Marcelino Camacho Abad

Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investit el 12 de desembre de 2001

Biografia

Va nàixer el 21 de gener de 1918 en Osma-La Rasa (Sòria), en el si d'una família de ferroviaris.

Quan tenia 17 anys s'afilià a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partit Comunista d'Espanya. Va militar en UGT fins a 1950. En la Guerra Civil va lluitar en l'Exèrcit Popular de la República. Pres a Tànger (1940-1941), escapa i treballa en la Marina francesa fins a l'any 1957.

Tornà a Espanya, i es convertix en enllaç sindical en l'Oposició Sindical Obrera (ÓS) i posteriorment en el que va acabar convertint-se en Comissions Obreres (CCOO), sindicat de què va ser fundador junt amb Julián Ariza entre altres. En presidi moltes vegades durant el règim franquista (1967-1972, 1972-1975, 1976), va ser posat en llibertat a l'arribada de la democràcia.

Una de les dates decisives per a ell va ser l'Assemblea General de Delegats de Comissions Obreres de Barcelona del 12 de juliol de 1976 Fins a 1981 va realitzar activitats parlamentàries. Va ser diputat per Madrid (juny 1977), membre del comité executiu del Partit Comunista d'Espanya (PCE), secretari general de CCOO (1976-1987) i president del sindicat (1987-1996).

El líder sindical està considerat com una de les figures d'obligada referència en el període franquista i en la recuperació de les llibertats a Espanya. De la Constitució va criticar la "Llei d'Hont" que perjudicaven els partits minoritaris d'esquerres. Carnet número 1 de Comissions Obreres. Va formar part del famós procés 1.001, pel que va ser condemnat a 20 anys de presó, reduïts després a 6. Des de la presó va participar activament en la formació de la Junta Democràtica i ha sigut el primer dirigent de CCOO. Després de la seua eixida de la Secretaria General, va ser nomenat president i posteriorment expulsat junt amb altres 950 delegats sindicals. Ha mantingut una línia crítica amb la direcció de CCOO i va ser triat membre del Consell Polític Federal de IU.

Té en l'hi seu haver diversos guardons: la gran Creu del Mèrit Civil, l'Orde del Mèrit Constitucional, Medalla d'Or al Mèrit en el treball, Premi Lleó Felipe, Professor Honorari de la Universitat Complutense de Madrid, l'Orde de Lázaro Peña de 1r Grau de Consell d'Estat de Cuba, entre altres.

En el 2002 es va publicar un llibre sobre la seua biografia.

Amb més de huitanta anys continuà donant conferències i participant en nombrosos actes de qualsevol tipus. La seua veu per a molts és símbol de defensa dels drets dels treballadors.