Francisco Brines

Agraïments i felicitacions

Aquest és un curs acadèmic que s'inicia trobant-nos encara consternats de fins on pot arribar la barbàrie humana: consternats per la magnitud de la bogeria, no pel dolor produït, perquè el dolor causat per una sola vida, arrabassada a un sol innocent en qualsevol lloc del món, val més que totes les simfonies i que tots els llibres junts que s'hagen escrit, però ja estàvem acostumats a aquest dolor. L'ésser humà hauria de saber que només està autoritzat per a exercir la violència de l'amor, ja siga amor a les coses, ja siga a les idees o als éssers humans. L'ésser humà no hauria d'oblidar que només li estan permeses les explosions d'afecte, de passió de la paraula o de manifestacions de sensibilitat. Exactament com Francisco Brines ha fet avui amb nosaltres. Exactament com ha fet al llarg de tota la seua vida amb tot el que ha estat al seu voltant i al seu abast. Era hora de tornar a aquest universal valencià il·lustre una part del que ell ens ha donat. Gràcies Francisco. Visca la vida!

Aquest és un curs acadèmic que s'inicia amb més símptomes de preocupació dels que serien raonables. Tots els que som ací, tots els qui gaudeixen i pateixen, treballen, ensenyen i aprenen, tots els qui viuen la Universitat, tots els qui tenen responsabilitats institucionals, tots a qui afecta la cultura, la ciència i l'aplicació dels coneixements, en definitiva, una gran part de la societat, sabem, tenim opinió sobre què és i què ha de ser la universitat. És possible que entre totes les opinions no n'hi haja dues d'iguals entre si, que totes les opinions i tots els models sobre el que és i el que ha de ser la universitat siguen distints. És possible, fins i tot, que hi haja més opinions que opinadors. No importa, aquesta ha sigut sempre l'essència de la universitat, crisi, crisi en acció, contradicció i creació, debat i confrontació d'idees, de totes. Sense descartar-ne cap a priori , perquè en el conjunt de totes les idees es troben les bones. Però, malgrat la preocupació que ens embolcalla, ningú no pot posar en dubte que, en general, la universitat ha complit fins avui. Tenim una raonablement bona universitat espanyola. Com també tenim una gran societat que fa tan sols 20 anys seria impossible imaginar. Tenim una societat de llibertats i d'igualtat entre homes i dones en un espai d'oportunitats per a tots els àmbits socials i mai no havia existit res de semblant abans d'ara.

No obstant això, estem preocupats pel futur immediat perquè a ell ens devem. Els fets d'avui que insinuen els fets que ocorreran demà no concorden amb el que ens diu la teoria sobre el que ocorrerà demà. La solució a aquesta discrepància no és tancar els laboratoris si els experiments que validen el futur no coincideixen amb la teoria que prediu el futur. Si la realitat no s'adapta al model, la solució no és dir "ja s'ho farà la realitat", sinó revisar el model, millor encara, llançar el model per la finestra, perquè, en una universitat, la mesura del futur és el futur sense mesura.

La llei d'universitats que ens pertorbarà els pròxims temps i ens regirà regir després, no és una llei pensada per a aprofitar-se de les oportunitats i defensar-se de les amenaces del segle XXI malgrat algunes aportacions positives. Quina llàstima! Perquè era necessària una coartada, perquè és necessària una ruptura amb l'actual marc legislatiu universitari de la LRU que fins ara hem tingut. Perquè ha arribat el temps de dir a les universitats que "la universitat no és dels universitaris". La universitat és de la societat, i en particular, de la societat que respon. Pertany a la sobirania de la societat d'avui per a servir la societat del futur. Això cal dir-ho ja i dir-ho amb una bona llei d'universitats. Queda encara l'esperança que en el procés parlamentari en què es troba es modifique prou perquè la llei es meresca una matrícula d'honor. La nostra societat no es mereix menys. Si no és així, propose: primer, que es derogue la llei d'universitats que tenim; segon, que siga substituïda per una llei amb una sola pàgina en blanc que diga "els afectats pel futur estan corresponsabilizats amb aquest", perquè un universitari responsable només necessitaria aquest lema i encara seria excessiu; i, tercer, que declarem la nostra inconformitat civil a qualsevol intent d'imposar una llei sobre universitats vinga d'on vinga. La llei que necessita la universitat és una llei per a manejar el risc que és l'instrument de la innovació i de les oportunitats. No volem una llei d'universitats com l'actual que pot permetre que la universitat s'autoblinde insolidàriament de la societat. Ni volem una llei d'universitats com la que se'ns anuncia, que ens pot fer aliens hostes del compromís del futur. Volem un instrument que, estimulat, finançat i braç a braç amb la societat permeta lliurar-se a una de les més nobles tasques que pot fer l'ésser humà: la generació i la transmissió del coneixement. No podem fer menys que demanar una llei que ens permeta reconéixer-nos! Una llei en què apareguen paraules com: tècnica, tecnologia, desenvolupament, innovació educativa, innovació tecnològica, art, emprenedors, creació d'empreses, ocupació de postgraduats, Iberoamèrica, al costat de paraules com ètica, llibertat, cultura, solidaritat, paraules les unes i les altres d'ús freqüent en aquesta Universitat. No percebem avui que la nova llei siga una llei feta pensant en la Universitat Politècnica de València.

En aquesta Universitat hi ha moltes persones que hem creat un estil de fer que avui és admirat i prestigiat en molts llocs. La nostra relació amb la societat real, amb les petites empreses, facilitant l'entrada de futurs titulats de la UPV, la nostra activitat en formació i en I+D+I amb aquestes, amb les grans empreses, dissenyant productes a mida, com ocorre a la Ford, on una Escola d'Enginyers Tècnics funciona dins de la factoria, fet sense precedents que funciona des de fa uns quants anys. La nostra generosa i hegemònica acció internacional, a Iberoamèrica. La universitat espanyola serà iberoamericana o no serà. La nostra capacitat innovadora, de productes nous, idees, solucions i il·lusions. La nostra aposta per la Ciutat Politècnica de la Innovació, una infraestructura de I+D+I de 80.000 m2edificables per a centres d'Investigació que farà de la UPV el primer motor d'innovació tecnològica de la Comunitat Valenciana. La nostra decidida aposta per l'ocupació dels nostres alumnes, per la cultura i l'esport.

Tot això fa que estiguem contents del nostre fet diferencial universitari, ocorregut fonamentalment durant els tres últims lustres. Continuarem així, desenvolupant els nostres senyals d'identitat i sent una universitat emprenedora. Per això demane l'ajuda de tots, especialment de la Direcció General d'Universitats a la qual és de justícia reconéixer i agrair l'esforç que ja fa en matèria de finançament universitari i estic segur que farà en un futur pròxim perquè les universitats de la Comunitat Valenciana es mereixen, i necessiten, més recursos. També demane ajuda de les institucions econòmiques i empresarials, i de tota la societat. I a la comunitat universitària, a tots vosaltres, professors, alumnes i personal d'administració i serveis, us demane a més de la vostra ajuda, la vostra complicitat per tal de continuar desenvolupant aquest projecte que entre tots hem fet possible. Demane l'ajuda amb la convicció de poder tornar-la amb escreix.