'aquesta universitat.

Una universitat que enguany celebra el quarantè aniversari i que la millor expressió del que ha sigut el seu esdevenir al llarg d'aquests anys, la sintetitza el titular d'un article que amb aquest motiu apareixia fa poc en un rotatiu prestigiós de tiratge nacional: "D'Acadèmia al rànquing de Xangai".

Certament, la nostra universitat, que naix amb la creació de l'Institut Politècnic Superior l'any 1968, va iniciar la seua activitat amb gran il·lusió per a oferir ensenyaments tècnics d'enginyeria i arquitectura a la nostra terra. Disposava d'uns mitjans bastants limitats i d'un claustre docent compost en bona part per professors que compatibilitzaven el seu treball en les diferents administracions i empreses amb les tasques universitàries. Gradualment, s'hi van incorporar professors amb dedicació exclusiva. Junts van apostar pel desenvolupament d'aquesta institució acadèmica, que l'any 1971 ja adquireix carta de naturalesa com a Universitat Politècnica de València, al mateix temps que es creaven les altres dos grans politècniques, la de Madrid i la de Catalunya.

Amb el pas dels anys, no solament va créixer en instal·lacions, personal i alumnat sinó el que és més important, s'ha consolidat com una gran universitat. Actualment és una de les poques universitats espanyoles, i l'única tecnològica, que apareix en el conegut rànquing de Xangai, rànquing que inclou les universitats més bones del món.

La Universitat Politècnica és capdavantera en R+D contractada, en producció de patents, creació d'empreses derivades, en pràctiques d'empreses i intercanvis acadèmics. Fet que ha contribuït decisivament a la inserció laboral dels nostres titulats i al reconeixement de la universitat com una institució innovadora al servei de la societat i del progrés.

Tot això ha sigut possible gràcies a l'esforç diari de tots els qui durant aquests anys han format part d'aquesta comunitat universitària, professores i professors, personal d'administració i servei i alumnes. Tampoc no hem d'oblidar el suport que hem tingut sempre, tant de l'administració central com de l'autonòmica i la local, així com d'altres institucions socials i empreses que van entendre el paper estratègic que per al progrés de la societat té la Universitat en general i, en particular, una d'orientació tecnològica, artística i empresarial ben clara, com és la nostra.

Ara és el moment d'agrair la sensibilitat de l'Ajuntament de la ciutat de València de preveure, en el nou Pla de General d'Ordenació Urbana Especial, la peremptòria necessitat de sòl que té aquesta institució al campus central de Vera, per a continuar creixent i contribuint al progrés de tots els ciutadans i agents socials d'aquesta ciutat i d'aquesta comunitat autònoma. També ho volem fer amb els ajuntaments d'Alcoi i Gandia, on la nostra universitat té els altres dos campus universitaris.

Avui, junt amb les altres universitats valencianes germanes, configurem un dels sistemes universitaris més bons i més reconeguts de l'Estat i fem realitat la contribució al nostre desenvolupament regional, cosa que implica, com deia el lema del congrés internacional organitzat per l'OCDE en aquest campus ara fa uns mesos, "Ser competitius globalment i compromesos localment".

Les universitats volem, cada vegada més, ser reconegudes pel nostre paper crucial com a temple del saber dedicat a la formació, generació de coneixement, transferència i amb un compromís cada vegada més actiu en la posada en valor d'aquest coneixement al servei de la societat.

De la mateixa manera, la Universitat ha de reconèixer el mèrit i el treball excel·lent desenvolupat per persones que són un exemple per a la societat i especialment per a els qui vénen a aquesta institució acadèmica a formar-se com a professionals i persones. Així ve fent-se secularment en reconèixer i investir com a doctors per causa d'honor personalitats del món de la ciència, l'art, la cultura o la política.

Com la major part d'universitats, a la Politècnica hem volgut tenir una il·lustre nòmina de doctors honoris causa dels diferents camps del saber. La Universitat Politècnica de València se sent molt orgullosa de la llista extensa i important de doctors honoris causa que ja té.

Avui tenim la satisfacció de retre un tribut merescut a la música, amb la investidura del mestre Zubin Mehta com a doctor honoris causa, fet que enriqueix aquesta notable llista. Ens congratula assenyalar que el nostre primer doctor honoris causa es va atorgar a una altra personalitat del món musical, el nostre genial compositor, autor entre altres obres de l'inoblidable Concert d'Aranjuez, el mestre Joaquim Rodrigo. Avui, de nou, l'atorguem a un mestre: Mehta, un director d'orquestra i òpera universal, com sàviament ha dit en la laudatio el professor Joan Peiró.

Els valencians tenim la fortuna de sentir-lo els darrers anys més pròxim a través del Palau de les Arts Reina Sofia, que és molt més que una gran obra arquitectònica d'un altre dels nostres honoris, el senyor Santiago Calatrava -que avui ens acompanya-, ja que s'ha configurat com un gran temple musical, emblema i orgull del poble valencià i que, com assenyalava el professor Peiró, el mestre Mehta inclou entre les seues actuals llars professionals.

Moltes gràcies, mestre, per acceptar aquesta distinció que el fa membre de ple dret d'aquesta comunitat universitària, que ja és la seua, comunitat que s'honra de tenir-lo en el claustre d'honoris. I, a més, en un dia en el qual la presència de Sa Majestat la reina Sofia presidint aquest acte fa que, com dèiem, aquesta data ja figure en els annals de la història de la Universitat Politècnica de València.

La nostra gratitud també als dignes professors que ens han obsequiat amb la seua magnífica interpretació dels divertimentos de Mozart, el compositor genial.

La música que tant apreciem en aquesta terra és un dels distintius que més enorgulleix i agermana molts dels nostres pobles. I aquesta universitat, que es troba profundament arrelada i compromesa amb el sentiment del poble al qual pertany, té Belles Arts entre els seus centres i títols, amb un postgrau oficial de Música. I no podem oblidar que la música, com ben sovint hem dit, forma part de la nostra identitat universitària, que no és altra que Art, Tècnica i Progrés, lema que reflecteix en síntesi el nostre quefer diari.

La Universitat Politècnica de València és conscient que ha d'estar permanentment al servei de la societat i que cada dia s'ha de sentir més compromesa amb la contribució al desenvolupament econòmic i al benestar fet que necessita de l'esforç i la dedicació de tots els seus membres i d'exemples de vàlua, esforç i solidaritat com el que representa el nostre nou membre per causa d'honor, el mestre Mehta.

Avui necessitem, també, el necessari suport financer privat i públic que feliçment sembla que s'ha aconseguit amb el principi d'acord amb la Generalitat Valenciana, a la qual agraïm especialment el compromís sostingut per als pròxims anys, aclarint un horitzó en què les universitats afrontarem reptes estratègics en educació i investigació, que han de contribuir decisivament al fet que la nostra societat aconseguisca la competitivitat i el progrés als quals els ciutadans aspiren. Però no solament necessitem recursos, necessitem -tant o més- mostres d'estima i compromís per part de la societat, de convicció respecte al nostre paper central com a factor d'èxit per a afrontar reptes tan importants com ara la globalització i la consecució d'un planeta sostenible i amb moltes menys desigualtats.

Per tot això, entenem la vostra assistència a cerimonials com el d'avui en aquesta clau d'estima manifesta i reconeixença cap a la comunitat universitària. Per tant, moltes gràcies.