Pedro Duque Duque

Honorable Sr. conseller d'Empresa, Universitat i Ciència, D. Justo Nieto;
Excm. Sr. D. Pedro Duque;
Distingides autoritats, membres de la comunitat
universitària, familiars, amics, senyores i senyors.

Siguen les nostres primeres paraules d'agraïment a tots vostés per la seua assistència a este acte i especialment al senyor Pedro Duque per acceptar la distinció que esta Institució Universitària merescudament li atorga. També li agraïm la seua interessant lliçó que podríem titular, de les poques coses realment importants: l'actitud personal, eixa pedagogia de l'esforç entusiasta, la passió pel saber, la fusió extrema entre ciència i vida. Així mateix, voldríem agrair al professor D. Enrique Ballester pel seu eloqüent laudatio.

Esta Universitat suma el nom de D. Pedro Duque a la seua llarga llista d'il·lustres Doctors per Causa d'Honor, sent la segona vegada que distingix un enginyer de les estreles. Amb anterioritat ho va fer amb la primera astronauta Sra. Valentina Tereschkova, i hui -Complint amb l'exigent bellesa de la simetria- ho fem amb el nostre primer astronauta espanyol. Astronauta per convicció i Enginyer Aeronàutic de titulació. Estudis, que com saben, iniciem este curs en la nostra Universitat i a la Comunitat Valenciana, la qual cosa afig al seu nomenament un element d'oportunitat.

Com a part ja d'esta institució universitària, el seu exemple serà tot un referent per als nostres estudiants d'aeronàutica. Convençuts de la bondat del seu enfocament docent, el prenem la paraula i queda formalment invitat per a parlar de l'espai i de la llunyana visió que des d'ell es té del nostre món. Perquè només des de l'experiència viscuda, la distància es convertix en paradoxal microscopi per a explorar la realitat profunda de les forces de la naturalesa.

En aquest solemne acte inaugural universitari, solem recordar qui som i assenyalar cap a on anem o volem anar. Inclús aprofitem l'ocasió de tindre presents a les autoritats amb responsabilitat en matèria d'universitats, amb cert atreviment plantejar també les nostres necessitats.

D'altra banda, hui és un dia d'especial satisfacció personal ja que per primera vegada assistisc en qualitat de rector de la Universitat en què em vaig formar i on he desenvolupat la meua vida acadèmica. Institució i comunitat universitària a què no puc més que sentir-me agraït per tant com m'ha donat i per a mi significa.

No obstant, també és un dia parcialment trist. Disculpen que l'assenyale, però em sent obligat al record de dos persones que segur estarien encantades d'assistir a este acte i ja no poden fer-ho: els meus pares. Ells van ser determinants en què cursara els meus estudis universitaris, i que a més ho fera en la Politècnica.

Esta Universitat no és només ja una de les majors de l'Estat amb els seus més de 40.000 membres, entre estudiants, professors, investigadors i personal d'administració i servicis. És a més una institució universitària reconeguda internacionalment, líder en diversos aspectes relacionats amb l'exterior, com ara els intercanvis acadèmics, les pràctiques i convenis de col·laboració amb l'empresa.

Això és sens dubte fruit del treball dels seus membres, d'un caràcter emprenedor i obert com en poques institucions públiques es dóna.

Però les coses no sorgixen per generació espontània. Hem de reconéixer el treball, i amb ell la seua contribució a estos èxits dels que m'han precedit al capdavant d'esta institució. Tal és el cas del nostre actual conseller, que va tindre el privilegi de liderar El Govern d'esta Universitat per un llarg període, i amb qui vam tindre la sort de col·laborar, sent Vicerector, un temps en eixa tasca.

També he de fer referència al nostre company El senyor Javier Sanz que ha sabut gestionar un període sempre difícil com és la transició, sense cap incidència de relleu, fent possible un procés electoral modèlic en molts sentits.

La Universitat Politècnica de València, no té la llarga història d'altres universitats però pot considerar-se, amb els seus més de trenta anys, una Universitat madura i desenvolupada. Potser per això ens interessa més parlar de futur que de passat. Com Deia eixe genial cineasta que és Woody Allen: "m'agrada més el futur perquè és on passaré els pròxims anys".

