Nascut al Portugal profund, a l'aldea d'Azinhaga, província de Ribatejo, va créixer a Lisboa, on els pares es van traslladar quan ell era molt menut, encara que mai no va perdre la relació amb el lloc del naixement, on van ser nombroses les seues estades. Va fer estudis tècnics secundaris que circumstàncies econòmiques adverses li van impedir prosseguir. Després de treballar en una serradora mecànica va exercir altres diverses professions com les d'editor, traductor i periodista, i va exercir funcions de direcció literària i de producció durant llargs anys en una editora. Després va col·laborar com a crític literari de la revista Seara Nova i va ser comentarista cultural. Va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors i, des del 1985 fins al 1994 va ser president de l'Assemblea General de l'Associació Portuguesa d'Autors. Entre 1972 i 1973 va ser redactor de la revista Diari de Lisboa . També va exercir la subdirecció del Diario de Noticias . Des del 1976 es dedica exclusivament al seu quefer literari.
La seua producció literària inclou poesia, cròniques, viatges, teatre, el seu diari en cinc llibres -amb el nom de Quaderns de Lanzarote (1993-1997)-, contes i novel·la, gènere aquest en què ha adquirit el màxim relleu artístic i la més extensa difusió internacional.
En 1997 va publicar Tots els noms , incursió en el món kafkià de la burocràcia vist per un sol personatge, el senyor José, un funcionari que viu una intensa passió. El 2000 va eixir a la venda La caverna , una aspra visió de la societat de consum el títol de la qual fa referència a l'escena descrita en La república de Plató. Amb ella tanca la Trilogia involuntària iniciada amb Assaig sobre la ceguesa i Tots els noms . El 2001 va publicar una segona part dels seus Quaderns de Lanzarote i un conte infantil escrit 25 anys abans titulat La flor més gran del món .
A l'abril de 1998, 55 destacades personalitats del món cultural portugués van respondre a una enquesta del Jornal de Lletres, Arts d'Idees i van situar Saramago en el primer lloc dels escriptors portuguesos contemporanis.
La màgia apareix sempre com a inseparable component de l'enginy humà i aquesta sorgeix, fins i tot, en les més dures condicions de vida del poble pla, en el fosc món medieval, en èpoques de guerra, fam i supersticions, com retrata magistralment el Memorial del convent , després adaptat com a òpera per Azio Corghi, i estrenat al Teatre de la Scala de Milà, amb el títol de Blimunda , l'inoblidable personatge femení de la novel·la. Va ser així mateix adaptada al gènere operístic, pel músic esmentat, la seua obra teatral In nomine Dei que amb el nom de Divara es va estrenar a Munster. D'Azio Corghi és també la música de la cantata La mort de Llàtzer , sobre textos de Memorial del convent , de l' Evangeli segons Jesucrist i In nomine Dei , interpretada per primera vegada a l'església de Sant Marc, de Milà.
En la seua obra, ja es tracte de la Història del setge de Lisboa , de la Terra del pecat , de L'any de la mort de Ricardo Reis , de l' Evangeli segons Jesucrist , o en qualsevol altra, els personatges, uns intemporals i d'altres centrats en època concreta, són paradigmes necessaris de virtuts i de defectes humans.
Seria interminable citar les seues intervencions en congressos i les conferències per ell pronunciades tant al seu país com fora. A Espanya, excepte error estadístic, ha dissertat en trenta-sis localitats, València entre elles, i un gran nombre de vegades també en ciutats d'Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Noruega, Suècia, Suïssa, Rússia, Txecoslovàquia, Estats Units, Canadà, Brasil, Mèxic, Argentina, Uruguai, Cuba, Veneçuela.
Heus ací uns quants dels premis que Saramago ha rebut en reconeixement de la seua obra:
A Portugal:
Premi de l'Associació de Crítics Portuguesos
Premi Ciutat de Lisboa
Premi Municipi de Lisboa
Premi PEN Club Portugués (dues vegades)
Premi Literari Municipi de Lisboa
Premi de la Crítica
