Salvatore Corrado Miseri

Excm. Sr. Rector Mgfc. Autoritats. Claustre de la Universitat Politècnica de València. Senyores i senyors:

L'ortodòxia aconsella que la meua intervenció se centre a demostrar l'encert de la Junta de Govern d'aquesta Universitat de prendre la decisió d'investir com a doctor honoris causa el professor Salvatore Corrado Misseri, catedràtic de la Universitat de Catània, en l'acte a què assistim.

Per als qui, des de fa temps, hem seguit la seua trajectòria acadèmica, és fàcil. N'hi ha prou amb dir que és autor de més de dues-centes publicacions en el camp de la valoració d'actius i de l'economia en general, amb incursions en el camp de l'etnobotànica i la poesia. Entre aquestes publicacions es podrien destacar les més recents com ara La valutazione delle opere d'Arte, Introduzione a la misura empirica del valore o El valor de les obres d'art . És soci de número de diverses acadèmies, com la de Bolonya, Florència, Roma o l'Acadèmia Zelantea di Lettere Scienze, Arti, i el 1975 els seus companys ja opinaven d'ell: "Misseri dimostra una pèrsonalità di grande vivacità", capace di contributi originali; non esente da entusiasmi. "Un vero professore universitario di vecchia tradizione italiana", "Misseri presenta copiosa produzione di alto livello scientifico, con contributti originali di dottrina economico-estimativa e di applicazione professionale", "Il valoro di ricerca, veramente rilevante, dimostra notevole cultura generale, brillanti capacità di analisi critica, ottima preparazione metodologica, sesibilità per y problemi scientifiche e infine, originalità di pensiero".

Seguint l'ortodòxia, podríem emprar el temps i la vostra atenció analitzant més detalladament les aportacions conceptuals i metodològiques que es desprenen del currículum del nou doctor, però encara que farem referència a alguns d'aquests elements indirectament, l'heterodòxia ens porta per altres camins més arriscats. Perquè pot ser un gran atreviment pretendre interpretar la vida sencera d'una altra persona contextualitzant les diverses activitats i fent emergir l'activitat acadèmica com una conseqüència lògica de l'existència global i molt més quan tot això es pretén resumir en una sola frase.

El professor Misseri cita en algun dels seus treballs Protàgores per a introduir el concepte de mesura de valor en els termes següents: "L'home és la mesura de totes les coses, de les que són, perquè són, de les que no són, perquè no són" (tangibles i intangibles en la interpretació filosòfica actual) i, a la nostra manera de veure, aquesta asseveració explica la trajectòria vital del professor Misseri, amb una precisió quasi matemàtica.

En primer lloc, l'argument central de la quantificació encaixa perfectament amb l'activitat científica del professor Misseri en l'àrea de valoració o taxació, perquè la valoració és la ciència l'objecte de la qual és la mesura del valor de les coses, i aquest encaix es produeix, tant pel que fa a l'evolució de la seua concepció metodològica en si, com pel que fa a l'evolució dels béns per valorar. Pel que fa a la metodologia, l'obra del professor Misseri es caracteritza per la permanència de la traducció a termes quantitatius des del judici de valor qualitatiu; per això parteix de conceptes filosòfics clàssics elegits en el seu ampli bagatge cultural, principalment de procedència mediterrània, fins a arribar als models economètrics, màxima expressió quantitativa actual de la valoració i fonament dels desenvolupaments futurs, previsiblement vinculats a les grans bases de dades, les autopistes de la comunicació, l'aplicació de la informàtica i l'estadística de valoració. Es pot observar en la trajectòria del professor Misseri una evolució des dels béns tangibles als intangibles; de la terra a l'art.

En segon lloc, la trajectòria des del tangible fins a l'intangible (del que és al que no és), és possible perquè es parteix de la perspectiva de l'home en la seua concepció global i no sols econòmica o economicista. Però, a més, hi ha la circumstància de la mediterranitat, característica fonamental en la personalitat del nou doctor. Algú ha dit que el mar Mediterrani és un mar fet a la mesura de l'home. També s'ha dit que als mediterranis l'estètica ens perd o que som excessivament barrocs. Possiblement tot és veritat i tot és aplicable al professor Misseri. Qui pot restar impassible davant de la litúrgia de l'estètica al país de l'art, que diria Blasco Ibáñez?, quin mediterrani pot deixar d'apassionar-se amb la fecunditat i l'exuberància de la paraula i, el que és més important, amb la fecunditat i exuberància de les idees? El barroc és la profunditat cap a fora, ha dit el poeta.

En tercer lloc, només quan l'home és la mesura de totes les coses (les que són i les que no són), i aquest home se situa en un context d'universalitat en el pla espacial i en el pla temporal, es poden entendre alguns plantejaments ètics com l'ecologia o el pacifisme i en aquesta ona ha de situar-se l'obra del professor Misseri Botanica e societa en què explica les relacions entre l'home i les plantes des de l'òptica de la religió, del llenguatge, de la medicina, l'estètica i l'alimentació.

Abans d'acabar, permeteu-me una breu incursió pel camp de la política universitària. Al nostre entendre, la concessió del títol de doctor honoris causa no pot entendre's mai com la concessió d'un premi en una actuació aïllada per part de la Universitat. Si fóra així, i independentment de la vàlua dels investits, assistiríem a un acte frívol o a una manifestació de culte a la vanitat. La investidura d'un nou doctor honoris causa ha de ser un acte de culte a la intel·ligència que servisca de vincle entre la universitat i el nou doctor i que es materialitze en el desenvolupament d'una activitat docent i investigadora, pròpia de la naturalesa del títol de doctor. Afortunadament, aquesta condició s'esdevé en el professor Misseri que, des de fa anys, imparteix un curs de doctorat a la nostra Universitat.

Excm. i Mgfc. Rector, autoritats, Claustre de la Universitat Politècnica de València, senyores i senyors: g audeamus igitur !, Alegrem-nos perquè el professor Salvatore Corrado Misseri continuarà explicant i investigant entre nosaltres!

Perquè continuem elevant el nivell científic de totes les disciplines, tant tecnològiques com artístiques, amb l'apassionament per la quantificació.

Perquè deixem a les generacions futures un major patrimoni, no sols econòmic i tecnològic, sinó també artístic i de recursos naturals.

Perquè si mai ens perdem, que siga per l'estètica. I, sobretot, perquè l'home continue sent la mesura de totes les coses, de les que són pel que són i de les que no són pel que no són.