Inclosa dins de l'anomenada "escola neoclàssica", l'obra de l'economista nord-americà Paul Anthony Samuelson es caracteritza per la rigorosa aplicació de l'anàlisi matemàtica a diversos camps de la teoria econòmica.
Nascut a Gary, Indiana, el 15 de maig de 1915, Samuelson va cursar estudis d'Economia a Chicago i a Harvard, universitat en què va doctorar-se. Des del 1940 va ser professor d'Economia a l'Institut Tecnològic de Massachussets.
La seua obra Fonaments de l'anàlisi econòmica, publicada el 1947, s'ha considerat una síntesi i reelaboració de les tesis neoclàssiques, basada en la teoria de l'equilibri personal dels sistemes econòmics desenvolupada a final del segle XIX per Leon Walras.
En les anàlisis matemàtiques de Samuelson són temes centrals la dinamicitat i l'estabilitat dels sistemes econòmics, la introducció de la teoria del comerç internacional en el marc de la doctrina de l'equilibri general, l'anàlisi dels béns públics i la teoria del capital.
Més tard, Samuelson, el tractat del qual Curs d'economia moderna, escrit el 1948, va ser adoptat com a llibre de text en universitats de tot el món, va compaginar els estudis teòrics amb la seua tasca com a conseller econòmic d'institucions públiques i privades, com ara, per dir-ne unes quantes, el MS Treasury, National Planning Board, Council of Economic Advisor i Federal Reserve Board.
