Doctor Honoris Causa por la Universitat Politècnica de València. Investit el 24 de maig de 2010
Honorable Senyora Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació;
Senyor Rector Magnífic de la Universitat de València;
Senyor Rector Magnífic de la Universitat Jaume I de Castelló;
Senyor President del Consell Social de la Universitat Politècnica de València;
Doctor Ferran Adrià;
Doctor Francisco Torreblanca;
Il·lustríssima Senyora Vicepresidenta de la Diputació d'Alacant;
Senyor Alcalde d'Alcoi;
Senyora Alcaldessa de Villena
Autoritats
Claustre de Doctors
Membres de la Comunitat Universitaria
Familiars i amics
Senyores i senyors.
En primer lloc vull llegir-los públicament el missatge que el Cap de la Casa de Sa Majestat el Rei ens ha fet arribar i que cite textualment
El nostre agraïment a tots per ser en aquest acte de clausura del curs acadèmic 2009-2010 de la Universitat Politècnica de València. Hi investim dos nous doctors per causa d'honor, els senyors Ferran Adrià i Francisco Torreblanca. Reconeixement a dues persones, a dues personalitats, extraordinàriament representatives de la disciplina apassionant que és la cuina d'alt nivell. Com molts de vostès saben, aquest sofisticat i tecnificat saber fa incursió, amb decisió, més enllà de les fronteres de territoris diferenciats com l'art, la ciència i la tècnica. Aquesta proposta de nomenament va sorgir del Departament de Tecnologia dels Aliments i posteriorment el nostre Consell de Govern la va aprovar per unanimitat.
He de felicitar els nous doctors honoris causa i agrair que accepten aquests doctorats, amb els quals la nostra universitat engrandeix la distingida llista d'honoris. I ho fa en un àmbit poc representat en aquest nivell honorífic i acadèmic. No obstant això, trobem una disciplina estretament vinculada amb estudis que es cursen a les nostres aules i, sobretot, amb la recerca i la transferència que duen a terme diversos departaments i institucions. Especialment els relacionats amb la ciència dels aliments. La dues laudatio estupendes dels professors Jaume Coll i Javier Martínez han posat de manifest els mereixements sobrats que fa creditors d'aquesta distinció als doctors Ferran Adrià i Francisco Torreblanca.
Els nostres nous germans doctors són mestres en una disciplina que ens convida a reflexionar sobre la manera que tenim d'alimentar-nos, un acte crucial de les nostres vides que fem entre tres i cinc vegades al dia, i sobre la manera que tenim d'entendre'ns, de respectar-nos i de viure dignament, en harmonia amb el cos, la cultura i l'esperit. I la proposta que fan es produeix de l'única manera que és possible mantenir viu el que és més preuat, reflexionant sobre el passat, respectant-lo, aprofundint-hi per a comprendre'l i proposant-ne una transformació innovadora.
La societat, l'economia i la universitat espanyoles han d'aprendre molt del treball dels nostres millors cuiners de dolç i salat (i de tota la resta de l'univers de sabors) i valorar-lo. Ells han sigut capaços d'avançar, partint del més autèntic de la nostra tradició culinària, i de proposar un paradigma nou brillant i rigorós alhora. I ho han fet amb tant d'esforç, tenacitat i lucidesa, que han ocupat l'avantguarda mundial. Ha sigut una lliçó memorable, i ens marca el camí que hem de seguir la resta de la societat espanyola, atès que és el fruit d'un treball que ve des de lluny, i que els ha permès (a ells sí) situar uns quants restaurants espanyols entre els deu, vint o cent primers del rànquing mundial. El que s'ha dit, un exemple per a molts digne d'analitzar, disseccionar, estudiar, avaluar... i intentar emular.
Addicionalment, l'explosió culinària espanyola de les darreres dues dècades -amb totes les variants territorials, quina gran riquesa, quanta cultura viva!- ha sigut un factor determinant de creació de valor en el nostre sector turístic, el qual ha captat visitants d'un nivell adquisitiu alt i de qualitat cultural, i ha fet realitat la cadena de coneixement i valor. Un verdader luxe i una lliçó magistral!
