Alicia Alonso

Prima Ballerina Assoluta i directora del Ballet Nacional de Cuba, constitueix la figura cimera de la dansa clàssica en l'àmbit de la cultura iberoamericana i al mateix temps una de les personalitats més rellevants en la història de l'art de la dansa.

Va nàixer a l'Havana, on va començar a estudiar dansa el 1931 a l'escola de Ballet de la Societat Pro-Arte Musical. Més tard es va traslladar als Estats Units i va continuar la seua formació amb Enrico Zanfretta, Alexandra Fedórova i diversos professors eminents de la School of American Ballet.

La seua activitat professional va començar el 1938, en debutar en les comèdies musicals Great Lady i Stare in your eyes . Un any més tard va integrar les files de l'American Ballet Caravan, antecedent de l'actual New York City Ballet. Es va incorporar al Ballet Theatre of New York el 1940, any en què es va fundar. A partir d'aquest moment va començar una brillant etapa de la seua carrera com a intèrpret suprema de les grans obres del repertori romàntic i clàssic. També en aquesta etapa va treballar al costat de Mikhaïl Fokine, George Balanchine, Leonide Massine, Bronialva Nijinaka, Anthony Tudor, Jerome Robbins i Agnes Mille, entre altres significatives personalitats de la coreografia en el nostre segle.

Va ser la intèrpret principal en l'estrena mundial d'importants obres com Fall River Legend i Theme and Variations . En qualitat de membre de l'American Ballet Theatre, va actuar en nombrosos països d'Europa i Amèrica amb el rang de prima ballerina . El 1946 la seua preocupació per desenvolupar l'art del ballet a Cuba, la va portar a fundar a l'Havana el Ballet Alicia Alonso, avui Ballet Nacional de Cuba. A partir d'aquell moment les seues activitats es van compartir entre l'American Ballet Theatre i el seu conjunt, que va mantenir amb molt escàs o gens de suport oficial fins al 1959, any en què el Govern Revolucionari de Cuba li va oferir el suport necessari.

Entre 1955 i 1959 Alicia Alonso va actuar també cada any com a estrela invitada del Ballet de Montecarlo. Va ser la primera ballarina de l'hemisferi occidental invitada a actuar en l'aleshores Unió Soviètica, i la primera figura del continent americà que va ballar com a artista invitada amb els elencs dels teatres Bolxoi de Moscou i Kirov de Leningrad durant els anys 1957-1958. Durant diverses dècades Alicia Alonso va fer anualment gires per diversos països d'Europa, Àsia, Amèrica Llatina i als Estats Units, Canadà i Austràlia. També ha actuat com a artista invitada a Niça, Calcuta, Tòquio, Manila, a l'Òpera de París, al Reial Ballet Danés, al Bolxoi de Moscou, al Ballet del Segle XX i en altres companyies i països.

Les seues versions coreogràfiques dels grans clàssics són cèlebres internacionalment i es ballen en importants companyies com els Ballets de l'Òpera de París, ( Giselle, Grand Pas de Quatre, La bella dorment del bosc ); de l'Òpera de Viena i el San Carlo de Nàpols ( Giselle ); de l'Òpera de Praga ( La fille mai gardée ); i del Teatre Alla Scala, de Milà ( La bella dorment del bosc ).

Ha format part del jurat en els Concursos Internacionals de Ballet de Varna, Bulgària; de Moscou, Rússia; Tòquio, Japó; i del Brasil. Considerada per la crítica, des de fa unes quantes dècades, una de les grans ballarines de tots els temps, Alicia Alonso ha sigut creditora de nombroses distincions, tant a Cuba com en altres països. Entre aquests premis hi ha el Premi Anual de la revista nord-americana Dance Magazin , 1958; l'Orde del Treball de la República de Vietnam, 1964; el Grand Prix de la Ville de París, concedit en 1966 en forma personal i en 1970 conjuntament amb el Ballet Nacional de Cuba; el Premi Anna Pávlova de la Universitat de la Dansa de París, 1966; el Premi Porselli "Una vida per la dansa", Itàlia, 1983; el Premi Gran Teatre de l'Havana, 1985, i Osimo Dazsa, a Itàlia, el 1994.

Eminent figura de la vida cultural cubana, Alicia Alonso va rebre el 1973 el doctorat honoris causa en Art de la Universitat de l'Havana i el 1987 el doctorat honoris causa en Arte Danzario de l'Institut Superior d'Art de Cuba. Va ser proclamada Heroïna Nacional del Treball i és membre del Consell Mundial de la Pau.

El 1980 va rebre un homenatge internacional a París, organitzat per la UNESCO. El 1981 va ser guardonada amb l'Orde Félix Varela pel Consell d'Estat de la República de Cuba. Ha rebut les més altes condecoracions oficials de Mèxic, Panamà i la República Dominicana: l'Orde de l'Àguila Asteca, l'Orde Vasco Núñez de Balboa i l'Orde al Mèrit de Duarte, Sánchez i Mella, en el grau de Comanador. El 1993 se li va atorgar la Comanda de l'Orde Isabel la Catòlica que adjudica el rei d'Espanya Joan Carles I.

Des de l'any 1993 dirigeix la Càtedra de Ballet Alicia Alonso a la Universitat Complutense de Madrid. En ocasió del seté centenari d'aquest alt centre d'estudis li fou conferida la medalla commemorativa.

Així mateix, la Universitat Autònoma de Santo Domingo li va atorgar el títol de Professora Honorària en Humanitats.

Al setembre de 1996 l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de Madrid li va retre un homenatge públic per la seua valuosa creació artística i cultural. Aquell mateix any va ser designada Membre d'Honor de l'Associació de Directors d'Escena d'Espanya.

El mes de maig d'enguany ha sigut homenatjada al Metropolitan Opera House, de Nova York, per l'American Ballet Theatre, amb motiu del cinquantenari de l'estrena del ballet Tema i variacions , creat per a ella per George Balanchine. Així mateix, els festivals de Joinville, al Brasil, i de Nervi, a Itàlia, l'homenatjaran per la seua excepcional trajectòria artística.