Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investida el 6 de maig de 1998
Excm. Sr. Rector Magnífic;
Digníssimes autoritats;
Srs. claustrals;
Senyores i senyors:
Vull reconéixer el gran honor que tinc per haver sigut designat per a dibuixar davant vostre un perfil de la brillant carrera, artística i humana d'una dona que, de forma merescudíssima, ha sigut proposada per la UPV per a ser investida doctora honoris causa per aquesta Universitat.
Quan es tracta de repassar la trajectòria d'una figura reconeguda a escala mundial, és imprescindible: considerar aquells èxits pels quals ha destacat per damunt dels seus companys de professió; destacar les aportacions que només són capaces de fer aquelles persones dotades d'un tarannà genial i que han sabut dedicar quasi la totalitat de les hores de la seua vida a l'estudi, a la investigació i la pràctica de la seua activitat vocacional i que així han contribuït al desenvolupament de la matèria en qüestió.
Ara bé, sense descuidar aquests aspectes, a mi m'agradaria destacar les qualitats humanes d'Alicia Alonso, perquè cap artista que ho siga, no pot mancar, almenys, de tres qualitats sensibilitat , capacitat de treball i modèstia .
Doncs bé, aquestes tres condicions i algunes més formen part plena de la personalitat d'Alicia Alonso. Cadascuna d'aquestes és capaç de reflectir, sens dubte, la qualitat humana d'una persona, però quan es dóna l'especial circumstància que totes tres coincideixen en una sola persona, dóna com a resultat un ésser excepcional.
INICIS I FORMACIÓ
En la majoria dels casos, els grans artistes tenen dificultat per a precisar en quin moment van sentir la vocació per aquella activitat que seria la seua vida. A Alicia Alonso li ocorre una cosa semblant, perquè de ben menuda se sentia impulsada a ballar qualsevol música que li arribava a les orelles. Però dóna la casualitat que sempre hi ha alguna cosa o algú que dóna un petit impuls i posa en marxa una trajectòria que ja mai no cessarà. En el cas d'Alicia Alonso l'impuls va arribar des de distints angles, un va ser el viatge a Espanya amb la seua família i la seua assistència a una escola de les monges de Santa Teresa on rep les primeres classes de dansa. Allí aprén balls espanyols. Un altre factor va ser la sensibilitat artística de sa mare i l'afició de sa tia Alicia pel teatre i la música. Elles, en tornar a l'Havana el 1931, en veure clara la tendència de la xiqueta pel ball, la van inscriure com a alumna en la recentment creada Escola de Ballet de la Societat Pro-Arte Musical de l'Havana, on Nicolai Yavorski, qui va despertar definitivament en Alicia Alonso la vocació pel ballet, impartia classes. Aquell mateix any va ballar per primera vegada en un escenari, al teatre Auditori de l'Havana.
Durant l'estada a l'Escola de Ballet de la societat Pro-Arte, va aprendre vertiginosament el que Yavorski li va poder ensenyar. Durant aquells anys va ballar en nombroses representacions de peces classico-romàntiques i va conéixer "l'Argentina", que va deixar una profunda empremta en la futura artista.
Atesa la facilitat d'aprenentatge que tenia i els immensurables desitjos d'aprendre més i més, hagué de buscar nous horitzons on poguera continuar prosperant. D'aquesta manera va decidir viatjar a Nova York a la recerca d'enriquir al màxim la seua formació.
Allí va començar a prendre classes d'algú que va ser clau en sa vida. Enrico Zanfretta, un vell professor de l'escola italiana de qui va saber assimilar importants coneixements de ballet. És just dir que va ser l'esforç i la tenacitat el que va fer que en poc de temps aconseguira uns nivells tècnics sorprenents, perquè Alicia no es conformava amb el treball d'anar a classes i continuava practicant en les hores lliures.
L'altra peça clau en la formació d'Alicia Alonso va ser la prestigiosa ballarina Alexandra Fedórova, perfecta coneixedora de l'antiga escola russa. D'ella va adquirir els profunds coneixements que la van fer posseïdora de les més pures maneres clàssiques de ballet. No obstant això, ella procurava acostar-se i aprendre de tot aquell que poguera ensenyar-li una cosa que enriquira els seus coneixements, per la qual cosa va prendre c
PERÍODE PROFESSIONAL
A finals dels anys 30 no era senzill començar una carrera professional als EUA perquè hi havia poques companyies de ballet. No obstant això estaven en ple auge les companyies productores de comèdies musicals, i va ser precisament en una d'aquestes, a Broadway, on va debutar el 1938, juntament amb alguns companys que més tard van ser grans figures del ballet.
