Robin Thompson

Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Rector
De la Univesitat Politècnica de València,
Admirat Dr. Thompson, volguda Harriet,
Admirat Dr. Gianola, estimats col·legues:

Mostrar els mereixements del Dr. Thompson, que han motivat que la nostra Universitat haja promogut el seu nomenament com a Doctor "Honoris Causa", és una tasca fàcil, donada l'excepcional qualitat i extensió de la seua obra científica. Mostrar la profunditat i originalitat del seu treball haguera de ser també senzill i personalment ho vaig a intentar. No obstant, este aspecte, he de reconéixer-ho, planteja el problema de la meua capacitat per a descobrir la riquesa i matisos del pensament del Dr. Thompson. Voldria manifestar que l'estudi i comprensió dels seus treballs no sempre ha sigut fàcil per a mi però, com a recompensa, el resultat final ha sigut sempre que el meu esforç era gratament recompensat amb un coneixement més profund, original i ampli del nostre camp científic.

El Dr. Thompson es va graduar en Matemàtiques en la Universitat de Newcastle, on va obtindre també el títol de "Màster" en Estadística. El seu doctorat, a Edimburg, va tindre com a títol "Statistical Methods with application to Animal Breeding", títol que definix el camp en què en gran part s'ha emmarcat el seu treball.

El Dr. Thompson és membre electe de la Reial Societat d'Edimburg i Professor Honorari de les universitats de Nottingham i Londres. El seu principal lloc de treball ha sigut Edimburg on ha tingut responsabilitats d'investigació en Estadística, Genètica i Biometria. Es va iniciar en la Unitat d'Estadística de l'Agricultural Research Council, va continuar en l'Animal Breeding Research Organisation, mundialment coneguda com ÒBRIC, la transformació de la qual ha donat lloc al Roslin Institute. Actualment compartix el seu treball entre el Roslin Institute d'Edimburg i l'Institute of Arable Crops pertanyent a l'estació Experimental de Rothhamsted en Harpenden (Anglaterra). És curiós i indicador fer notar que el lloc de treball que ocupa el Dr. Thompson en esta estació Experimental va ser ocupat anteriorment per estadístics com Fisher o Iots.

Una de les àrees de l'estadística en la que el Dr. Thompson ha estat més llargament interessat és la de l'estimació de components de varianza. En 1969 va aparéixer en Biometrics el seu primer treball sobre el tema i ja en 1971 es va publicar en Biometrika el treball cofirmado amb H.D. Patterson, titulat "Recovery of inter-block information when block sizes llaure unequal". Baix este títol, aparentment poc transcendent, estava la invenció del mètode REML, sigles per a Màxima Versemblança Restringida o Màxima Versemblança Residual, i que ha sigut el procediment majoritàriament utilitzat en el camp de la millora genètica animal quantitativa en els últims 20-25 anys per a estimar components de varianza o equivalentment paràmetres genètics, com l'heredabilidad o la correlació genètica.

La contribució del Dr. Thompson a l'estimació de components de varianza, no s'ha reduït a la proposició del mètode REML, sinó que, en relació amb ell, s'ha ocupat de qüestions com les proves d'hipòtesis, la consideració de l'heterogeneïtat de les varianzes o el problema del caire de les estimes com a conseqüència que les dades procedisquen d'experiments o programes de selecció. Inclús, a l'efecte de facilitar la resolució dels problemes de càlcul que planteja l'aplicació del mètode REML, s'ha ocupat de la proposició d'algoritmes eficients i inclús del desenvolupament de "programari". En l'apartat de la proposició d'algoritmes més eficients, per exemple, podem veure una mostra senzilla de la profunditat amb què el Dr. Thompson coneix el camp que tracta. L'exemple que vull presentar es referix a un article titulat " Estimation of variance components: what Is missing in the EM algorithm?", que d'una manera senzill, a través del que ell anomena una reparametrizació natural del model, compatibilitza teòricament l'algoritme iteratiu M'amb la solució immediata, no iterativa de l'anàlisi de varianza, quan el disseny és equilibrat, i al seu torn proposa un procediment més eficient quan l'estructura de les dades no és equilibrades basades en la idea de la reparametrizació natural del model.

