Michael López-Alegría

Senyores i senyors,

És per a mi un honor l'encàrrec d'exposar els mèrits de Michael López-Alegría pels quals la Universitat Politècnica de València li concedeix el doctorat honoris causa, i ho agraïsc a aquesta universitat.

Vaig conèixer Michael al Centre de Vols Tripulats de la NASA a Houston quan hi vaig arribar per primera vegada l'any 1994. Llavors ja feia dos anys que tots dos fèiem d'astronauta, però encara no havíem volat a l'espai cap dels dos. Jo havia estat a punt de fer-ho aquell any, però finalment vaig formar part de la tripulació de reserva, i Michael ja s'estava preparant-se per al seu primer vol. Llavors, més o menys, s'estava despertant l'interès de Michael per recuperar d'una manera completa les seues arrels espanyoles i teníem, per tant, un poc més en comú que amb la resta d'astronautes.

Michael és pilot de la gegantina i exigent Marina dels Estats Units. En ingressar a l'Acadèmia Naval va aprofitar molt bé les oportunitats acadèmiques d'aquesta institució i es va graduar no sols com a oficial de la Navy sinó com a enginyer tècnic. Posteriorment, va demostrar el seu interès acadèmic compaginant el treball com a pilot amb els estudis i va aconseguir graduar-se com a enginyer aeronàutic, a la Universitat Naval, i d'aquesta manera va completar la seua formació.

En l'antiguitat, les missions d'exploració eren degudes al mèrit dels mateixos viatgers. Ara, temps de tecnologia sofisticada i especialització total, anar a l'espai és una gesta a la qual contribueixen milers de persones. Per a poder traure de l'atmosfera terrestre un aparell de cent tones i assolir-hi després una velocitat al·lucinant de vint-i-sis mil quilòmetres per hora cal el concurs de molta inventiva i precisió en totes les etapes: el disseny, la fabricació, el manteniment i l'operació exigeixen quasi una perfecció absoluta.

Per tant, i tornant als viatgers, és imprescindible disposar de professionals d'una qualificació molt alta per a operar a les naus espacials. No hi ha prou de tenir el coneixement de la màquina normalment exigit als pilots d'avions. I és en aquest punt, com a enginyer de naus tripulades, on destaca Michael a l'Agència de l'Espai i l'Aeronàutica dels Estats Units, la NASA. Un fet ocult per a la majoria de les persones, però molt important per a nosaltres, els de la professió, és el mèrit que té d'haver volat com a enginyer responsable en la seua primera missió espacial.

Això demostra una confiança que s'atorga a ben pocs enginyers de vol. Aquest nivell va anar creixent i durant anys Michael va ser el principal astronauta responsable del que anomenem normalment "passejos espacials", és a dir, les operacions a l'exterior de la nau. A Michael, li van confiar en els vols espacials una gran quantitat d'aquestes operacions de màxima exigència professional; arribà a tenir durant un temps el rècord mundial de temps total treballant fora de la nau al buit. És, per tant, un enginyer d'operacions d'una qualificació molt alta i fama mundial.

Després, Michael va ser pioner en el grup d'astronautes nord-americans que es van atrevir a integrar-se en el grup de russos, una vegada es van obrir les fronteres. I, amb entusiasme, va coordinar i va dirigir l'oficina que la NASA té a la Ciutat de les Estreles, fet que, per a molts dels seus companys, era insuportable, ja que era com mesclar-se amb els seus enemics ancestrals. Les arrels espanyoles possiblement van ajudar a tenir aquesta mentalitat oberta a les cultures, però va haver-hi un mèrit personal innegable.

En resum, Michael López-Alegría és digne de ser considerat un enginyer ben destacat, en l'especialitat d'operació de naus voladores i espacials. Ha participat d'una manera destacada en l'avenç de la ciència posant en marxa l'Estació Espacial Internacional i ha contribuït d'una manera significativa a millorar els procediments correctes i segurs de maneig d'aquestes naus, de les presents i de les futures. Per als nous enginyers aeroespacials d'aquesta universitat: l'enginyer no pot estar només assentat a l'estudi davant de la pantalla i els papers; com més complex i eficient és l'enginy, més necessaris són bons enginyers a prop de la línia de fabricació, acompanyant les tasques de manteniment i, finalment, supervisant l'operació o inclús duent-la a terme. En l'àrea aeroespacial, s'ha de cercar l'efectivitat absoluta en les quatre fases. Ens calen enginyers brillants en totes les fases, i gent com Michael en la fase final i definitiva, l'operació.

Així doncs, considerats i exposats tots aquests fets, digníssimes autoritats i claustrals, sol·licite amb tota consideració i demane que s'atorgue i conferisca al senyor Michael López-Alegría el suprem grau de doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València.