L'obra científica del professor Grisolía s'inscriu a l'època d'or de l'enzimologia i del descobriment dels cicles metabòlics; en tots dos aspectes, la seua contribució en la primera línia del desenvolupament "de la bioquímica, ha sigut transcendent per a l'avanç d'aquesta ciència".
Santiago Grisolía va nàixer a València l'any 1923 i va estudiar medicina a les Facultats de Madrid i València, on fou un dels deixebles més brillants del seu temps.
El 1945 va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d'Educació i Ciència per a estudis a l'estranger, i al gener del 1946 va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als EUA, en els estudis sobre l'enzim màlic. Més tard va passar a la Universitat de Chicago, on va iniciar l'ús dels isòtops marcadors per a l'estudi de pautes metabòliques, tècnica amb la qual va aconseguir demostrar la fixació del CO2 en teixits animals.
L'any 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin on va fer una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea.
El 1954 va treballar a la Universitat de Kansas com a professor associat i director de l'Institut d'Investigació Mèdica -una fundació privada, unida a la Universitat.
