Jacques Diouf

Senyor Juan Juliá Igual, Rector Magnífic de la Universitat Politècnica de València
enyor Nemesio Fernández Martínez, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms
Senyors degans
Senyors professors i estudiants de la Universitat Politècnica de València
Senyores i senyors:

És per a mi un gran privilegi compartir avui amb vostès aquest moment tan emotiu de lliurament del títol de doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, que coincideix justament amb l'any en què es commemora el 50è aniversari de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms d'aquesta universitat. Durant els 50 anys d'història, aquesta prestigiosa casa d'estudis ha sigut bressol d'un gran nombre de professionals que han dedicat la vida al sector agrícola, forestal i ramader. I, per això, la distinció que ara se m'atorga té molt de significat per a mi i crec que és un reconeixement valuós a la tasca de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació i a la dels homes i dones que arreu del món treballen dia a dia per fer realitat el més elemental dels drets humans, el dret a l'alimentació.

La Universitat Politècnica de València és, sens dubte, una de les universitats espanyoles de més renom, pel nivell alt de l'ensenyament i per la promoció dels valors més importants del desenvolupament humà. Té la reputació de ser un centre acadèmic que destaca en la lluita per eradicar la fam al món, cosa que es va manifestar en el meritori fet d'haver convocat al desembre del 2004 el primer Fòrum Mundial sobre la Reforma Agrària, trobada que va constituir una gran fita, a través de la qual moltes associacions agràries i organitzacions no governamentals van fer arribar la seua veu a la Conferència Internacional sobre Reforma Agrària i Desenvolupament Rural que, convocada per la FAO, es va fer a Porto Alegre, al març del 2006. En suma, aquesta gran universitat ha demostrat amb fets, i també des de l'àmbit acadèmic, com es pot treballar per un món millor.

És per tot això que vull retre homenatge avui als excel·lents docents de l'escola, perquè continuen en la tasca difícil, però alhora meravellosa, de formar les dones i els homes que han de fer possible que la humanitat puga afrontar els grans desafiaments del segle XXI, entre els quals hi ha afers d'una importància crucial com ara la lluita contra la fam i la pobresa.

Com és ben evident per a tots, actualment som davant d'una crisi financera greu que colpeja el conjunt de l'economia mundial. La crisi alimentària produïda per la pujada vertiginosa dels preus dels aliments que va commocionar el 2008 la comunitat internacional, i que ha posat de manifest la fragilitat de la seguretat alimentària mundial, ha quedat en certa manera relegada en els mitjans de comunicació per la crisi financera. Però, la crisi alimentària continua sent endèmica a moltes regions del planeta. A molts països en desenvolupament els preus encara no han abaixat i el risc d'una altra pujada generalitzada és cada vegada més latent. No podem tancar els ulls davant d'una realitat que afecta milions de persones que viuen en la pobresa i la indigència arreu del món. Per aquesta raó, he proposat organitzar una cimera mundial sobre la seguretat alimentària -que coincideix amb la Conferència de la FAO al novembre d'enguany-, que ens permeta aconseguir un acord ampli per a eradicar d'una manera definitiva la fam del nostre planeta l'any 2025, seguint el compromís assumit pels caps d'Estat i de Govern d'Amèrica Llatina durant la Cimera Iberoamericana de Montevideo del novembre del 2006, en assumir la iniciativa "Amèrica Llatina i el Carib sense fam 2025". És a dir, un cimera que establisca els mecanismes de coordinació necessaris perquè la comunitat internacional en conjunt puga afrontar amb respostes globals un problema global com és la fam i puga, alhora, assentar les bases d'un sistema nou de governança de la seguretat alimentària mundial i del comerç agrícola.

La gran paradoxa dels nostres dies és que el planeta té el potencial d'alimentar tota la població. Hi ha prou aliments per a tothom i hi ha les tecnologies per a augmentar la producció agrícola. Però malgrat això, las conseqüències dramàtiques de la crisi alimentària mundial que assota el món, amb una cruesa particular des del 2006, ens han menat a una situació molt més inquietant que la que ja hi havia l'any 1996. Llavors, a la Cimera Mundial sobre l'Alimentació, els líders mundials es van comprometre a reduir a la meitat la fam i la subnutrició. I es van ratificar compromisos semblants a la Cimera del Mil·lenni del 2000, a la Cimera Mundial sobre l'Alimentació -al cap de cinc anys, en el 2002- i, fa més poc, a la Conferència d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària de Roma, al juny del 2008. Així doncs, la gravetat d'aquesta situació no és sinó la crònica d'una tragèdia anunciada.

Malgrat totes les paraules expressades a les cimeres esmentades, les darreres xifres que ha fet conèixer la FAO indiquen que l'any 2007, principalment a causa de l'augment dels preus dels aliments, el nombre de persones que pateixen fam al món va augmentar 75 milions. Amb un augment d'uns 40 milions més el 2008, i una previsió de més de 100 milions el 2009, al món hi deu haver avui més de mil milions de persones malnodrides, la major part als països en desenvolupament.

