Pedro Duque Duque

És per a mi un honor i una gran satisfacció el presentar hui les diferents facetes de l'Enginyer Aeronàutic Pedro Duque Duque a què investim com a Doctor Honoris Causa per esta Universitat.

Aprofite l'ocasió per a agrair als membres de la Comunitat Universitària per haver acceptat la proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny d'investir a l'astronauta Pedro Duque, Doctor Honoris Causa.

Començaré per relatar breument les raons per les quals des del Centre vam fer esta proposta:

La nostra Escola té una llarga tradició i història en la nostra ciutat, ja en 1852 era l'únic Centre que impartia titulacions tècniques a València, i en els albors del segle XX va continuar formant a la major part dels tècnics i dirigents de les empreses industrials del nostre entorn, tots amb el títol de Pèrit.

Buscant en el diccionari la paraula Pèrit vaig trobar les accepcions següents:
Savi, expert, hàbil, destre, pràctic en una matèria. El que té títol oficial de tal, en una matèria.

Al llarg dels més de 100 anys d'existència de l'Antiga "Escola Industrial" de València hem format experts, hàbils, destres i pràctics amb el títol de Pèrit Elèctric, Pèrit Mecànic, Pèrit Químic...

En l'inici del curs 2005-2006 tenim una realitat en què certament cap la il·lusió: l'Enginyeria Aeronàutica. En la gestació d'este títol hem comptat amb la col·laboració de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de Madrid amb el seu director, José Luis Muntanyés al front. En este període hem investit Dr. Honoris Causa al Professor Amable Liñán que ens Dió idees de com hem de buscar l'excel·lència en esta titulació i obtindre el que ja hem aconseguit amb els altres títols: ser un referent en l'Estat Espanyol.

Recordem que ja en 1991 vam investir a la cosmonauta Valentina Tereshkova com a Doctor Honoris Causa i era Pèrita Mecànica.

Busquem un expert, hàbil, destre, pràctic en les ciències de l'aeronàutica i de l'espai i ens va vindre a la memòria l'obra "Pèrit en Llunes" de l'insigne poeta alacantí Miguel Hernández. Vam arribar a la conclusió que hauríem de trobar un Pèrit en Llunes que fóra un referent per als 75 alumnes que amb il·lusió han iniciat els seus estudis d'Enginyeria Aeronàutica i sorgix, com no, la personalitat de Pedro Duque.

Permeten-me relatar breument alguns dels molts aspectes destacats del seu currículum:

Pedro Duque és Enginyer Aeronàutic de la promoció 1981-1986 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de Madrid. Durant els seus estudis en la Universitat Politècnica de Madrid, va treballar com a becari en diversos projectes del laboratori de Mecànica del vol. L'any 1986 va començar a treballar amb l'empresa Grup de Mecànica del Vol (GMV)

Des de finals de 1986 fins a 1992 va desenvolupar la seua activitat en el Centre Europeu d'Operacions Espacials de l'Agència Espacial Europea, en el Grup de Determinació Precisa d'Òrbites.

Entre 1990 i 1992 va competir amb moltíssims candidats que aspiraven a entrar en el primer equip d'astronautes de l'Agència Espacial Europea. I va ser un dels sis seleccionats.

Des de maig de 1992, Pedro Duque ha continuat la seua formació com a Astronauta a Colònia (Alemanya), en la Ciutat de les Estreles prop de Moscou, en el Centre Espacial Johnson de la NASA en Houston, a Florida, portant a la pràctica la seua afirmació que "Ser Astronauta permet aprendre contínuament".

No hi hi ha dubte que l'esforç, la dedicació i la paciència per a desenvolupar una professió vocacional com la d'Astronauta han de ser enormes, tinguen seguretat que estes qualitats adornen la personalitat de Pedro Duque. Per als altres podria ser qualificada esta professió de molt perillosa. No obstant en la seua segona eixida a l'espai es va permetre dir amb humor... "per descomptat, en este treball hi ha bones vistes".

