Belisario Betancur

Va nàixer en una zona rural del noroest de Colòmbia, de pares camperols. Va fer estudis humanístics a un seminari; es va doctorar en dret (1947) a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín. Catedràtic en sociologia i dret públic; Doctor honoris causa en humanitats a les universitats Georgetown de Washington (1984) i Colorado en Boulder (1989); i en economia gerencial a la Universitat Autònoma de Manizales, Colòmbia (1995).

Previ a l'Acte d'Investidura i com a prova d'un aconseguiment addicional i col.lectiu de deú de les més importants universitats de Colòmbia, entre elles la Universitat Ioesi, d'altres entitats del país i de la mateixa UPV, el 27 d'octubre en la Casa del Valle en Bogotà es va realitzar la Reunió de cooperació per a la transferència tecnològica cap a sistemes regionals d'innovació, en la qual es va signar una carta d'intencions que busquen establir els paràmetres pel desenvolupament i fortaliment dels sistemes regionals de transferència tecnològica com mecanismes d' interfase universitat-entorno productiu, la creació de Parques Científics i Tecnològics i la consolidació dels programes de formació doctoral.

Casat en primeres núpcies amb Rosa Helena Álvarez, (morta); tres fills: l'odontòloga Beatriz, l'enginyer Diego i l'adbocada-ambaixadora María Clara; en segones núpcies amb la ceramista venessolana Dalita Navarro. Durant la dictadura militar (1953-1957) estiguí moltes voltes empresonat. Fa 40 anys va fundar la Editorial i Llibreria Tercer Món i l'any 2000, amb les seues filles, fundà El Navegante Editores, i l'Editorial i Llibreria Sota de Bastos. Ministre de treball, (1962); diputat y senador, (1958); ambaixador de Colòmbia a Espanya (1975).

President de Colòmbia des del 1982 fins el 1986, impulsà el Grup de Contadora por la pau de Centreamèrica, a través del diàleg entre goberns i guerrillers; implantà l'educació a distància i l'ensenyament desescolaritzada, que vàren revolucionar la metodologia tradicional. Creà la campanya d'instrucció nacional (CAMINA) que va reduïr dramàticament els índexs d'analfabetisme. Va

obrir les relacions internacionals de Colòmbia, afiliàndola al Moviment dels No Alineats. Impulsà los processos de paz a partir del diàleg amb les guerrilles. Membre de les Acadèmies Colombiana de Jurisprudència i Colombiana de la Llengua Espanyola; President de la Fundació Santillana para Iberoamèrica, amb seu a Bogotà; President de la Comissió de la Verdad, al procés de pau d'El Salvador (Centreamèrica). President (1998) de la Misión de IDEA (de Suècia) per donar suport al procés de pau de Guatemala.

Amb els presidents Carter i Sanguinetti, va participar en el Grup de Bambito en Panamà, per a preparar eixe país per a la reversió del Canal. En 1983 va rebre el Premi Príncep d' Astúries de Cooperació Internacional; i l'any 2003 va rebre el Premi Gabarrón de Valladolid, per la seua promoció de la pau i la seua defensa de la llengua espanyola. És membre de l'Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials creada en 1994 por el Papa Juan Pablo II, amb seu a Roma. Membre del Cercle de Montevideo (1996) liderat pel President de l'Uruguai, Julio Maria Sanguinetti. Forma part del grup d' expresidentes que treballa per la pau al món en el Centre Jimmy Carter (Atlanta, E.U.).

És membre del Club de Madrid. Té nombroses condecoracions, entre elles la Gran Cruz de Isabel La Católica y l'Ordre de Carlos III, d'Espanya; la Gran Águila Azteca de Mèxic; la Legión de Honor de França; i altres de diferents països llatinoamericans. Autor de nombrosos llibres sobre educació, economia, política, sociologia, entre ells "Desde otro punto de vista", "El rostro anhelante", "Desde el alma del abedul", "Colombia cara a cara", "El homo sapiens se extravió en América Latina", "Declaración de amor"; i amb altres autors, "La Pasión de Gobernar" i "Democracia en Guatemala".

Residisc a Bogotà, apartat aèri 3974. El seu e-mail: fundasan@cable.net.co