Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Investida l'11 de juny de 1991
Excm. Sr. Rector Magnífic,
Il·lm. Sr. Director General d'Universitats,
Digníssimes autoritats,
Senyors i senyores:
Quan va tocar-me l'honor d'exposar davant la Junta de Govern els rellevants mèrits que recauen en Valentina Vladimirovna Tereixkova, en sol·licitud de la col·lació al seu favor, amb el previ i unànime vot favorable del Consell d'Investigació, del títol de doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de València, vaig ressaltar la circumstància que, aleshores, sols s'havia conferit aquest honor a l'il·lustre músic valencià Joaquim Rodrigo, amb la qual cosa l'atribució a Valentina Vladimirovna evidenciaria la vocació universalista de la nostra institució mitjançant el reconeixement agraït, a través seu, a tots els qui han fet possible la grandiosa aventura científica i tècnica del segle XX, l'exploració espacial.
En una universitat jove, que al llarg dels seus escassos vint-i-cinc anys d'existència ha vist, amb justificada satisfacció, créixer el nombre d'alumnes a les seues aules des del 4% o 5% inicial fins al 30% actual en algunes de les seues escoles i facultats, la distinció a la senyora Tereixkova implica, complementàriament, la gratitud als qui al llarg d'una tenaç lluita, ja secular, han possibilitat l'accés de la dona a totes les instàncies de la cultura, de la ciència i de la tecnologia. És ressaltable la dedicació de Valentina Vladimirovna a aquest objectiu des de la Vicepresidència de la Federació Internacional de Dones Democràtiques, càrrec al qual va accedir el 1969, quan el seu brillant currículum incloïa ja la seua condició de primera dona astronauta, la seua graduació en Enginyeria Tècnica Industrial i en Enginyeria Astronàutica, el doctorat en Ciències Mecàniques, i tants altres títols i distincions.
Esment i gratitud molt especial mereix l'activitat de la Unió d'Associacions Soviètiques d'Amistat i Relacions Culturals amb els Pobles que presideix la nostra homenatjada, organisme que ha possibilitat el sojorn a l'URSS per a cursar estudis universitaris a milers d'estudiants de més d'un centenar de països, entre ells nombrosos espanyols, procedents alguns d'aquesta universitat.
Es compleix aquests dies el 28é aniversari del vol del VostokVI , que, amb Valentina Vladimirovna Tereixkova a bord, va recórrer 49 òrbites terrestres en 72 hores. Des de dos dies abans, el Vostok V , tripulat per Bikovsky, solcava l'espai prest a saludar la presència de la primera dona astronauta. Havien transcorregut sols dos anys des que Iuri Gagarin circumval·lara el nostre planeta, en una gesta singular que nosaltres, espanyols, vam equiparar amb emocionat record amb la gesta nàutica de Magalhães i Elcano, quatre centúries abans.
El segle XX ha possibilitat, amb noves tècniques, el vertiginós increment de la velocitat dels nostres vehicles i dels nostres mètodes de càlcul, i ha convertit l'aviació i l'astronàutica en destacats símbols de l'època. Ha anat fent-se possible l'antic somni humà d'alliberar-se dels lligaments de la gravetat i estendre els esdeveniments i les exploracions cap a nous i allunyats horitzons. Des del mite d'Ícar fins als projectes alats de Leonardo i el canó gegant de la fantasia de Jules Verne, apuntant amb la seua càrrega humana cap a la Lluna, aquest ha sigut un anhel perenne dels homes.
Els primers fonaments teòrics per a la construcció d'un mòbil que gire al voltant de la Terra es troben ja als Principis matemàtics de la filosofia natural de Newton, el 1687, i és C. Tsiolkovsky, el 1885, qui estudia per primera vegada la possibilitat de realització d'un satèl·lit artificial i proposa, pocs anys després, la creació d'un observatori permanent fora de l'atmosfera. Demostra que l'únic mitjà de transport capaç de véncer l'atracció terrestre és el coet i elabora el seu primer projecte d'astronau, basat en un coet propulsat per una mescla d'hidrogen i oxigen líquids.
