Com bé sabeu la investidura de doctor honoris causa té una doble vessant. Al seu través nostra universitat oferix testimoni públic del seu reconeixement dels mèrits que concorren en el doctorand alhora que ho integra en la nostra comunitat al designar-lo com un dels més distingits entre els nostres per a comptar amb la seua tutela, el seu suport, el seu testimoni i el seu saber
Un acte d'investidura de doctor honoris causa està enaltit, per tant, per l'emoció de compartir. És un acte bell i no sols en el formal, sinó especialment en el fons És un acte de generositat i mutu reconeixement que es fan públics i en públic per a deixar constància, sense cap dubte, de quant una institució valora una trajectòria personal i com la persona, al seu torn, valora la institució i la seua projecció en la societat. El nou doctor o doctora, persona d'excepcional relleu, ens diu amb la seua acceptació que coneix, reconeix i estima nostres valors com a institució universitària, per la qual cosa vol comptar-se entre els nostres tant com nosaltres coneixem, reconeixem i estimem el seu prestigi, professionalitat i magisteri al voler-li comptar entre els nostres.
Però en el cas de les investidures de hui l'acte conté en si mateix un valor simbòlic més. El senyor Luis Blanes i senyora Amparo Rivelles són dos figures de referència en els àmbits de la composició musical i l'art dramàtic respectivament, en els que desenvolupen sengles brillants trajectòries.
Sabeu que la Universitat Politècnica de València valora tant ambdós disciplines de l'art que treballa des de fa temps per a elevar-les a la categoria de titulació universitària novament. És desig de la nostra universitat que en això, com en tantes altres coses, és pionera també entre les d'Espanya per a donar caràcter universitari a la formació de músics, actors i professionals de la dansa. No s'estan escatimant esforços i ens trobar-nos, entenem i esperem, en una etapa avançada del camí administratiu que cal recórrer en eixa direcció.
La nostra universitat, enriquida en el seu dia amb la incorporació de les Belles Arts complement humanístic perfecte de la ciència i la tecnologia, desitja ara sumar al seu coneixement i docència les arts escèniques: música, dansa i art dramàtic tan arrelades en la nostra Comunitat i que tantes i tan destacades figures ha produït. És l'estudi i la investigació el que ens permet el redescobriment dels nostres propis artistes (com la guitarrista Josefina Robledo), les arrels de la nostra música popular o penetrar en el món d'intentar descobrir què és la música. Estem rodejats de música i, tant si personalment la valorem com si no, juga un cert paper en les nostres vides. En la mesura que forma plenament part del món social, fins als antropòlegs haurien de voler donar compte d'ella. Els antropòlegs ens recorden que la música ens conduïx a plantejar-nos algunes qüestions fonamentals sobre la naturalesa de la humanitat. S'han fet estudis de música sobre els més diversos punts de vista -La musicologia, la teoria musical clàssica, la història social, la crítica musical, el folklore, l'educació, la psicologia, per mencionar només alguns-. Entre totes estes perspectives, què podria oferir una llicenciatura en música? En primer lloc, obrir-nos a altres horitzons, deixant de costat els analistes que consideraven que només la música dins de l'estil europeu clàssic establit mereixia realment l'atenció. Luis Blanes ja ha intentat resoldre'ns algunes claus en el seu magnífic discurs. En la música, com en qualsevol altre art no es poden establir jerarquies. Una altra cosa és el tema del gust. Hem de véncer estereotips erronis del passat com l'assumpció (estesa tant en el saber popular convencional com en el treball teòric d'autors com a Adorn i la seua influent tradició) que la moderna "societat de masses" deixa poc o cap espai per a la creativitat local i personal; que els participants poden serconsiderats com a mers alienats, emmotlaments culturalment pels mitjans de comunicació massius.
D'això, Amparo i Luis, sou vosaltres el millor exponent. Per això, la vostra incorporació precisament ara a la ja il·lustre nòmina de doctors honoris causa de la Universitat Politècnica de València té més que mai un caràcter ejemplificador i necessari Sereu espill i estímul per als jóvens que vullguen seguir els vostres passos a través de la formació que els oferim i aporteu a la universitat l'incalculable valor de la vostra experiència, reconeixement i prestigi
No vaig a estendre'm a glossar les vostres respectives personalitats de dilatat i brillant currículum, tasca que ha correspost als vostres padrins acadèmics que ho han desenvolupat exemplarment. Simplement vull deixar constància de l'admiració que tots sentim davant de les vostres trajectòries humanes i personals i les vostres aportacions, sempre innovadores, a les arts a què heu consagrat les vostres vides. Per això com a espectadors agraïts i enriquits vos donem les gràcies. Una gratitud que vull ampliar com a membre i rector d'esta universitat politècnica de València per haver acceptat formar part d'ella en el seu estament d'honor. Sigau benvinguts