El 1939 Alicia Alonso es presenta i és seleccionada en la convocatòria que en aquells moments feia l'American Ballet Caravari de Lincoln Kirstein per a contractar noves ballarines. Poc després es va presentar i va ser, així mateix, admesa en una altra convocatòria feta pel Ballet Russe de Montecarlo. Alicia Alonso es va trobar en un dilema perquè tant Kirstein com Massie volien que ella ballara en la seua companyia. Va resoldre el dilema per si mateixa i encara que en un principi no pareixia la millor opció, va decidir quedar-se a l'American Ballet Caravan (el temps va demostrar que va ser la millor elecció).
Al poc de temps va ingressar al Ballet Theatre de Nova York, companyia puntera als EUA on va acabar de formar-se com a ballarina fins a aconseguir la fama.
Els anys següents foren vertiginosos. Treballa incansablement interpretant tant obres clàssiques com modernes en col·laboració amb grans mestres del ball i la coreografia com Antony Tudor, Leonide Massine, George Balanchin, Agnes Mille, etc. I així va anar guanyant prestigi fins a aconseguir el lloc de prima ballerina . Van ser nombroses les gires que la companyia va fer per Amèrica i Europa i va assolir un lloc prominent en el panorama mundial de la dansa.
No van faltar durant aquesta època actuacions a Cuba. Fruit d'aquesta relació amb el seu país i després d'una actuació amb el Ballet Theatre a l'Havana i una altra actuació posterior amb el Ballet de la Societat Pro-Arte Musical, Alicia es decideix, juntament amb Fernando Alonso, crear a Cuba una companyia de Ballet Alicia Alonso, que set anys més tard, es va anomenar Ballet de Cuba i que finalment va prendre el nom de Ballet Nacional de Cuba.
Alicia Alonso, fent gala del seu entusiasme i capacitat de treball, simultanieja les actuacions al Ballet Nacional de Cuba amb la seua activitat de primera ballarina al Ballet Theatre i en altres companyies europees de gran prestigi.
La trajectòria del Ballet Nacional de Cuba no va ser precisament un camí de roses perquè malgrat els triomfs artístics dels primers anys, hagué d'encarar tota una sèrie de dificultats tant institucionals com econòmiques, fins a tal punt que el 1957 va suspendre les seues activitats. Alicia Alonso va anar, juntament amb els millors elements del Ballet de Cuba, als EUA.
En 1957 ja és reconeguda com una de les millors ballarines del món, i és sol·licitada des dels més prestigiosos centres de ballet. Va viatjar a la Unió Soviètica i va actuar als teatres Bolxoi (Moscou), Kirov (de Leningrad), etc.
El 1959, després del triomf de la Revolució Cubana, torna al seu país, reorganitza el Ballet Nacional de Cuba i rep, ara sí, el suport institucional i econòmic del nou govern. Tant en la companyia com en l'escola, Alicia Alonso transmet tots els coneixements que ha pogut acumular, i així aconsegueix un alt nivell a partir del qual eleva el Ballet Nacional de Cuba a un conjunt de fama internacional.
Després de 1960 la seua dedicació va ser total al Ballet Nacional de Cuba i amb aquesta companyia va fer diverses gires a Europa, Hispanoamèrica i altres continents. Actua als millors teatres i rep homenatges de les més prestigioses institucions de ballet.
Després de quinze anys sense actuar als EUA és requerida per a ballar a Nova York en la Gala pel 30 aniversari de l'American Ballet Theatre, la qual cosa va donar peu a altres actuacions en prestigiosos teatres d'aquell país durant els tres anys següents, època en què va donar a conéixer sobretot la seua última versió de Giselle . El retrobament d'Alicia Alonso amb els EUA va suscitar en el públic nord-americà el desig de conéixer les realitzacions del Ballet Nacional de Cuba que tant d'èxit havien aconseguit.
Als anys 80 es dedica principalment al Ballet Nacional de Cuba i a l'Escola de Ballet. Té molta cura amb cada actuació, i atén els requeriments que li arriben de totes parts del món, incloent-hi Espanya, on viatja amb certa freqüència.
APORTACIONS D'ALICIA ALONSO AL BALLET
Al principi déiem que la importància d'un artista no resideix essencialment en una major o menor perfecció en l'execució de les seues obres, sinó en les aportacions transcendents al gènere a què s'ha dedicat.
Alicia Alonso no s'ha conformat amb ser la millor ballarina d'una determinada escola. Ha aconseguit aglutinar harmònicament els elements essencials de cadascuna i ha constituït el que ja és per a sempre l'Escola Cubana de Ballet.
Si s'haguera de resumir l'aportació d'Alicia Alonso al ballet, diríem sense por d'equivocar-nos que, en molts aspectes, el ballet del segle XX es podria dividir en dos grans apartats: "Abans d'Alicia Alonso" i "després d'Alicia Alonso".
