Muna al Hussein

Altesa Reial,
Excel·lentíssim Sr. rector Magnífic de la
Universitat Politècnica de València,
Dignísimes autoritats,
Senyors Claustrals
Senyores i Senyors,

Vull expressar el gran honor i l'enorme responsabilitat que m'honra per haver sigut designat per a presentar els mèrits de Sa Altesa Reial la princesa Muna al-hussein de Jordània, a qui la Universitat Politècnica de València investix hui Doctora Honoris Causa d'esta institució, per decisió del Consell de Govern a proposta del rector, que va acceptar el suggeriment realitzat a este efecte pel Consell Social.

És un privilegi apadrinar a tan il·lustre dama, mare del Rei de Jordània Abdullah II, qui va succeir en el tron a son pare el Rei Hussayn I, al febrer de 1999.

Si Vostés m'ho permeten, iniciaré la meua exposició amb una breu referència a Jordània, país amb què tenim molts llaços culturals i geogràfics però la història de la qual no és, potser, prou coneguda en Espanya.

El territori que conforma l'actual Jordània ha sigut emplaçament dels assentaments i entitats polítiques més antigues conegudes pels historiadors. En el segle XIII a.C. va sorgir, a l'est del riu Jordà, el poble dels amonites, d'origen semític, i descendents, segons la Gènesi, de Bern Ammi, fill de Lot. Més al sud, concretament en un territori situat en una plana a l'est del Mar Mort, es van establir els Moabites, habitants de Moab i parents dels Amonites. Ja en els seus orígens Jordània ha estat vinculada geogràficament a un riu: el Jordà; i històricament a un Poble veí: El Poble d'Israel.

Tant Jordània -com Espanya- són cresol de cultures, per la qual cosa posseïxen eixa riquesa que només els pobles afortunats, receptors de costums diferents, conformen com a cultura pròpia destil·lant l'essència de totes les dels seus invasors. Així a Jordània hi ha solatge d'egipcis, assiris, babilonis, perses i romans i bizantins. En el segle VI d.c. és arrabassada com a territori a l'Imperi Bizantí pels musulmans. Des de llavors manté una identitat àrab que no va sucumbir a quatre-cents anys de govern turc otomà.

En 1918 el territori jordà és alliberat dels turcs per britànics i àrabs. Per acord de la Societat de nacions, en 1922, passa a ser territori baix mandat britànic. Els britànics van dividir el territori en dos parts: una, denominada Palestina, que comprén tota la franja situada a l'oest del riu Jordà i una altra a l'est del Jordà anomenada TransJordània que va quedar davall el govern nominal d'Abdullah ibn Husayn, el nebot del qual,posteriorment, seria el vostre espòs. Al febrer de 1928 TransJordània va aconseguir una independència limitada per mitjà d'un tractat amb Gran Bretanya.

Veiem perquè que la història recent de Jordània -país a què heu donat el seu actual Rei- es lliga a la història de Gran Bretanya com si un orde preestablit haguera decidit amb antelació anar preparant les peces de un puzle que vos portarà a lligar-vos a Jordània des de la vostra joventut.

Si em permeteu Altesa, continuaré -breument- amb la història recent de TransJordània a fi d'explicar com el destí vos va portar a eixe país. Finalitzada la II Guerra Mundial en què el govern de TransJordània va col·laborar amb Gran Bretanya posant el seu territori a disposició dels britànics per a realitzar operacions contra les forces de l'Eix, ve el moment de la independència de TransJordània per la renúncia del Govern Britànic al seu mandat sobre este territori. És el 22 de març de 1946 quan britànics i jordans firmen un tractat pel qual TransJordània rep el reconeixement d'Estat sobirà independent. Al maig d'eixe mateix any, Abdullah Ibn Husayn va anar proclamat rei.Quatre anys més tard, el 24 d'abril de 1950, el Rei Abdullah, a pesar de la forta oposició de la Lliga Àrab, va decidir fusionar oficialment tota Palestina - Baix control àrab - Amb TransJordània. Des d'eixe moment el país va passar a denominar-se Regne Destralegeel meu de Jordània, incorporant este nom la seua vinculació al món Àrab, ja que Hashim, de qui descendix la Casa Reial Jordana, va ser avi del profeta Mahoma.

El tarannà de tolerància entre el món àrab i israelià que va practicar el Rei Addullah li va suposar el major dels sacrificis costant-li la vida al juliol de 1951. Després del curt període d'un any, assumix el regnat de Jordània

Qui seria el vostre marit, el Rei Hussayn I, fill de Talal i nebot d'Abdullah. Fins al mes de maig de 1953 el Rei, donada la seua minoria d'edat, va actuar de la mà d'un Consell de Regència.

