- -
UPV
 

Darío Maravall Casesnoves

Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investit el 3 de juny de 1997


Paraules del Rector

Per a alguns de nosaltres, n'estic segur, l'acte d'avui no és sols un acte de joia per conferir l'honor de doctor honoris causa als rellevants mèrits de Darío Maravall. Per a alguns de nosaltres, almenys per a mi ho és, avui és un dia no euclidià. Sense condicions, sense referents, sense agafadors, com si un estiguera vivint en els espais de Darío, Maravall sense mètriques, innormat, sense angles i sense productes escalars.

D'espais de Hilbert en amunt segons es mire.

Darío Maravall és un home savi. Ser savi vol dir ser també humil. Encara que hi ha persones humils que són només bones persones. Darío Maravall, a més a més és savi, és a dir, és capaç d'escoltar o de llegir en l'aire el diàleg que tenen les idees.

Per als altres mortals
els aires duen mentida.
I qui diga que no ment,
que diga que no respira

Diu el cantar popular. Per als homes savis els aires duen diàleg d'idees. Fa més de trenta anys, Darío ja havia produït prou ciència per a ocupar un lloc privilegiat en la trona de les ments preclares.

Jo he admirat molt de prop la vida i l'obra de Darío Maravall. Ell ha influït decisivament en la meua vida. És el responsable directe que jo avui els parle. Formava part del meu tribunal de oposició quan vaig obtenir la càtedra a la Universitat de Santander i també formava part del tribunal de l'oposició quan vaig obtenir la plaça a la Universitat Politècnica de València.

Posseïsc quasi tota la seua obra i l'he estudiada fins on el meu pobre talent m'ha permés arribar.

Darío mai no ha sigut savi oficial de cap règim, ni savi oficiós de cap assemblea, ni savi protegit de cap cort.

Per això la meua situació no euclidiana de quasi no entendre el que ha passat. Perquè hi ha hagut un risc raonable que una de les més meravelloses, probablement una de les deu ments més preclares que hi ha hagut mai en la història d'Espanya, passe desapercebuda al zenit de la seua vida.

No entenc quina mètrica ho permet, quina geometria ho tolera. Només entenc que ací, a la Universitat Politècnica de València, podem omplir el nostre cor amb la joia de retre un homenatge d'admiració i respecte a un dels valencians i home de ciència més gran que haja existit mai.


EMAS upv