En principi, el nivell tècnic que ella ha aconseguit ja és una aportació a l'art del ballet, i gràcies a aquest, Alicia ha aconseguit (sense descurar l'ortodòxia) imprimir un segell personal a cadascun dels moviments del ballet. En això han coincidit els més prestigiosos crítics de ballet i en algun cas s'ha arribat a batejar-ne algun amb el seu nom, com la pirouette Alonso, o considerar perfecta l'execució d'altres, com s'ha dit de la seua cinquena posició .
Alicia Alonso ha dedicat gran part del seu temps a la investigació d'altres aspectes de l'art del ballet, com la dramatúrgia de les obres clàssiques. Una de les seues grans aportacions com a coreògrafa és la comunicació , la transmissió de conceptes i sentiments a nivells molt notables. Ella ha aconseguit que el públic que assisteix a una representació no es quede admirant només el virtuosisme dels ballarins, sinó que senta l'estat anímic dels personatges i comprenga en tota la seua extensió el contingut de l'obra.
Alicia Alonso ha investigat tots els camps del ballet, fins i tot el contemporani, però s'ha sentit seduïda per Giselle , obra en què conflueixen les característiques més emblemàtiques del ballet romàntic. Una de les seues obres preferides va ser Giselle , i hi va dedicar gran part del seu treball com a ballarina, coreògrafa i actriu. Va saber rescatar, construir i interpretar cadascun dels aspectes principals i revisar els més mínims detalls de l'obra, fins al punt que la crítica més exigent ha coincidit a considerar que Alicia Alonso és Giselle .
ASPECTES HUMANS
Si bé tot el que s'ha dit fins ara són mèrits més que suficients per a oferir a Alicia Alonso aquest reconeixement, hi ha altres valors en la vida de tota persona que mereixen ser ressaltats. Em referisc a la qualitat humana, a la generositat amb què algunes persones, molt poques, són capaces de dedicar la vida sencera per a regalar als seus contemporanis i llegar a les generacions venidores una riquesa cultural i artística amb què puguen alimentar la seua sensibilitat i el seu esperit.
És difícil trobar al llarg d'aquest segle, persones que posseïsquen la capacitat de treball i força de voluntat d'Alicia Alonso. Sense aquesta virtut no li hauria sigut possible assolir els nivells de perfecció que ha assolit. Les dificultats només es poden véncer quan es posseeix la seua tenacitat i el seu esperit de sacrifici.
No menys important en una personalitat d'aquest calibre és la generositat. Ningú no li hauria retret que en algun moment de la seua carrera, quan es feia difícil continuar, prenguera la determinació de retirar-se, elegir un lloc confortable i viure plàcidament de les seues glòries. Però no ho ha fet, i és precisament quan més difícils han sigut les situacions on se sent una especial atracció per les obres de la tradició i molt especialment ha evidenciat la seua generositat. Un exemple d'això són les penalitats que hagué de patir els primers anys de camí del Ballet Nacional de Cuba. Va arribar a perdre-ho tot, fins i tot va paralitzar les seues activitats en un acte d'honradesa, abans que deixar-se utilitzar amb fins no artístics.
Després d'aquesta experiència podria haver oblidat el projecte i continuar la seua carrera sense mes problemes, però no va cedir, i poc més tard, evidenciant un gran amor per la seua terra i la seua gent, va tornar i va reconstruir el que per a ella és una finalitat en la seua vida: el Ballet Nacional de Cuba.
Altres de les seues qualitats són l'agraïment i el respecte. És molt freqüent, quan s'ha arribat al triomf personal, oblidar els qui en algun moment et van ajudar i van oferir suport. Quan a Alicia Alonso li pregunten pels seus mestres, no parla només dels professors que van aconseguir gran prestigi. Per a ella tot aquell que ha sigut capaç d'ensenyar-li alguna cosa, per poc que siga, mereix el seu record i consideració.
I per a calibrar la magnitud de la seua generositat, veiem com a pesar del volum de treball que comporta la direcció del Ballet Nacional de Cuba i la seua tasca com a coreògrafa, encara troba temps per a pensar en persones que sofreixen i, intuint que el ballet podria ser una bona teràpia per a ajudar persones amb deficiències psíquiques, va crear el que ella diria psicoballet ; experiència que va efectuar amb tant d'èxit, que altres països europeus la van acollir i encara en l'actualitat es continuen aplicant aquests mètodes per al tractament de determinades deficiències psíquiques: essencialment en la població infantil afectada.
És, per tant, aquesta faceta humana, a banda dels seus mèrits artístics, el que completa i fa excepcional la personalitat d'Alicia Alonso.