Durant dècades, l'agricultura ha sigut relegada a un segon pla en les prioritats de la comunitat internacional. És per això que des de fa anys assenyale la urgència d'invertir més en l'agricultura. Aquesta necessitat va ser inclosa tant a l'esmentada Conferència d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària celebrada a Roma al juny del 2008, com a la Reunió d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària per a Tothom que, afavorida pel Govern d'Espanya, va tenir lloc a Madrid a les acaballes de gener d'enguany, així com també en importants reunions del G-8 i el G-20. Per a afrontar la situació d'inseguretat alimentària mundial, cal invertir en entrades i infraestructures rurals als països més poc desenvolupats, donar suport als petits agricultors i reconèixer, per tant, el paper clau que tenen en l'alimentació de les poblacions més vulnerables, i assegurar que tindran els recursos necessaris per a garantir per ells mateixos el dret a l'alimentació.

Les dades següents ens ajuden a il·lustrar com l'agricultura ha deixat de ser una prioritat en les darreres dècades. L'ajuda a l'agricultura va passar de 8.000 milions de dòlars als EUA l'any 1984 a 3.400 milions el 2004, fet que representa una reducció en xifres reals del 58%. La part de l'ajuda oficial per al desenvolupament canalitzada a l'agricultura es va reduir del 17, l'any 1980, al 3%, el 2006. Aquesta és una situació que no ha de continuar. Cal prendre al nivell més alt la decisió política de revertir aquesta tendència negativa i arribar de nou en cinc anys al 17% d'ajuda al desenvolupament destinada a l'agricultura per tal de propulsar una segona revolució verda.

Senyores i senyors, encara que la crisi financera ja té repercussions ben profundes en molts països en desenvolupament, no hem de descuidar que, a banda dels factors actuals que agreugen la situació alimentària mundial, hi ha una sèrie de problemes de fons que s'han de resoldre tan prompte com siga possible. Especialment em referisc a la governança, les institucions d'assistència, el suport als agricultors, l'ajuda pública al desenvolupament, l'ús oportú i eficaç dels recursos financers promesos per països desenvolupats i institucions financeres internacionals, les inversions del sector privat, la qualitat i la innocuïtat dels aliments, entre altres.

D'una manera concreta, la FAO ja aplica diverses mesures en el marc de la Iniciativa de lluita contra l'augment dels preus dels aliments, que va promoure al desembre del 2007 i que ha mobilitzat ara per ara 240 milions de dòlars per a permetre que els petits agricultors accedisquen als recursos agrícoles. Per encàrrec dels països membres, la FAO actualment treballa en 96 països, en quasi tots els casos donant suport a la producció d'aliments mitjançant el subministrament de llavors millorades, fertilitzants i altres recursos agrícoles per a les diferents temporades de sembra del 2009.

La societat espanyola ha demostrat sempre una gran solidaritat en la lluita contra la fam i la pobresa. Només mitjançant l'onzena gala FAO que la televisió pública d'aquest país, RTVE, va emetre pel novembre de l'any passat, la ciutadania espanyola va contribuir amb més de 2,5 milions d'euros als projectes TeleFood, que donen suport a famílies i a comunitats pobres perquè puguen produir més aliments i de més bona qualitat.

És clar que el desafiament a què ens enfrontem consisteix no només a assegurar una alimentació adequada als més de mil milions d'afamats que hi haurà al món a la fi d'enguany, sinó també a aconseguir alimentar, l'any 2050, 9.000 milions de persones, perquè tots els éssers humans puguen tenir una vida digna i hi haja pau d'una manera estable entre tots els països.

Estic convençut que, per a afrontar des d'avui aquest desafiament immens, és oportú inspirar-nos en eximis valencians com ara el filòsof Joan Lluis Vives, nascut en aquesta ciutat el 1492, el mateix any en què Cristòfol Colom ampliava els horitzons del món, gràcies a la contribució financera imprescindible de Lluís de Santàngel, un altre valencià il·lustre. Vives, perseguit per les creences religioses, exiliat, humanista visionari i de visió europeista precoç, ens va deixar un llegat meravellós en l'obra De subuentione pauperum. Sive de humanis necessitatibus libri duo en la qual per primera vegada algú planteja sense ambigüitat que la lluita contra la pobresa no es resol només amb la caritat, sinó que es fa principalment amb la voluntat del poder polític que ha d'assumir la responsabilitat de solucionar les necessitats de les persones més desfavorides. És a dir, ni més ni menys, el que les organitzacions internacionals de les Nacions Unides, i la FAO en particular, hem recordat amb insistència en aquesta primera dècada del segle XXI. Joan Lluis Vives és un símbol universal de la lluita contra la intolerància i a favor de la pau entre les nacions. Que el seu exemple il·lumine els passos que ha de donar avui la humanitat per a posar fi a la fam al món.

Moltes gràcies.