Molt honorable senyor,
Excel·lentíssims senyors,
Senyores i senyors;
Unes paraules sobretot plenes d'emoció, plenes de sinceritat, per donar les meues més sentides gràcies per aquest nomenament que és un gran honor que procuraré meréixer, i que compartisc amb la meua muller i la meua filla. Tots tres els donem les gràcies.
Com tothom sap, vaig nàixer a Sagunt, però de molt menut vaig arribar a València amb els meus pares que s'hi van traslladar amb la seua nombrosa prole, perquè érem deu germans. Llavors València era encara una ciutat tranquil·la i petita on la vida musical era més aviat escassa; es reduïa als vuit o deu concerts que feia la Societat Filharmònica i a molt poques representacions d'òpera. Recorde que la primera òpera que vaig escoltar va ser Rigoletto , que em va omplir d'alegria i després d'altres com Aïda, Lohengrin , etc.
Molt prompte vaig sentir la crida de la música i en aquella València vaig començar els meus estudis musicals. Als vuit anys vaig començar el piano, el violí i després la composició. Les meues primeres obres publicables daten de l'any 23, amb una suite per a piano, uns esbossos per a violí, unes quantes obres per a piano, i l'any 24 vaig fer debutar com a compositor en els concerts que l'Orquestra Simfònica, dirigida pel mestre Izquierdo, feia a l'estiu als Vivers, amb l'estrena d'un petit assaig simfònic titulat Juglares , que va meréixer una bona acollida i l'elogi d'Eduard López-Chávarri i Enric Gomà, que eren crítics de Las Provincia i el Diario de Valencia respectivament, amb els quals a partir de llavors em va unir una gran amistat i als quals dec valuosos consells i les seues lectures abundants de llibres musicals, anàlisis, etc.
La meua gran il·lusió era anar a París per tal d'ampliar estudis i conéixer la vida musical d'aquesta gran ciutat que aleshores era la capital musical d'Europa, i vaig poder fer-ho l'any 28 i ingressar en els cursos de composició que Pablo Dukas feia a l'Escola Normal de Música, l'autor de l'Aprenent de bruixot , autor que em va honrar amb el seu afecte i consideració. Gràcies a la seua protecció i la seua influència vaig poder editar unes obres i estrenar dues composicions amb la llavors famosa orquestra Straram: Cinc peces infantils i Preludi per a un poema a l'Alhambra , i que van ser molt ben acollides pel públic i per la premsa. Poc després vaig tenir la immensa fortuna de conéixer Victòria, la que havia de ser la meua dona, i llavors notable pianista que acabava d'obtenir el diploma del Conservatori de París i vam travar una gran amistat que després es va transformar en amor. Pocs anys després ens vam casar a València. Més tard va nàixer la nostra filla Cecilia i Cecilia ens va donar dues nétes que no han pogut venir perquè estan en època d'exàmens.