Adrià i Torreblanca són dos exemples excel·lents d'aquest camí recorregut, i el que és més estimulant, es proposen continuar obrint camins nous en el futur immediat.
Els mitjans especialitzats han considerat Ferran Adrià com el millor cuiner del món diverses vegades. Des del reconegut restaurant el Bulli, s'ha convertit en far-guia de la cuina espanyola d'alt nivell. Sens dubte, avui, gràcies a ell i a un bon nombre de distingits col·legues seus, l'espanyola és una de les millors cuines del món, si no és que és la millor. Ferran Adrià manifesta un esperit universitari ben clar en el quefer quotidià: ensenya, investiga i difon coneixements. Fets amb els quals contribueix al nostre enriquiment i plaer en un àmbit que clarament forma part del nostre patrimoni cultural com a poble.
Francisco Torreblanca és, també, un mestre. En aquest cas, un mestre de la pastisseria d'alt nivell, de la qual s'ha convertit en tot un referent internacional, reconegut com el millor en aquesta art dolça i apetitosa.
També, des de les instal·lacions que té a Elda, on fa el seu quefer magistral, investiga, innova i ens permet avançar en el coneixement de l'elaboració de postres ben exquisides. Com Ferran Adrià, difon el seu coneixement amb una extensa obra publicada, que avui és obligat consultar per tal de conèixer els avenços sobre l'elaboració d'aquestes menges delicioses.
Assolint un escaló superior, el treball diari que fa ens ofereix, per mitjà de l'aplicació de coneixements, investigacions i ensenyaments, nous estímuls: emoció, sensibilitat, sensualitat, sorpresa, alegria, humor i admiració de la perfecció de l'art. Valors, en suma, que ens humanitzen i ens acosten al més bo de nosaltres mateixos.
De nou, gràcies a tots dos, perquè amb ells la Universitat Politècnica de València, com ja han fet altres universitats, incorpora, mai més ben dit, amb tots els honors, el món de la cuina d'alt nivell.
En aquest acte, també, com fem habitualment, hem investit els nous doctors. Siga extensiva la nostra sincera felicitació a tots, i a familiars i amistats que els acompanyen aquest dia emocionant. Obtenir el nivell acadèmic més alt que s'atorga en el sistema universitari constitueix un pas crucial en la vida de tot universitari. Els animem a continuar en el camí de l'esforç i la dedicació, de la mateixa manera que els sol·licitem que continuen aprofundint i ampliant el seu coneixement en els temes objecte de les investigacions que duen a terme. El treball que fan és capital per al desenvolupament científic d'una universitat com la nostra, que pretén consolidar-se entre les millors per la producció científica.
Irremeiablement, en la vida no tot són alegries. També hi ha ocasions per a les penes. Així, desgraciadament, ens va sorprendre la notícia ben trista del traspàs, fa unes setmanes, del professor José Luís Guardiola, qui fou director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms, durant anys director del Departament de Biologia Vegetal i membre del Consell de Govern. Des d'ací, i en nom de tota la comunitat universitària, vull manifestar el nostre afecte més sincer a la família.
De la mateixa manera, fa uns quants dies lamentablement vam saber de la pèrdua del nostre doctor honoris causa i escriptor universal José Saramago, l'acte d'investidura del qual sempre recordarem. A la família, amistats i Fundació, també els traslladem el profund condol d'aquesta comunitat.
Una vegada hem arribat a aquest punt, he de fer un resum del que ha sigut el curs acadèmic, el qual podem dir que ha estat marcat per tres fets fonamentals.
En primer lloc, per la culminació dels treballs d'adaptació de tots els nostres estudis a la nova estructura curricular de graus i màsters oficials, fet que permetrà que, el pròxim curs acadèmic, tota la nostra oferta acadèmica es corresponga amb la nova estructura de l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior. Des d'ací, no puc deixar d'agrair a totes les comissions de plans d'estudi dels nostres centres, així com a tot l'equip del Vicerectorat d'Estudis i Convergència Europea, pel treball intens i el seguiment puntual dut a terme en aquest assumpte ben complicat.
