La seua vertadera carrera internacional va començar a Nova York quan la van cridar perquè interpretara Lucrezia Borja en substitució d'una col·lega al Carnegie Hall. Fins llavors desconeguda, després de la seua primera ària el públic novaiorqués li va dedicar una ovació de vint minuts. Com va publicar la premsa l'endemà al matí: "Cap publicitat prèvia no podria haver previst el tremend impacte que aquesta dona d'estil goiesc causaria en un públic avesat a les delícies de Callas i Sutherland. Quan Caballé va començar la seua primera ària hi hagué un canvi perceptible en l'ambient. Va paréixer per un moment que tothom haguera deixat de respirar". Representants dels més importants teatres d'òpera i companyies discogràfiques eren entre el públic i de la nit al matí es va veure llançada a una gran carrera internacional. Les seues representacions des d'aleshores l'han portada als més grans teatres d'òpera del món com Scala de Milà, Metropolitan de Nova York, Staatsoper de Viena, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Òpera de París, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Bolxoi de Moscou, Teatre Colón de Buenos Aires, Òpera de San Francisco, Òpera d'Hamburg, Òpera de Munic, i també als festivals de Salzburg, Ais de Provença, Orange, Glydebourne, Pesaro, Verona i un llarg etcètera. Montserrat Caballé ha alternat les seues representacions operístiques amb recitals i concerts i apareix sovint a les grans sales del Royal Festival Hall de Londres, Carnegie Hall i Avery Fisher Hall de Nova York, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Teatre Reial de Madrid, NHK Hall de Tòquio, Salle Pleyel, Salle Gaveau i Théâtre des Champs Elysées de Paris, Concertgebouw d'Amsterdan, Konzerthaus de Viena, etc. Ha cantat com a solista amb les més prestigioses orquestres i directors com Herbert von Karajan, Leonard Bernstein, Zubin Mehta, James Levine, Claudio Abbado, Seiji Ozawa, Riccardo Muti, Sir Georg Solti, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, etc.
El repertori de Montserrat Caballé és enorme -els seus papers en escena arriben quasi als 90- i probablement no té cap rival en aquest segle. A més a més, ha gravat més de 80 títols, la meitat dels quals són òperes completes.
Ha cantat tots els grans papers del repertori, des de Luisa Miller fins a Salomé, des de Pamina fins a Isolda. Però potser és més coneguda -i més admirada encara- per les seues interpretacions belcantístiques: les grans reines de tragèdies de Donizetti troben en ella la intèrpret ideal, i el que en molts casos pot ser música difusa i genèrica, en ella posseeixen un fons interpretatiu de gran poder emocional i dramàtic que va molt més enllà del límit de les meres coloratures, per això no és estrany que més tard es convertira en l'única successora de Maria Callas en el paper de Norma.
