Juan Roig

Senyor Rector Magnífic;
Autoritats;
Senyors claustrals membres de la comunitat universitària;
Senyores i senyors:

És una gran satisfacció i un gran honor el que m'ha concedit la Universitat Politècnica de València en nomenar-me doctor honoris causa, per tres raons. La primera, pel títol preuat, el reconeixement més alt que una Universitat pot oferir; la segona perquè és un reconeixement als empresaris, a l'esperit emprenedor que tenim tots els empresaris de la Comunitat Valenciana i de la resta d'Espanya; i la tercera perquè per a un mal estudiant com vaig ser jo en el batxillerat, i regular en la carrera, el fet que avui em distingisquen amb el títol de doctor honoris causa m'enorgulleix enormement.

Molta gent em pregunta com sent regular en els estudis, he arribat a crear Mercadona. La meua explicació és senzilla, quan algú té somnis en la vida que li val la pena aconseguir, si hi posa passió (és a dir, tots els mitjans necessaris) i coratge per a alçar-se després de cada fracàs, els somnis s'aconsegueixen.

Jo vaig ser un estudiant regular-fluix, fins que vaig arribar a la Facultat d'Econòmiques i vaig tenir la sort de conèixer Hortensia, la meua dona. Era molt més bona estudiant que jo i això em va motivar a estudiar més si volia eixir amb ella. Així vaig passar de ser un estudiant regular-fluix a un estudiant regular-bé. No t'ho he agraït mai prou, Hortensia. Moltes gràcies. Després vaig acabar la carrera i vaig voler demostrar a mon pare, qui ens havia inculcat a tots els fills l'esperit emprenedor, que jo també sabia portar una empresa com Mercadona, malgrat les meues idees "raretes", en aquella època.

I quines idees eren aquestes? Que l'objectiu de l'empresa no era només maximitzar beneficis, si no cuidar els clients i els treballadors. Que els treballadors eren éssers humans com els altres (confiables). Que si a les persones els dónes oportunitats i les formes ixen vertaders capdavanters. Vaig continuar somiant: que no fa falta tenir la seu fora de València per a arribar a ser una empresa amb prestigi; que el que podia fer una multinacional, ho podíem fer nosaltres; que el que era important no era ser gran, sinó ser àgil, tenir idees i dur-les a terme.

Per a aconseguir tots aquests somnis has de posar mitjans i passió, escoltar tot el món, no creure-t'ho, ser humil. Estudiar: he llegit molts llibres sobre gestió de persones i satisfacció de clients (en això m'ha ajudat molt passar per la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de València). Reflexionar molt, envoltar-te d'un gran equip (el nostre equip és un poc gran, ja que el componen 60.000 treballadors i 100 interproveïdors), no confondre desig i realitat i, com deia Picasso, "que quan la inspiració t'arribe, t'agafe treballant". De tot això, n'obtens idees, conceptes i definicions que després t'ajuden a ordenar el que tu vols desenvolupar. Per exemple, vaig aprendre el significat de tres paraules: impossible, científic i investigar. Per a nosaltres, impossible és "el que no ha aconseguit ningú fins ara". Quan algú diu que és difícil fer una cosa, jo sempre li repetisc que més difícil és portar un home a la Lluna. Científic, com vaig llegir en una obra d'Alberto Galgano, és "esbrinar les causes". Investigar, com vaig escoltar al doctor Valentí Fuster, és "aconseguir saber una mica del que no sabem".

