La ciència, igual que els passa a les persones majors, avança fent un pas avui i un altre demà. Pas a pas, passos que duren segles. Així és com la humanitat camina.
Fer ciència és reconciliar-se amb la natura.
Però la natura sols dialoga amb cavallers.
Santiago és un d'eixos cavallers gegants de la ciència. Cavaller-arbre de la ciència, com si fóra el nàhuatl d'un déu precolombí que, aquesta vegada, potser per venir a València, va fer-se palmera; perquè a València, Santiago, els déus menors afortunadament són palmeres, o siga, flexibilitat sobre arrels sòlides, flexibilitat sobre arrels de ciència. Entre els descobriments més importants de Santiago cal citar haver descobert el secret de l'eterna joventut, l'elixir de com inspirar confiança i la droga de com ser un home bo.
Nosaltres estem orgullosos d'oferir Santiago Grisolía a la Universitat Politècnica de València, perquè forme part del seu claustre de doctors honoris causa . Si vosté sabera, Santiago, que avui ens ha fet més universitaris. Avui a la Universitat Politècnica la ciència parla el més alt llenguatge.
Avui voldria glossar una qualitat de Santiago com a portador de l'autenticitat. Com a portador d'idees per on han de transitar les societats modernes. Com a home que enuncia, anuncia i denuncia futur.
Així, per exemple, aquest nostre estimat poble vell, un dia es desperta i és la seu on es gesta la declaració de València sobre el genoma. El genoma és el llibre de la nostra història biològica. El projecte sobre el genoma humà és una de les decisions més lúcides de la humanitat. El desenvolupament del genoma és comparable a la declaració dels drets humans, a l'aplicació de la fusió nuclear. Santiago ho va fer possible.
Així, per exemple, un bon dia aquesta estimada terra nostra del possible ofereix el premi d'investigació més important d'Espanya (ja conegut com el Nobel valencià) per a orgull de València i estímul de la investigació. Santiago Grisolía ho ha fet possible.
Així, per exemple, quan Santiago Grisolía diu que el Ministeri d'Educació i Ciència no té sentit que existisca, està proposant la més elevada concepció intel·lectual de la universitat.
Perquè per a la coordinació de la investigació no és necessària aquesta estructura; una part important de la investigació i del I+D ja la coordina la vida, el lliure mercat, la lliure competència. I la docència, els títols universitaris haurien de formar part de la responsabilitat i l'autonomia universitàries, amb la coordinació de les autoritats autonòmiques.
Santiago Grisolía ho ha dit.