Els inicis del regnat del Rei Hussayn van ser difícils: conflictes fronterers amb els israelians per problemes d'ús de les aigües del Jordà; convulsions polítiques internes a Jordània amb canvis dràstics en el Govern, formació de la Federació Àrab amb Iraq, ruptura temporal de relacions diplomàtiques amb la República Àrab Unida i assassinat del Primer ministre Jordà Hazza Majuli en 1960, són un resum del difícil regnat que ha marcat la història del Rei Hussayn I.

No obstant, els primers anys de la dècada dels seixanta apareixen com un recés de Pau tant en el context internacional com en la situació interna de Jordània. És en eixe espai de temps quan la vostra vida s'unix a la del Rei celebrant-se la vostra boda al maig de 1961. Acte molt popular que va comptar amb l'acceptació general del poble jordà. En 1962, un any després del vostre matrimoni es produïxen dos feliços esdeveniments de gran importància per a Jordània: el naixement del vostre primogènit, l'actual Rei Abdal·là II i la celebració d'eleccions amb plena participació de tots els partits polítics.

Permeteu-me ara, Altesa Reial, relatar alguns fets succeïts en la vostra trajectòria des que vau abandonar el vostre país natal, Anglaterra, fins que vau contraure matrimoni amb el Rei Hussain de Jordània, per a després centrar-nos en el vostre treball en el país. Es tracta d'una història jalonada d'esdeveniments apassionants, que requeriria ser narrada amb molts punts suspensius, tant pel vel de misteri que tanquen alguns capítols com per la discreció que ha caracteritzat totes les postres actuacions.

Vós vau nàixer en Suffolk, Anglaterra, en la primavera de 1941. Sou la filla única del matrimoni format per l'enginyer militar Walter Percy Gardiner i Doris Elizabeth Sutton. El vostre nom de fadrina va ser Antoinette Avril Gardiner i familiarment vos anomenaven Toni. Vau treballar en una empresa d'enginyeria de Stratford-Upon-Avon, la mítica ciutat de Shakespeare. Éreu bona esportista de joquei sobre herba. El treball de el vostre pare va fer que residíreu en diversos països orientals abans que, en 1960, el vostre pare fora traslladat a Amman com a tinent coronel de la Missió militar britànica a Jordània.

Diuen els que vos coneixien, que éreu una jove dolça i extravertida. Potser per això, nouvinguda a Jordània, no vau tindre inconvenient a dirigir-vos de forma franca i directa al Rei Hussain en una festa en què vau coincidir.Era el vostre primera trobada i al Rei li va agradar la vostra sinceritat i la dolçor amb què vos vau dirigir a Ell.

Mesos després, al maig de 1961 vos casàveu en Amman, després de la vostra conversió a la religió islàmica i vau adquirir el nom de Muna al Hussein. Vau tindre quatre fills: el primogènit Abdulla, actual Rei de Jordània, nascut en 1962. Un any després va nàixer el príncep Faisal i, en 1968, dos xiquetes bessones, les princeses Aisha i Zein. Vau ser sempre una atenta mare i dona entregada. Però també una dona compromesa amb el vostre poble.

Vau aprendre a pilotar avions, a conduir automòbils esportius i a cavalcar a lloms de bells cavalls àrabs, així com a passar llargues hores compartint amb el vostre marit una altra de les seues grans passions: el seu Emissora de radioaficionat. Però féieu tot això amb una total discreció, en un entorn d'intimitat familiar.

I vau patir totes les vicissituds que va haver d'afrontar el monarca destralegemi durant els onze anys que vau compartir amb Ell. Vós, Altesa, heu sigut testimoni directe de molts dels atemptats que va patir el vostre espòs i dels que sempre va eixir indemne, potser perquè, com alguns cronistes han escrit, "Hussayn estava protegit per un alé màgic".

Vau viure la terrible Guerra dels Sis Dies, en 1967, que va marcar l'inici del període més dramàtic del regnat de Hussayn. Si en aquella ocasió l'exèrcit jordà es va enfrontar contra Israel, tres anys més tard, en Setembre de 1970, va haver de fer-ho contra els comandos palestins. Una terrible paradoxa per a un monarca que va ser sempre el gran defensor de la concòrdia entre ambdós pobles i la gran esperança d'occident per a aconseguir la pau en la zona.

