Enrique Iglesia

És un honor i un privilegi per a mi poder presentar-los la trajectòria acadèmica, científica i industrial del professor Enrique Iglesia, a qui investim com a doctor honoris causa per aquesta universitat. Vull agrair als membres del claustre i a la nostra comunitat universitària haver acceptat la proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, amb l'adhesió del Departament d'Enginyeria Química i de l'Institut de Tecnologia Química, d'investir el professor Iglesia com a doctor honoris causa.

Considere que no és possible entendre completament l'evolució professional d'una persona sense recordar els seus antecedents familiars i l'entorn social en què va créixer i es va desenvolupar. Començaré, per tant, dient que el professor Enrique Iglesia va nàixer a l'Havana al si d'una família d'origen espanyol. En l'entorn familiar li van inculcar valors com ara la responsabilitat, l'orgull per la feina ben feta i la solidaritat, valors que l'han acompanyat de llavors ençà. Quan encara era xiquet, la seua família es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, a la ciutat de Miami, on va fer el batxillerat alhora que treballava per ajudar a mantenir l'economia familiar. Era un estudiant tímid però resolut, un estudiant a qui no agradava ostentar la seua capacitat intel·lectual excel·lent, però brillant i rigorós en les seues exposicions. Aquestes qualitats no solament van cridar l'atenció dels seus professors, que el van recomanar per a una beca a la Universitat de Princeton, sinó que, a més, i d'una manera molt més determinant per a la seua vida, van cridar l'atenció d'una companya d'estudis, Teresa, que es va convertir amb el temps en muller i companya.

Si les qualitats com a estudiant van portar Enrique Iglesia a formar-se en universitats prestigioses com ara Princeton i Stanford, el seu nivell humà i tècnic van fer que la companyia Exxon el contractara per al departament de recerca i desenvolupament tecnològic i li donara la responsabilitat al cap de poc de temps de dirigir-lo. Durant el període 1988-1993, als laboratoris d'Exxon, el doctor Iglesia i el seu grup van establir els principis pels quals actuaven els catalitzadors moderns per a obtenir hidrocarburs a partir de gas de síntesi, i van desenvolupar el que llavors va ser la tecnologia més avançada per al procés Fisher-Tropsch de síntesi d'hidrocarburs.

Els companys i membres de l'equip d'Exxon el defineixen com un cap extraordinàriament treballador, brillant i exigent. Aquestes són, o haurien de ser, al meu parer, tres qualitats clau en tot director d'un grup d'investigació. Veiem, doncs, com els principis de responsabilitat, treball i solidaritat que el doctor Iglesia va aprendre i va cultivar des de xiquet van deixar marca en una companyia gran com Exxon, en la qual els companys, i alhora amics, segueixen recordant els temps en què Enrique dirigia el departament de recerca.

Delerós de més llibertat intel·lectual i motivat per la seua vocació de magisteri va abandonar l'empresa, de la qual va continuar sent assessor, i va ingressar com a professor al Departament d'Enginyeria Química a la Universitat de Berkeley i com a membre del Departament d'Energia del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley. En un temps rècord va organitzar el grup de treball que l'acompanya de llavors ençà, i va obrir noves línies d'investigació en el disseny, la síntesi i la caracterització estructural i mecànica de catalitzadors sòlids per a processos relacionats amb temes energètics, de petroquímica i de medi ambient. Més específicament, estudia la relació estructura-funció en catalitzadors sòlids per a la conversió directa i indirecta de metà en H2, la producció de combustibles líquids i la seua dessulfuració, així com per a obtenir olefines i aromàtics mitjançant processos oxidatius i no oxidatius. Considere que els seus treballs en carbonilació de dimetil èter per a produir àcid acètic publicats fa poc, dels quals he sigut lector primer i privilegiat, no solament són d'una gran rellevància industrial sinó que constitueixen un exemple de com un treball de recerca sistemàtic, rigorós i ben fonamentat és capaç d'aportar informació determinant sobre com ocorre un procés químic a nivell molecular, i com aquest coneixement pot conduir a resoldre un problema industrial.

