Feliços els qui avui hem pogut sentir la paraula i sentir la presència de quasi un segle d'història, d'un segle de saviesa i l'aroma de llum de púrpura, és la primera vegada en la història d'Espanya, així ho creiem, que la dignitat del sacerdoci és reconeguda per la dignitat de l'acadèmia amb la concessió del títol de doctor honoris causa , el màxim honor en aquest temple de saviesa en acció que és la Universitat Politècnica de València. La nostra Universitat i el nostre cardenal tenen en comú que tots dos ens nodrim més d'amor de poble que d'amor de palaus. Vicent porta humilitat fins a les arrugues de la pell, porta tant de rigor i coneixement, tanta energia i bondat alhora que, encara que sabem que la natura és a vegades molt generosa amb alguns elegits, pensem que a la mare natura se li'n va anar un poc la mà amb el nostre cardenal.
Aquesta Universitat no us nomena doctor honoris causa per beneficiar-se de la vostra influència a aconseguir convenis d'investigació amb les estreles. I no és que no necessitem la vostra influència davant de la volta celeste, Vicent, sobretot per a desoxidar i espavilar algunes consciències i actituds que en totes parts hi ha, Vicent, perquè us necessitem com a referent ètic, us necessitem com a exemple de l'home arbre que, encara que doblegat conjunturalment per l'adversitat, continua tenint les arrels en el mateix solar patri.
Vós sou carn de cultura, carn de poble vell, carn d'home bo, carn d'home íntegre, carn d'home savi. Res no tornarà a ser com abans en aquesta Universitat. Ja ho veureu, Vicent. Vós ens ha fet avui, amb la vostra dignitat, encara més lliures i més forts.
Al senyor Pedro Laín Entralgo li done les gràcies per haver usat la seua millor paraula, entre tantes com ha escrit i dit, per a glossar els abundants mèrits del nostre cardenal. Tots reconeixem en ell l'home honest, per damunt del seu impressionant magisteri, i som conscients de compartir espai en aquest simple acte acadèmic, primer que res, amb dos éssers humans que gaudeixen en la seua vida d'un lloc indiscutible i merescut en la nostra història.