Sou una dona la discreció i generositat de la qual li han portat, durant els seus més de quaranta anys de vida a Jordània, a desenvolupar una activa labor social en favor dels desprotegits i molt especialment en benefici de les dones jordanes. Labor que coneixen i reconeixen els ciutadans del seu país però que ha transcendit molt poc fora d'Orient Mitjà.

Éreu molt jove quan vos vau casar amb el Rei. Va ser una boda discreta, com ho va anar la residència on vau fixar el vostre llar, en un tossal d'Amman. Però als dènou anys i acabada d'aterrar en un país tan diferent d'Anglaterra, la vostra sensibilitat vos va portar a adonar-vos de la situació en què vivia el vostre nou poble i a treballar per Ell.

Vau visitar els hospitals de Jordània, les presons de dones, les institucions infantils i les residències d'ancians. Vau descobrir que hi havia una gran carència de professionals per a atendre a tots eixos col·lectius, especialment desprotegits en uns anys difícils per al món sencer com van ser els primers 60. I vau tindre l'agudesa de pensar què gran paper podia jugar en este sentit la dona jordana, relegada en aquella època a l'àmbit purament domèstic. Va ser així com en 1962, a penes un any després del vostre matrimoni, vau crear la Facultat d'Infermeria que porta vostre nom. Va ser el primer centre universitari creat a Jordània, la Universitat Del Qual data de 1963, i la primera escola oficial d'ATS (Auxiliar Tècnic sanitari) de tota la regió. Sens dubte, aquell va ser un gest valent, fruit del vostre compromís amb la realitat social jordana.

Però no va ser un gest aïllat. Vós vos vau convertir en infermera per a donar exemple i vau animar a les famílies jordanes a què enviaren les seues filles a la nova Facultat. Des de llavors, Jordània s'ha convertit en un referent d'esta professió en tot Orient Mitjà i jóvens de diferents països acudixen a les huit facultats d'Infermeria que hui existixen a Jordània per a cursar els seus estudis.

A més, el vostre país aporta infermeres titulades a tot el món, inclosos països occidentals com Alemanya i Anglaterra, des de fa molts anys. Una de les principals fonts de riquesa de Jordània és precisament els recursos humans altament qualificats. És ben conegut que gran nombre de professionals jordans -Especialment metges, ATS, advocats i enginyers- Són requerits per altres països de la regió donat el prestigi de les vostres universitats. Recentment, Aràbia Saudita va demandar més d'un miler de jutges jordans per a encarregar-los la reforma del seu sistema judicial. I tot això obeïx al dinamisme i el progrés aconseguit per Jordània en les últimes dècades; gràcies, en gran manera, al tarannà democràtic i conciliador del Rei Hussayn.

El vostre país és un model de tolerància i convivència en una àrea de constants conflictes. Jordània, que posseïx una Constitució democràtica i realitza eleccions lliures des de 1989, és un lloc d'acollida de ciutadans de diferents cultures, religions i ideologies. En un país amb uns cinc milions de població autòctona, residixen més d'un milió d'estrangers que conviuen en plena llibertat i perfectament integrats. Jordània és un país hospitalari i de fronteres obertes, que per això suporta gran part de l'emigració del món àrab.

Hui en dia disposa d'un sistema de salut pública molt avançat i d'un sistema educatiu que contempla l'ensenyança obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. En els últims temps, la dona ha donat un gran pas en l'accés a tots els nivells d'ensenyança i, curiosament, hui existixen més dones universitàries que hòmens en les edats compreses entre 20 i 24 anys, la qual cosa indica un canvi de tendència. Les últimes estadístiques revelen que quasi l'11% de les dones jordanes d'eixa edat cursen carreres universitàries, enfront del 9% dels hòmens. De la mateixa manera, la dona té pes en la vida política del país i hi ha una quota de discriminació positiva per a accedir al Parlament.

Em consta, princesa Muna, que Vós teniu alguna responsabilitat en este gran avanç social. Perquè no sols sou l'artífex d'eixa Facultat d'Infermeria que va dotar a Jordània de milers de professionals necessaris per a els seus sistemes de salut i assistencials, sinó que vos vau implicar de forma molt directa en un procés que ha fet progressar al vostre país i, probablement, canviar alguns enfocaments socials cap a actituds més obertes i dinàmiques.

Un dada que confirma esta idea és el fet que Vós continuàreu en eixa labor humanitària, amb el mateix grau de compromís, una vegada finalitzat el vostre matrimoni amb el Rei Hussayn. Vau romandre en Amman, sens dubte per estar prop dels vostres quatre fills, però també indiscutiblement perquè teníeu una gran missió que continuar complint amb el poble jordà.