No vull arribar al detall de les tècniques utilitzades pel professor Enrique Iglesia per a estabilitzar nanoclústers metàl·lics i centres actius aïllats ben definits per a aplicar-los en l'activació del metà o en oxidacions selectives, o en la preparació de sistemes híbrids orgànics-inorgànics i l'aplicació que tenen en la síntesi de productes químics. Vull, no obstant això, destacar el denominador comú de totes aquestes investigacions i que des del meu punt de vista es resumeix d'una manera simplificada en originalitat en els plantejaments, rigor en el tractament i perseverança en la recerca dels objectius. M'atreviria a dir que en la seua ment hi ha gravat el lema de tot bon enginyer i enginyer químic: "Un tema no està resolt fins que no està quantificat i expressat en forma d'equació matemàtica i química". No obstant això, s'ha de destacar també una part "negativa" en el treball del professor Enrique Iglesia i és que esprem tant els temes que desenvolupa, que no deixa escletxa digna d'estudi a la resta.

Els seus treballs de recerca han donat lloc a més de 250 publicacions i 40 patents. No és gens sorprenent, per tant, que la comunitat científica el reconega com un dels líders en el camp de l'enginyeria química en cinètica i catàlisi, i que l'hagen honorat amb premis tan importants -en destaque solament uns quants- com ara el George A. Olah en Química d'Hidrocarburs de la Societat Americana de Química, el Robert H. Wilhelm en Enginyeria en la Reacció Química de l'Institut Americà d'Enginyers Químics, i el Paul H. Emmett en Catàlisi Fonamental de la Societat de Catàlisi. A més, en l'actualitat és l'editor en cap de la revista Journal of Catalysis.

Afortunadament per a la societat, i més concretament per als estudiants, el professor Iglesia va decidir dedicar-se també a l'ensenyament. La seua capacitat com a professor ha sigut reconeguda pels alumnes i col·legues que li van atorgar, entre altres, el premi Donald Sterling Noyce que és la distinció més important com a ensenyant en ciències que atorga la Universitat de Berkeley, i el premi per excel·lència en ensenyament de l'Institut Americà d'Enginyers Químics. Com a professor i investigador Enrique Iglesia transmet als estudiants d'Enginyeria Química el que es coneix, el que es creu que es coneix, i sobretot, el que no es coneix o no és possible explicar. Al meu parer, aquesta és la manera de la qual tot bon professor diposita la llavor de la inquietud i la curiositat intel·lectual en els seus alumnes, formant-los com a professionals i com a ciutadans capaços de pensar i opinar per ells mateixos.

Valencia, 7 de novembre de 2007

Senyor Rector Magnífic de la Universitat Politècnica de València,
Professor Enrique Iglesia,
Senyors vicerectors,
Senyors directors d'Escoles, Facultats, Departaments i Instituts,
Senyors professors,
Senyores i senyors,

Vull que les meues primeres paraules siguen de record i condol per la defunció fa poc del professor Eduardo Primo Yúfera, mestre i emprenedor que ha deixat una petjada ben significativa a la nostra universitat, sense la qual no serien realitat avui dia moltes de les metes aconseguides per les generacions d'investigadors que n'han seguit el magisteri.

La Universitat tira avant, hereta el llegat i l'experiència dels qui, fins al darrer alè, han treballat per fer-la millor, i es projecta al futur anhelant bases fermes i el bon fer dels qui dia a dia s'esforcen en benefici de la nostra societat.

Després de les paraules del professor Avelino Corma, que compartisc íntegrament, vull sumar-me a la felicitació expressada al professor Enrique Iglesia i agrair al Consell de Govern de la Universitat que donara suport a la petició de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, el Departament d'Enginyeria Química i Nuclear i l'Institut de Tecnologia Química.