La nostra Universitat, com he dit vegades altres ocasions i no em cansaré de repetir-ho, no sols és una institució oberta, plural i de futur. També en ella regna l'optimisme, eixa força de l'optimisme de què parla Luis Rojas Marco en la seua última obra, i que ha sigut molt positiva a l'hora d'abordar, amb agilitat i anticipació, els canvis constants que s'han succeït en estos últims anys.

Per això, en esta nova etapa en què ens enfrontem a multitud d'importants novetats normatives i a la reforma del mapa curricular en el marc de l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (el que es coneix com a procés de Bolonya), no hem de témer els riscos que sens dubte comporta, sinó més aïna pensar en les oportunitats que este important repte ens oferix.

La Comissió del Pla Estratègic per a esta Universitat nomenada pel seu Consell de Govern -a qui hem d'agrair la confiança mostrada a l'aprovar per unanimitat la seua constitució i composició- té sens dubte un enorme responsabilitat, un treball tan ardu com il·lusionant. Del que facen els seus membres depén molt el futur de la nostra Universitat. Futur que, insistisc estem i estarem disposats a construir des de l'optimisme, però sobre el qual no deixen de planejar certes incerteses.

Com ja vaig dir al principi, este acte servix perquè els rectors plantegen els reptes i les necessitats de les seues respectives universitats. També, sempre des del màxim respecte, per a enunciar les seues legítimes reivindicacions

No vaig a resistir-me a fer-ho, i per això, he de dir que ens sumem al comunicat que ha fet públic la CRUE a l'expressar la nostra inquietud i preocupació, no tant per l'orientació per on pareixen anar les reformes universitàries, com pels calendaris. Creiem que hi ha demora i amb això el risc que les universitats no comptem amb el temps suficient per a una adequada adaptació al nou marc.

També, i en l'àmbit autonòmic, desitgem mostrar el nostre interés per l'elaboració urgent d'un model de finançament plurianual de les universitats. Necessitem conéixer el nostre escenari pressupostari per a formular correctament les nostres estratègies i polítiques. Quelcom, volgut conseller, que vosté coneix bé.

En este sentit, just és reconéixer que s'ha vingut fent un esforç pressupostari important en el finançament de les universitats, però el nostre conseller sap millor que molts que encara és insuficient, especialment en el capítol d'investigació.

Sabem de la bona voluntat de l'Administració en este tema, tant Estatal com autonòmica. Ací estan els compromisos del Govern de la nació i del Govern de la Comunitat Valenciana a augmentar este capítol, però és bo emfatitzar la seua necessitat Donat el nostre notable retard. L'import en el gasto d'I+D en termes del percentatge del PIB a penes arriba 1/3 del d'EUA i la mitat de la UE. També hem de recordar que més del 50% de l'activitat investigadora de l'Estat Espanyol es desenvolupa en les universitats, percentatge que encara és major a la Comunitat Valenciana.

Vull felicitar els nous doctors i als seus directors de tesi, ens congratula que cada dia siguen més els jóvens titulats que culminen el doctorat, ja que este és el camí en una universitat que pretén ser cada vegada millor. Agraïm sincerament el seu esforç i dedicació.

Per a enguany pròxim el Ministeri ha convocat un bon nombre d'habilitacions, les ha multiplicat per 4 o 5 enfront de la sol·licitud inicial formulada per les universitats. Hem informat d'això a tots els departaments i animem d'una forma responsable als nostres professors amb currícula suficient que concórreguen a este procés. Estem segurs del seu èxit.

Aprofite també per a felicitar tots els nostres professors que han aconseguit la seua habilitació en este últim curs, i com no podia ser de cap altra manera, a tots aquells jóvens professors que estan aconseguint eixir de la precarietat contractual en què estaven, aconseguint després de les seues acreditacions un contracte laboral estable. Aquells que encara estan pendents d'això, han de saber que la nostra universitat complirà amb el seu compromís d'estabilització, com afortunadament ja estem aconseguint.

Per a finalitzar, vull donar la benvinguda a tots els estudiants i personal que s'incorpora a esta comunitat universitària, sense oblidar el nostre reconeixement a tots aquells que ens han deixat.

La Universitat Politècnica de València afronta amb optimisme i confiança el futur. Som conscients dels importants desafiaments i canvis que s'acosten, però veiem en estos l'oportunitat de seguir millorant. Per a esta universitat, emprenedora i orgullosa de la seua trajectòria, el futur és un projecte col·lectiu que ha d'emprendre dónes del seu compreels meus amb la societat.

Moltes gràcies a tots!