Pedro Duc va volar per primera vegada a l'espai el 29 d'octubre de 1998 amb el Transbordador "Discovery", ocupant el lloc d'Enginyer de Vol núm. 3. Entre els seus companys es trobaven els astronautes científics Chiaki Mukai i John H. Glenn que va ser el primer astronauta dels EUA i que tenia 77 anys quan va mamprendre este el seu segon vol.

Des del 1999 al 2003, Pedro Duque va treballar en el Centre Europeu de Tecnologia Espacial situat en Noordwijk (Holanda), desenvolupant les últimes fases de disseny i proves del laboratori i la resta de components europeus de l'estació Espacial Internacional.

Pedro Duque es va integrar a l'abril del 2001 en la primera promoció d'astronautes europeus que rep la Preparació Avançada per a formar part de la tripulació de l'estació espacial, una vegada estiguera completa, i va acabar este programa en els inicis del 2003.

Durant els anys 2002 i 2003 Pedro Duque es va preparar com a copilot (Enginyer de Vol) per a la nau Soyuz-TMA, obtenint la dita qualificació a l'abril del 2003. Del 18 al 28 d'octubre del 2003 Pedro Duque va participar en la missió "Cervantes". En esta missió de deu dies a l'estació Espacial Internacional, va ocupar el lloc d'Enginyer de Vol de la nau per a l'envol i aproximació. El nostre astronauta va dur a terme un extens programa experimental en les àrees de biologia, fisiologia, física, observació de la terra, educació i noves tecnologies.

La naturalesa científica dels quatre vols espacials en què més ha intervingut, dos com a enginyer en terra i dos en l'espai, fa de Pedro Duque un especialista en l'adaptació d'experiments per a la seua realització en naus espacials i en l'organització de les tasques i procediments per a la seua operació tant des de terra com des de l'espai.

Després del seu últim vol espacial l'Agència Europea de l'Espai ha recolzat el seu nomenament com a director d'Operacions del Centre Espanyol de Suport a Investigadors i Operacions per a l'estació Espacial, adscrit a l'Institut de Microgravetat Ignacio dóna Riva de la Universitat Politècnica de Madrid, alhora que impartix matèries de lliure elecció en la seua Escola. És una forma de tornar als seus orígens com a Enginyer Aeronàutic.

Desitjaríem també que seguisca vinculat amb la nostra Universitat i amb la nostra Escola ja que com a Fill Adoptiu de la vila de Xàbia ho és de la nostra Comunitat

Com a conseqüència de l'excepcionalitat del seu treball s'ha fet mereixedor de nombroses condecoracions i distincions, entre les que vull destacar les següents:
-En 1995 va rebre la "Orde de l'Amistat" de la Federació Russa.
-La Gran Cruz al Mèrit Aeronàutic en 1999.
-Va meréixer el Premi príncep d'Astúries de Cooperació Internacional en 1999.
-És Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.
-Va ser Espanyol Universal en 2004.
-Així com Medalla d'Honor de la Universitat Politècnica de Madrid.
-Li dóna nom a un asteroide: L'asteroide 24048 Pedroduque, que és un característic component del Cinturó Principal d'Asteroides.

Les paraules que Justo Nieto dedicara en el seu dia a Valentina Tereshkova són totalment aplicables al nostre astronauta: "Pedro no va botar, va volar, no pas a pas, sinó a mil, a milers de quilòmetres per hora, no cap a les tenebres, sinó cap al Sol i les Estreles, a la recerca de Llum. Es va quedar orfe de la Força que la Terra exercix sobre les coses corrents, sobre nosaltres. Es va quedar orfe d'Amor de Terra, vestit de trage d'acer, i quan Pedro va tornar, la Humanitat va ser Millor"

En un futur no molt llunyà segur que es reconeixerà tant que tots vos devem a uns pocs que, com el teu, heu explorat nous mons eixamplant les nostres ments.

Gràcies Pedro, és possible que ens vegem a Mart.

Moltes gràcies Pedro Duque, per haver acceptat el nomenament i acabe dient:

Així, considerats i exposats tots estos fets, digníssimes autoritats i claustrals, sol·licite amb tota consideració, i encaridament pregue que s'atorgue i conferisca a l'Ecxmo. Sr. D. Pedro Duque Duque, el suprem grau de Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València.

València, 6 d'octubre del 2005