En la mateixa línia, Goddard, el 1918, imagina l'exploració espacial mitjançant coets accionats per pólvora i idea una càrrega de diverses fases. Més tard, Hermann Oberth realitza investigacions que exerciran notable influència sobre els treballs de W. von Braun i d'altres científics, i, mitjançant el desenvolupament de noves tècniques de càlcul i la investigació en el camp dels combustibles i en el dels aliatges especials, s'estableixen les bases de l'astronàutica.
Sobrevolant la Terra, abraçant la totalitat del nostre vell planeta amb la mirada, Valentina Vladimirovna (txaica, gavina, com li diuen afectuosament els seus compatriotes) podrà repetir amb Giordano Bruno:
"sense temença puc desplegar les ales,
cap volta de cristall no detindrà el meu vol poderós".
Versos que refereixen no sols els anhels d'alliberació gravitatòria i el triomf revolucionari de l'heliocentrisme de Copèrnic, sinó que erigeixen el filòsof renaixentista en precursor, juntament amb la figura sens parió de Galileu, del cartesianisme, que tan sols cinquanta anys després desterrarà l'antic i dogmàtic criteri d'autoritat per substituir-lo per la lliure anàlisi, i reivindicarà, a més, el paper de l'experimentació en l'elaboració científica, com a complement i esperó del discurs racional.
La desclosa alliberadora del Renaixement no sols conduirà a la consideració de l'home com a mesura de totes les coses , recuperant Protàgores, sinó que l'instal·larà com a personatge central d'aquesta i en aquesta Terra nostra. Succeirà un prodigiós desenvolupament científic i tècnic, en tots els àmbits del saber d'essències i del saber de domini , en paraules de Scheler, i que conduirà, després de la Revolució científica del s. XVII, la Revolució Industrial de principi del s. XVIII i les noves geometries del s. XIX, a l'apoteosi tecnològica del s. XX, un dels més espectaculars assoliments de la qual commemorem avui en una de les persones més representatives de l'esdeveniment.
Convé, ara, la reflexió sobre els mitjans i els fins de l'exploració espacial. Inevitable va ser, al seu origen, que gran part de la inversió econòmica dedicada obeïra a interessos militars, atés que en aquesta llarga etapa que hem conegut com a guerra freda , les dues grans potències concurrents en la carrera espacial pugnaven en un difícil equilibri de forces.
És desitjable que en el futur, i lluny ja d'aquells condicionaments, la investigació en aquest domini quede orientada exclusivament a fins pacífics. La participació de cosmonautes de diverses nacionalitats en vols soviètics és una dada molt positiva en aquest camí de la desitjable col·laboració internacional, necessària, a més, per al finançament de futurs costosíssims programes espacials.
Sols en un clima de pau i de confiança serà possible prosseguir aquesta fascinant aventura humana i rendibilitzar en benefici tant material com espiritual, per a tots, els futurs segurs fruits d'aquestes investigacions i exploracions. Recíprocament, l'activitat espacial serà -ho és ja- molt útil per a afermar aquella pau necessària.
Pau i món s'expressen en rus amb un mateix i bonic vocable: mir. Així, en aquest idioma, les expressions pau per al món o un món en pau afegeixen una repetida eufonia a l'entranyable anhel contingut en ella.
Amb gran satisfacció, puc assegurar a la nostra il·lustre homenatjada que aquesta Universitat posa en les cordials relacions i en l'entesa fraterna entre tots els pobles, l'esperança en un feliç desenvolupament dels valors científics, culturals i humans que li són propis, i com a prova, l'extensa col·laboració existent amb universitats de diversos països, de l'URSS entre d'altres.
Aquesta vocació pacífica ha influït en gran manera en l'elecció de Valentina Tereixkova com a doctora honoris causa per la nostra institució, perquè entenem que, amb l'atribució d'aquesta màxima dignitat universitària, es premia, a més dels seus mèrits científics, la seua condició de rellevant dirigent de la causa de la pau.
Valentina Vladimirovna: L'Univers és un vast oceà. Així va titular vosté ben encertadament un llibre autobiogràfic, de lectura suggeridora. Aquest oceà, el volem blau i pacífic. Quan així siga, la humanitat recordarà quant deu aquest assoliment a la lluita abrivada de persones com vosté. Per tant, gràcies.