I d'això traus les teues conclusions, que et serveixen de guia. En el meu cas, les dos principals són: u, és el que nosaltres diem "veritat universal de la reciprocitat" (veritat universal és la llei natural que es compleix sempre). Segons aquesta llei, donar, satisfer les necessitats de les persones. Demanar que necessite d'aquesta persona i exigir. Si no em donen el que s'ha compromès, li ho exigisc. Jo hi crec fermament, m'ho va ensenyar ma mare, Trinidad Alfonso, sobretot les dues primeres, donar i demanar. La segona, utilitzant el símil d'un collaret de perles: les perles (les idees) no són res a soles, sinó que el que és important és unir-les totes en un collaret (en un model). Per al meu: "Qui té un model, té un tresor". Nosaltres necessitàvem un model de referència (que unira totes les nostres idees), que tots el coneguérem i que fóra la nostra guia. Assumim i desenvolupem el model de qualitat total, segons el qual, la missió de l'empresa no és només obtenir beneficis, sinó satisfer els cinc components que té tota empresa: els clients (als quals nosaltres anomenem "caps") i també el treballador, el proveïdor, la societat i el capital.

Seguint l'ordre seqüencial en què els he esmentat, però sabent que tots són igual d'importants i que cal treballar molt per tots. Encara ens queda molt a millorar, però cada dia lluitem per a aconseguir satisfer millor aquests cinc components, perquè Mercadona puga ser reconeguda com una empresa que tracta molt bé clients, treballadors, proveïdors, societat i capital.

Persevere i continue tenint reptes-somnis: que el model de qualitat total tinga èxit a la societat espanyola i puga servir de referència a altres empreses, la internacionalització de Mercadona (les empreses espanyoles poden ser capdavanteres a Europa) i que la societat civil expresse les seues opinions. Els empresaris tenim l'obligació de transmetre a la societat quin model de país volem per a les generacions actuals i futures.

Perquè empresaris i treballadors continuem creant riquesa i Espanya funcione bé necessitem consens en els temes importants. Ja que tenim grans reptes per davant: la productivitat, el medi ambient i la immigració. En aquest tema, hem d'integrar els legals i prohibir els il·legals i desenvolupar els països d'on procedeixen majoritàriament els immigrants.

Volem que el nostre model d'empresa servisca a altres emprenedors i, per això, hem dut a terme iniciatives per a ajudar-los a crear riquesa i ocupació: durant dos anys vaig ser director de Càtedra a la Universitat Politècnica de València (Càtedra "Qui pot ser empresari"); l'EDEM, l'escola de negocis que té com a professors els empresaris, a més d'especialistes i professionals; el suport a joves empresaris valencians, a través de diverses fórmules.

Ja he dit al començament que el suport de la meua dona, Hortensia Herrero, és tan responsable del meu ingrés avui en aquest claustre, com l'educació i formació que em van donar els meus pares, Francisco i Trinidad, que tant m'ha servit per a caminar per la vida. Però també ha sigut important en aquest camí el suport i l'alè de tota la família, especialment de les meues quatre filles (Hortensia, Carolina, Amparo i Juana), que sempre han estat al costat de nosaltres. Els meus germans (Francisco, Amparo, Trinidad, Fernando i Alfonso), malgrat les nostres discrepàncies, m'han ajudat a forjar-me el caràcter i les idees.

Igualment, considere corresponsables d'aquest nomenament tots els qui en els darrers anys han dipositat en mi la seua confiança. A tots ells, alguns presents avui en aquesta sala, vull fer-los partícips de la meua alegria. Vull donar les gràcies, també, a tots els qui formem Mercadona, clients, 60.000 treballadors, els 100 interproveïdors i proveïdors i la societat i els accionistes per l'esforç que cada dia dediquem a desenvolupar el nostre projecte.

També a la Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses, i especialment al degà, Ismael Moya, ja que per mitjà de la proposta que féu, avui tinc l'honor d'estar compartint amb vostès aquests moments.

I al catedràtic Francisco Pérez, que m'ha honrat fent de padrí. Les seues paraules d'elogi cap a la meua persona només poden eixir des de l'amistat. Gràcies per estar amb mi en aquest moment.

Finalment, Senyor Rector Magnífic, gràcies per obrir-me les portes d'aquesta casa, la qual, a partir d'ara, consideraré també ma casa, i a la qual espere saber honrar a cada moment com mereix.

Moltes gràcies a tots.