Emilio Attard Alonso naix a València el 1915. Llicenciat en Dret per la seua Universitat Literària. Titulat a l'Escola de Periodisme d' El Debat (1935/1936). Ha sigut degà de l'il·lustre Col·legi d'Advocats de València (1962/1968), acadèmic de número i president de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació, conseller del Banc d'Espanya a València, membre del Consell General de l'Advocacia, del Consell Superior Bancari, de l'Associació Empresarial de Banca i de Corporació Bancària, SA, fundador i president del Banc de l'Exportació, fundador i president del Partit Popular Valencià (abril de 1978) i vicepresident de la Federació de Partits Populars (febrer de 1977) integrada en la Unió de Centre Democràtic.
Diputat per València en les legislatures de 1977 i 1979 durant les quals va exercir la presidència de la Comissió d'Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques; en els cinc anys del seu mandat es van elaborar els dictàmens de la Constitució espanyola de 1978 i els principals estatuts d'autonomia.
Vicepresident primer del Congrés dels Diputats, membre de la Diputació Permanent de les Corts en les dues legislatures referides i de les comissions de Justícia, Reglament i Suplicatoris. Conseller del president del govern (1981-1982). Magistrat honorari de l'Audiència Territorial de València (1968-1977). Conseller d'estat (1982-1985).
