Joaquín Rodrigo Vidre

Joaquim Rodrigo és, en el prestigi mundial dels músics espanyols que encara viuen, el número u indiscutiblement.

Naix a Sagunt el 22 de novembre de 1901. El 1905 perd la visió com a conseqüència d'una epidèmia de diftèria. El 1906 es trasllada amb la seua família a València.

A València estudia teoria de la música amb J. Julián, piano amb R. Ribes i harmonia i composició amb F. Antich i rep consells de Francesc Enric Gomà i Eduard-López Chávarri.

El 1922 viatja a Alemanya on investiga de forma autodidacta i escriu les seues primeres partitures- entre les quals, Juglares per a orquestra, estrenada a València el 1924.

Cinco piezas infantiles ; per a orquestra obtenen en 1925 un premi nacional.
Entre 1927 i 1932 viu a París. Segueix les classes de composició de Paul Dukas, del qual arriba a ser deixeble predilecte, a l'Escola Normal de Música de París.

Coneix Manuel de Falla i s'estableix entre tots dos una profunda amistat. També durant aquests anys es troba amb la pianista Victòria Kamhi, professora diplomada del conservatori de París, amb qui va contraure matrimoni el 1933.

Del seu reconeixement a París en són prova les nombroses edicions primerenques parisenques de les seues obres.

De retorn a Espanya el 1933, obté la Beca Comte de Cartagena que li permet reinstal·lar-se a París, on aprofundeix en la història de la música amb Maurice Emmanuel i Pirro, i des d'on fa gires artístiques a Alemanya, Àustria i Suïssa.

El 1934 obté el primer premi del Cercle de Belles Arts de València amb el seu poema simfònic Per la flor del lliri blau .

El 1935 mor el seu mestre Paul Dukas i en memòria seua compon la Sonata de adiós per a piano.

Al juny de 1936 marxa amb la seua muller a Alemanya abans que esclatara la guerra civil espanyola. Arran de la guerra a Espanya se suspén la beca Comte de Cartagena de què gaudia i sumeix el músic en una difícil situació econòmica.

Entre 1936 i 1938 va viure a París, Friburg i Salzburg. El 1938 va ser professor en els cursos d'estiu de la Universitat de Santander a pesar de les dificultats de la situació espanyola.

En 1935 compon a París el Concierto de Aranjuez . De tornada a Espanya el matrimoni Rodrigo s'instal·la definitivament a Madrid el 1939 i el 1940 estrena el Concierto de Aranjuez , el seu major èxit i la base de la seua popularitat mundial, a pesar de ser una obra que representa només un aspecte parcial de la seua complexa personalitat de compositor, menys coneguda en d'altres d'interés molt notable.

Durant la dècada dels quaranta va ser cap de l'Organització Nacional de Cecs d'Espanya i va iniciar les seues col·laboracions com a crític musical. Va ser també, des del 1940 i al llarg de més d'una dècada, assessor de música de Ràdio Nacional.

1942. Premi Nacional de Música pel concert Heroic per a piano i orquestra. Exerceix la crítica al diari Pueblo . Anys més tard per als diaris Marca i Madrid .

Va ocupar durant els anys 1944 i 1945 el lloc directiu del Departament de Música de Ràdio Nacional.

1945. Rep la comanda de l'Orde d'Alfons X el Savi.

1947. Creador i professor a la Càtedra de Música Manuel de Falla de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid.

1948. Primer premi per Ausencias de Dulcinea en el concurs cervantí convocat amb motiu del 4t centenari del naixement de Miguel de Cervantes.

1950. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

Ha exercit l'ensenyament de la Història de la Música a la Universitat de Madrid.

1953. Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi.

1954. Vicepresident de la Secció Espanyola de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC).

1955. Estrena la Fantasía para un gentilhombre a San Francisco, a Califòrnia, per encàrrec del guitarrista Andrés Segovia.

1960. Rep l'Orde d'Officier des Arts et Lettres. París.

1963. És distingit amb l'Orde de Cavaller de la Legió d'Honor. Es trasllada a Puerto Rico per a impartir un curs d'Història de la Música a la Universitat de Río Piedras, on va romandre fins al febrer de 1964. La seua filla, Cecilia, va contraure matrimoni amb el violinista Agustín Leon Ara.

1964. Doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca.

1966. Gran Creu del Mèrit Civil i Medalla d'Or al Mèrit en el Treball.

1967. Membre de la Societat Europea de la Cultura.

1969. Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València.

1975. Concessió a Mèxic de l'Esperó de Plata. Doctor honoris causa per la Universitat de Los Angeles.

1976. Soci d'Honor de l'Ateneu de Madrid.

1978. Membre de l'Académie des Sciences des Lettres et des Beaux-Arts de Bèlgica (en la vacant de Benjamin Britten).

1980. Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts.

1982. Premi Nacional de Música. Doctor honoris causa per la Universitat de Southern Califòrnia.

1987. Medalla d'Or i Membre d'Honor de la Generalitat de València.

1988. Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València. Director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

1989. Medalla d'Or de la Universitat Complutense de Madrid. Doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant. Doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid. Medalla al Mèrit Artístic de la Vila de Madrid. Conseller d'Honor de la Societat d'Autors i Editors (SGAE)..

1990. Doctor honoris causa per la Universitat d'Exeter. Medalla de Madrid en la categoria d'or.

1991. Cavaller del Reial Orde de Santa Maria del Puig de València. Segell de Plata de l'Ajuntament de València. Premi Fundació Guerrero de Música Espanyola en la primera edició. Rep el títol nobiliari de marqués dels Jardins d'Aranjuez atorgat per Joan Carles I.

1992. Orde de Félix Varela de Primer Grau atorgada pel Govern de Cuba. Acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

1994. Medalla d'or del Cercle de Belles Arts de València.

1995. Medalla d'Or del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid. Premi Ondas de música clàssica. Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.

1996. Premi Príncep Felip d'Astúries de les Arts. Medalla d'Or de Sagunt. Medalla Commemorativa Joaquim Rodrigo, emesa per Schott Musik. Gran Creu de l'Orde Civil de la Solidaritat Social. Estrela d'Or de la Comunitat de Madrid. Medalla d'Or de Sagunt.

1997. Premi Gerión de les Arts. El 21 de juliol mor la seua muller, Victòria Kamhi.

1998. El govern francés el promou al nivell de Commendeur des Arts et des Lettres. Premi al Millor Autor de Música Clàssica de SGAE i de l'AIE. Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.

1999. Medalla d'Or del Festival de Granada. Mor el 6 de juliol a Madrid. Les seues restes mortals reposen al panteó familiar del cementeri d'Aranjuez.

S'han celebrat Festivals Rodrigo a Turquia i Japó.