Heu mantingut la vostra relació activa amb la Cheshire Home, un centre de rehabilitació i residència per a discapacitats físics. Heu consolidat la infermeria com a disciplina universitària i contribuït a la seua expansió. Sou consellera Honorària del Centre de Col·laboració al Desenvolupament de la Infermeria de l'Organització Mundial de la Salut i membre del Consell d'Infermeria de la Universitat de Jordània. I continueu treballant en este àmbit en quants congressos, conferències i fòrums internacionals requerixen la vostra presència.

Recentment heu donat un pas més a fi de la qualitat d'esta professió, tan sòlidament arrelada en el vostre país gràcies a Vós, Altesa. Em referisc a la creació del Consell d'Infermeria de Jordània, la Presidència De La Qual ostenteu, que aglutina a ATS (Auxiliars Tècnic Sanitaris) altament qualificats, tant de l'estament militar com del sector privat i l'objectiu principal de la qual és millorar els estàndards de qualitat de la Infermeria en el país.

Per a finalitzar, he de felicitar-vos pel vostre interés i per l'empremta que heu deixat -Que esteu deixant- En el regne haiximita. Un territori que ha sigut bressol del cristianisme i cresol de la cultura àrab, on el viatger pot recrear-se amb alguns dels paratges més extraordinaris del planeta. Contemplar una posta de sol en el desert de Wadi-Rum, extasiar-se amb la visita a Petra, la ciutat nabatea excavada en la roca que va albergar el comerç de l'Extrem Orient al Mediterrani, o passejar per les ruïnes greco-romanes de Jerash, després d'haver visitat els mosaics de Madaba i pujat a la Muntanya Nebo, tomba de Moisés, per a divisar des de la seua cima tota la Vall del Jordà i l'espectacular Mar Mort... tot això és un privilegi que justifica l'orgull que els jordans senten pel seu país.

Sé que compartiu eixe sentiment i que això ha sigut un esperó en la vostra labor al llarg d'estos anys. És evident que el vostre exemple ha calat molt especialment en la dona jordana, i que eixa empremta ha contribuït a modernitzar un país que hui té el vostre fill, el Rei Abdullah II, al capdavant de l'Estat i a la seua esposa, la princesa Rania Yasin, enormement implicada amb el desenvolupament professional de la dona jordana.

Esta és una modesta enumeració dels mèrits que des del Consell Social hem entés vos fan creditora del títol que a continuació rebreu. Vull destacar, en este cas, un d'ells com a principal. Si la figura de la mare ha de ser reverencial, en Vós esta maternitat es complementa amb l'orgull i la responsabilitat d'haver donat a Jordània el seu actual Rei.

Vos agraïm, Altesa Reial, l'acceptació del vostre nomenament com a Doctora Honoris Causa de la Universitat Politècnica de València i confiem que la pertinença al nostre claustre faça encara més estretes les magnífiques relacions que esta institució acadèmica manté amb les universitats jordanes.

Moltes gràcies

Altesa Reial,
Excel·lentíssim Sr. Rector Magnífic de la
Universitat Politècnica de València,
Dignísimes autoritats,
Senyors Claustrals
Senyores i Senyors,

Tots recordem en algun moment de nostàlgia aquelles històries de la nostra infància on princeses belles i generoses transformaven la realitat amb l'encantament de les seues paraules.

Vós altesa, igual que aquelles princeses també heu transformat la realitat de moltes dones de Jordània, el vostre país, i no ha sigut amb meravellosos encantaments sinó a través de la cultura, de la formació i el coneixement que és l'arma alliberadora del ser humà.

Sense pretensió de relatar la història, només apuntaré que vau ser la fundadora de centres de formació professional per a dones, les quals junt amb col·legues

barons s'integrarien més tard a la vida professional, amb rellevants factors d'èxit, un èxit precedit per l'esforç que ha superat l'àmbit nacional i ha situat la dona jordana en llocs professionals qualificats dins i fora del país.

La investigació, la docència, l'estudi i el treball són els materials que esta feta la nostra Universitat, La vostra labor docent que tant vos honra vos vincula a nosaltres, a la nostra labor docent formadora de dones i hòmens perquè a través de l'educació, la tècnica i els coneixements siguen mes lliures, més generosos i útils a la societat a què servim tots, i projectar així un futur menys imperfecte que el nostre present.

Moltes gràcies Altesa, i permeteu-me que el meu agraïment estiga fortament tenyit per la meua condició femenina ja que ella m'agermana amb totes les dones. Gràcies i set benvinguda.

Ángela García