Desitjaria tenir la riquesa de vocabulari i la facilitat de paraula que una ocasió tan especial mereix i així poder relatar les emocions que al llarg d'aquests últims mesos m'han amerat, des que vaig rebre a Barcelona la visita dels senyors José Macho Quevedo i Juan M. Gisbert Blanquer, per comunicar-me el nomenament de doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de València.
Vull aprofitar aquesta ocasió per a rememorar la insigne figura del catedràtic i amic José Macho Quevedo, que ens va deixar recentment i al qual dec en gran part la meua presència avui ací.
Agraïsc de tot cor a la Junta de Govern de la Universitat i al seu rector magnífic aquesta distinció i és per a mi un gran honor, a partir d'aquest moment, poder pertànyer al Claustre de la Universitat Politècnica de València.
No tots els ací presents deuen tenir coneixement de la meua unió a la Comunitat Valenciana, terra natal dels meus avis, i concretament Xàtiva, d'on era de ma mare. A través seu he estimat sempre les meues arrels i he guardat en la meua memòria meravellosos i inesborrables records ací viscuts. Per tot això aquest nomenament em resulta més entranyable encara del que vostés puguen imaginar.
La terra és el miracle de l'univers, meravellós planeta en què tots, fauna, flora i l'ecosistema en general, troben el seu desenvolupament i convivència per vies naturals. Els humans, tanmateix, ho hem oblidat i la deterioració del nostre planeta va en augment, la pobresa en conseqüència s'incrementa a passos gegantins i les distintes ideologies produeixen les guerres més absurdes que hem pogut veure.
A les portes del nou mil·lenni, hem d'unir els nostres esforços en tots els àmbits per tal d'aconseguir la cultura de la pau i perquè a la Universitat, els joves, amb la seua força, voluntat, esperit de superació i amb la saviesa adquirida, puguen crear una consciència de pau per a la convivència, per a la ciència i les seues aplicacions.
La ciència sempre és positiva, pot ajudar-los a desplegar la seua identitat i a multiplicar la seua capacitat i la consciència ha d'assolir i conduir a la raó, a l'ètica de la responsabilitat i de la convicció. La primera sorgeix del saber i del coneixement, la segona de la passió, de la compassió i de la saviesa.
En els albors d'un nou mil·lenni, aquesta ha de ser la nostra missió, posar-la en la pràctica, completar-la, viure-la i avivar-la cada alba. Els drets humans no es tenen ni s'ofereixen, sinó que es conquisten i es mereixen cada dia.
Desitge, així, que l'esperança d'avui siga una feliç realitat demà.