També he de destacar l'esforç de la comunitat universitària per entendre i desenvolupar l'adequació escomesa de la nostra oferta curricular a les demandes socials i de donar-hi suport -fet amb el qual, sens dubte, ha demostrat fer tot un exercici de responsabilitat institucional. Tots hem interioritzat en la mesura de les nostres responsabilitats, que una institució acadèmica que pretén ser eficient i prestar el millor servei a la societat, especialment en les circumstàncies actuals, ha de fer aquest esforç de racionalització, encara que comporte en algun cas, suprimir titulacions poc demanades.
El tercer i darrer fet que vull subratllar és la reformulació de la proposta de Campus d'Excel·lència Internacional que hem preparat per a la convocatòria d'enguany, junt amb la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Les tres institucions hem volgut atendre plenament totes i cada una de les observacions que l'Administració ens va fer. Aquest nou projecte que hem presentat, amb el nom "VLC-Campus d'Excel·lència Internacional" conforma una de les tres agregacions més importants de producció científica, transferència i innovació de tot l'Estat. Altre tant podem dir de la projecció internacional inqüestionable que comporta.
En conjunt, VLC-Campus d'Excel·lència Internacional ens situa com a líders nacionals en molts dels indicadors que habitualment s'utilitzen per a mesurar aquests punts. És una proposta sòlida, meditada, ben elaborada i que, sens dubte, valoritza més el potencial de les nostres respectives institucions per tal de continuar millorant i avançant en el progrés científic i tecnològic de la nostra comunitat autònoma. És per això que no hi ha més que esperar la aprovació definitiva d'aquest projecte com a Campus d'Excel·lència Internacional.
És el nostre desig que la Comunitat Valenciana, en la qual hi ha un dels entorns universitaris i científics més bons del país, tinga en el futur diversos campus d'excel·lència internacional.
Agraïm a totes les institucions que han volgut mostrar el seu suport a aquesta proposta. Especialment al Govern Valencià i a totes les forces polítiques, tant de les Corts Valencianes com del Ple de l'Ajuntament de la Ciutat de València, les quals han volgut sumar-se de nou a aquesta proposta del campus d'excel·lència internacional. Tan manifest ha sigut el suport unànime que totes les institucions integrants d'aquest CEI hem volgut que el nom del projecte incloga el de la nostra ciutat, València.
Finalment, i d'una manera inevitable, ens hem de referir al moment econòmic preocupant que ens toca viure amb una crisi greu de veritat que afecta totes les institucions i agents socials i davant de la qual no podem quedar-nos impassibles. Les universitats espanyoles ens veiem obligades a esforçar-nos en un exercici d'austeritat pressupostària i hem d'agrair la comprensió de la nostra comunitat universitària i de les estructures de Govern en la tasca sempre difícil i ingrata d'ajustar el pressupost.
És en aquest moment de restricció quan més se'ns demana i quan més hem de donar. Estem segurs que amb la tenacitat i la dedicació de tots els qui formem aquesta comunitat universitària, podrem aportar tot el que s'espera de nosaltres, i de la nostra contribució imprescindible per a reprendre la senda del creixement econòmic, la generació d'ocupació i el canvi del nostre model productiu.
En aquest punt he de destacar i reconèixer el treball de la comunitat universitària, la qual, malgrat les dificultats que pateix la nostra economia, ha aconseguit amb esforç i dedicació incrementar la xifra de drets reconeguts en R+D, drets que l'any passat van créixer un 8,8%, xifra sens dubte més que remarcable en aquests temps i que ens consolida en el lideratge en transferència tecnològica de tot el sistema universitari espanyol.
Tenim la intenció de promoure accions que impulsen, encara més, la generació de coneixement i la transferència, perquè som conscients que hem de ser encara més actius en la creació de riquesa i benestar. Fet que de ben segur vindrà a parar en un nivell d'ocupació més alt i en una qualitat de vida més bona en el nostre entorn pròxim.
La Universitat Politècnica de València referma el compromís de servei a la societat des de la millora d'uns serveis de formació cada vegada més ajustats a les noves demandes socials i la major generació de coneixement científic i tecnològic. En definitiva, una universitat compromesa activament amb la valorització del coneixement i la difusió de la cultura de valors. Valors com ara són la solidaritat, la sostenibilitat i la competitivitat.
Moltes gràcies a tots.