La llista d'aspectes teòrics de què s'ha ocupat el Dr Thompson, com veurem a continuació, és summament extensa i inclou qüestions com la predicció de valors genètics, la predicció de la consanguinitat en poblacions seleccionades, la predicció de respostes a llarg termini dels programes de selecció, l'anàlisi de segregacions, la utilització de marcadors, la detecció de QTLŽs, l'anàlisi espacial, els caràcters llindar, els caràcters longitudinal o l'anàlisi de supervivència.Dins d'este camp teòric hi ha un article especialment apreciat per la comunitat científica dedicada a l'aplicació de la genètica quantitativa i genètica estadística a la millora animal. Em referisc a l'article titulat "Sire evaluation" que va aparéixer en Biometrics l'any 1979. És un treball molt ampli, en gran part de revisió, amb nombroses seccions, en la que el Dr. Thompson ens dóna la seua visió global del camp, relacionant la situació del moment amb la immediata anterior, assenyalant els problemes per resoldre i indicant formes d'abordar-los. En este sentit, el treball està ple d'idees fèrtils, principal raó per la qual he dit que els companys del camp ho han apreciat especialment. Com a exemple del que estic dient, a mon entendre, bastaria comentar que la indicació que fa de la forma de tractar els grups genètics va ser decisiva. Decisiva perquè en la següent dècada Westell, Quass i Van Vleck donaren amb la solució definitiva de com resoldre este important problema en la millora genètica de diverses espècies animals. Un resum de la posició del Dr. Thompson en el camp teòric dels aspectes quantitatius de la Millora Genètica Animal és la de ser comprensiva de la majoria de les qüestions d'interés, profunda i original. Un xicotet exemple, entre molts altres, de l'originalitat del Dr Thompson, el vaig obtindre

indirectament llegint un article recent de caràcters de supervivència. En un dels apèndixs, l'autor demostrava una fórmula per al càlcul de l'heredabilitat efectiva del caràcter. Després d'acabar la deducció hi havia una nota en què l'autor advertia que el Dr. Thompson havia arribat primer al mateix resultat, però des d'un punt de vista distint, és a dir, des del punt de vista original del Dr. Thompson.

Des de la seua sòlida posició teòrica, el Dr. Thompson ha col·laborat amb un elevat nombre d'investigadors dels centres en què treballa o ha treballat i del món sencer, en l'anàlisi de dades experimentals o de camp, pertanyents a programes de selecció. Un exemple del que estic dient, significatiu per a la Universitat Politècnica, va ser la col·laboració que el Dr. Thompson va tindre amb nosaltres, la Unitat de Millora Genètica Animal, a través de diverses accions integrades hispà-britàniques. Estes accions van permetre estances d'ell a València i la seua col·laboració en el disseny i anàlisi d'un experiment d'estimació d'heredabilitats i correlacions genètiques en conill, usant el mètode de selecció el·líptica desenvolupat per ell, en el que brillantment generalitza idees de disseny d'experiments que maximitzen l'eficàcia en situacions unicarácter a situacions multicarácter.

L'espectre de les espècies en què el Dr. Thompson ha col·laborat en l'anàlisi de dades inclou a diversos cereals, entre ells el blat, pugons, pollastres, ratolí, cervo, conill, porc, ovella, vaquí de carn i vaquí lleter.En fi, veiem que el Dr. Thompson és un estadístic amb una forta vocació agrícola. El mateix, en els agraïments del seu article "Design of Experiments to Estima't Genetic Parameters within Populations" escriu: " el meu interés inicial per arribar a ser un estadístic agrícola procedix de la lectura de la vida d'Alan Robertson en la revista Farmer and Stockbreeder quan tenia catorze anys. Per açò i pel seu suport a través de la meua carrera li estic agraït". Confesse, que quan vaig llegir este agraïment vaig quedar personalment sorprés pensant en el meu mateix. En quin sentit? En el que la meua formació també deu a l'obra de Dr. Alan Robertson. Sense cap tipus de dubte la meua posició sobre nombroses qüestions de genètica quantitativa ha estat marcada pels treballs de Robertson, la lectura de la qual va ser sempre especialment agradable per al meu per la seua concisió i claredat.

Podria estendre més este discurs assenyalant l'activitat del Dr. Thompson en la supervisió de treballs de doctorat, de la que s'han beneficiat importants companys, alguns d'ells presents en este acte;dient que és invitat a presentar el seu treball per totes les parts del món; detallant les seues responsabilitats editorials en les revistes més prestigioses del nostre camp; o puntualitzant que el nombre de les seues publicacions excedix amb escreix les dos-centes, però crec que no he de fer-ho. Amb l'anteriorment dit pense que la qualitat, extensió i originalitat de l'obra del Dr. Thompson han quedat prou exposades.

Finalment voldria agrair-li, Dr. Thompson, en nom propi i dels companys, el que tots ens hàgem pogut beneficiar de la seua obra científica, obra que vosté ha desenvolupat gràcies a la seua intel·ligència i a la seua condició de gran treballador. Per això i, també, per estar hui ací amb nosaltres, moltes gràcies Dr. Thompson, moltes gràcies Robin.