És la segona vegada en els quaranta anys d'història de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials que s'ha traslladat a la Universitat la proposta de nomenament d'un doctor honoris causa.

Coincidint amb el trenta aniversari, va fer aquesta petició per al senyor Adolfo Suárez González, president del Govern d'Espanya entre 1976 i 1981, el qual va contribuir decisivament a instaurar un règim constitucional de llibertats al nostre país.

Aquesta vegada, la nostra escola, junt amb el Departament d'Enginyeria Química i Nuclear i l'Institut de Tecnologia Química, ha valorat el treball destacat del professor Enrique Iglesia, com a mestre i investigador en el desenvolupament de catalitzadors i processos catalítics d'interès industrial.

Des de 1993, la nostra escola imparteix la titulació d'Enginyeria Química, el disseny del pla d'estudis de la qual va tenir un objectiu clarament multidisciplinari, amb fonaments teòrics sòlids, per tal de permetre una adaptació més bona al món dinàmic de la tecnologia. Les deu promocions d'alumnes que han acabat els estudis fins ara han aportat al nostre mercat de treball 535 enginyers químics que treballen amb eficàcia i rigor. A més, a la Comunitat Valenciana s'ha constituït el primer Col·legi Professional d'Enginyers Químics d'Espanya, gràcies a l'impuls compartit d'alumnat, professorat i institucions acadèmiques d'aquesta universitat.

Vivim una etapa, almenys al nostre país, amb un allunyament excessiu de l'activitat docent com a objectiu primordial de la labor del professor. Els processos de promoció condicionen la dedicació del professor universitari, quasi exclusivament, cap a tasques d'investigació o transferència tecnològica, les quals, tot i ser molt importants, no poden restar atenció a la tasca transcendental de transmetre coneixement, d'ensenyar a aprendre. Aquesta anella no es pot abandonar, ja que en cas contrari allunyem les generacions futures de l'oportunitat merescuda que tenen de renovar l'esforç investigador.

El professor Enrique Iglesia, al llarg de la seua trajectòria professional, acadèmica i investigadora, pot ser el millor exemple per a les futures promocions d'alumnes d'Enginyeria Química i també una referència obligada per al professorat que té com a tasca fonamental formar enginyers. Poques vegades podem trobar un equilibri tan perfecte entre l'activitat investigadora, la vinculació amb la indústria química i la qualitat docent. Amb professors així és impossible no entusiasmar els alumnes en el seu treball.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, amb el suport decidit a aquest nomenament referma la vocació docent en l'àmbit de l'Enginyeria Química. Ens encarem amb il·lusió i ànim renovat a la nova etapa que desenvoluparem a partir d'ara amb la revisió dels plans d'estudi. Encara que seguim pensant que s'hauria d'haver permès més flexibilitat en l'estructura de les titulacions i creiem que els acords presos permeten abordar la necessària adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior amb un optimisme moderat. No obstant això, en l'àmbit de l'Enginyeria Química, al marge d'on s'establisquen les atribucions professionals, el màster ha de ser un objectiu fonamental per a garantir un nivell formatiu i de qualitat professional, almenys equivalent a la situació actual.

Una de les línies estratègiques bàsiques de la nostra escola és la projecció exterior. Consolidada la vinculació amb Europa i Amèrica Llatina, hi ha dos objectius prioritaris en el futur immediat, la relació amb els escenaris més importants de l'Extrem Orient (la Xina, l'Índia, el Japó, Corea) i Austràlia i, molt especialment, el desenvolupament dels intercanvis amb els EUA. Estem convençuts que els vincles afectius i acadèmics que, a partir d'ara, hem establit amb el professor Enrique Iglesia permetran tenir una mà amiga més per a consolidar i aprofundir aquesta tasca transcendental.

Així doncs, considerats i exposats tots aquests fets, digníssimes autoritats i claustrals, sol·licitem amb tota consideració i encaridament que s'atorgue i conferisca al professor Enrique Iglesia el grau suprem de doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València.

Moltes gràcies.