Amb el seu llibre La última costa , escrit el 1995, va obtenir el Premi Fastenrath.
El 1999 es publica la seua obra poètica completa inspirada en la reflexió sobre el temps, la vida i la mort. Aquesta obra, Poesía completa 1970-1997. Ensayo de una despedida , va meréixer el Premi Nacional de la Lletres Espanyoles amb el qual el Ministeri de Cultura reconeixia tota la seua trajectòria.
El 12 de gener de 2001 és nomenat Fill Predilecte d'Oliva, on viu a la partida d'Elca, rodejada de tarongers, en una casa pairal del segle XIX que ha servit d'inspiració en molts dels seus poemes.
La Universitat Politècnica de València, a través del Vicerectorat de Cultura, va fer a la Sala d'Exposicions, del 16 de gener al 2 de febrer de 2001, una mostra plàstica basada en els seus textos poètics.
El 19 d'abril de 2001 va ser nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i ocupà la butaca amb la lletra X, vacant després de la mort del dramaturg Antonio Buero Vallejo. La candidatura va ser presentada per Francisco Nieva, Ángel González i Antonio Colino.
El 26 de maig del 2001, organitzada per l'Excm. Ajuntament d'Oliva i la Universitat Politècnica de València s'inaugura una exposició a la cripta de Santa Maria la Major d'Oliva titulada "Mirades des d'Elca", iconografia plàstica en la poesia de Francisco Brines.
La seua obra poètica és una consolidació d'una poesia personal amb una temàtica que se centra en el retorn al món íntim, l'evocació nostàlgica de la infància, l'amor i l'erotisme, l'amistat, la quotidianitat. És un poeta que rebutja el prosaisme dels poetes socials i busca un llenguatge personal. Francisco Brines és un poeta que "basteix la seua obra sobre terra fixa i inamovible i el seu procés creatiu és una fidel insistència sobre la mateixa idea, com diu Alejandro Duque en el pròleg d' Antología Poética Espejo Ciego de la col·lecció "Els Quatre Vents" editat pel Consell Valencià de Cultura.
