Va nàixer al Puerto de Santa María (Cadis) el 16 de desembre de 1902. Es va traslladar a Madrid, amb la seua família el 1917. S'inicia en la pintura i es decanta prompte cap a la literatura, en especial cap a la poesia, sense abandonar mai del tot, però, la seua primera vocació.
Així, amb 22 anys, el 1925, rep el Premi Nacional de Literatura, precisament per un llibre de poesia, Marinero en tierra , inicialment Mar y tierra , escrit el 1924.
La seua obra Sobre los ángeles (1928) mostra la seua vinculació estètica amb la generació del 27, cim poètic del segle XX.
Sobre ell va exercir gran influència Gil Vicente, l'obra del qual va conéixer molt prompte, el 1921, de la mà de Dámaso Alonso.
El 1926, en el tercer centenari de la mort de Góngora, participa molt activament en la recuperació del poeta culterà cordobés juntament amb Pedro Salinas, Gerardo Diego, Fernández Almagro, García Lorca, Jorge Guillén, Bergamín, Alfonso Reyes,..., i amb la col·laboració de la Revista de Occidente que dirigia Ortega y Gasset, i prepara amb aquells l'homenatge que es presenta com un desgreuge per la postració en què havia quedat la seua poesia durant els dos segles anteriors.
Alberti ocupa un lloc destacat en la nòmina dels andalusos universals de la nostra poesia: Juan Ramón, García Lorca, Machado,... Publica poemes a la revista Horizonte , que dirigeix Pedro Garfias, i a la revista Alfar , a mitjan dècada dels 20, època en què conviu a la Residència d'Estudiants de Madrid amb Buñuel, Dalí, Lorca, Prados, Huidobro,...
Després de la Guerra Civil, el 1939, va començar un llarg exili que el va dur a França, primer, i més tard a l'Argentina, a l'Uruguai i Itàlia, des d'on va tornar a Espanya el 1977, any en què va ser diputat a les Corts.
De un momento a otro , Coplas de Juan Panadero , A la pintura , Retornos de lo vivo lejano , són llibres de poemes d'aquesta etapa als quals s'han d'afegir, en prosa, La arboleda perdida , evocador i autobiogràfic llibre. El adefesio és una aportació al teatre, el 1944, mentre continua la seua dedicació als seus temes preferits: el mar i el camp, les cançons de bressol i la festa dels bous, i sempre, des de la llunyania, l'enyorança d'Espanya.
