Álvaro Siza ens porta lliçons d'arquitectura parida des d'un altre mar, del misteriós mar Atlàntic seu al vell mar de cultura nostre. I nosaltres ho celebrem. Perquè ací, a València, en aquesta Universitat, encara, i esperem que dure, tanquem la muralla als qui venen ideologies de sarcòfag. Tanquem la muralla al fonamentalisme irreverent i al reverent. Tanquem la muralla als qui adoren el que no canvia, als qui venen el que ningú compra, als qui tenen por de ser lliures. Però obrim la muralla als qui fan arquitectura, als qui saluden les gavines i als qui només tenen el que comprenen. Com que Álvaro Siza posseeix les tres qualitats, a més d'obrir-li la porta de la muralla li donarem la clau de la porta.
Pròximament les avingudes, els carrers i les places d'aquest campus seran retolades amb els noms de tots els doctors honoris causa que han sigut nominats per aquesta Universitat. Quan això ocórrega em responsabilitzaré personalment de proposar, i espere que siga aprovat, que el nom d'Álvaro Siza Vieira es reserve per a un lloc-oasi pròxim a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, oasi-lloc que avui hi ha ple de vint palmeres: palmeres ventrudes, palmeres vincladisses, palmeres que saben arquitectura, palmeres flexibles, immanerades i amanerades.
I així, Álvaro Siza, quan ho estime convenient, podrà venir a passejar per la seua plaça-lloc de les vint palmeres. Xe! Ocorre cada miracle en aquesta Universitat!
