Luis Blanes va nàixer en la localitat turolense de Rubielos de Mora l'any 1929, encara que de família alcoiana i tota la seua vida ha mantingut la seua vinculació amb Alcoi.
Està considerat com un dels grans compositors i investigadors musicals espanyols del moment. Va iniciar la seua formació musical amb professors de la talla de José Roca, Manuel Palau, Enrique González, Simona Ple i el Pare Vicente Pérez-Jordi, que de manera especial li ha influït en tota la seua carrera artística (sobre ell va fer la seua tesi doctoral l'any 1996 "Personalidad del padre Vicente Pérez-Jorge a través de la su música y de sus escritos").
És catedràtic d'harmonia en el Conservatori Superior de Música de València i altres centres espanyols. Té una àmplia obra coral, camerística i per a banda a més de ser autor d'algunes de les publicacions més utilitzades en formació musical com la seua "Teoria i pràctica de l'harmonia Tonal". És defensor de la reincorporació dels estudis musicals a l'àmbit universitari i corregir l'errada del 17 de juny de 1868, quan Severo Catalina, en aquell moment ministre en funcions, va decidir eliminar de la Universitat els
