Federico Mayor Zaragoza

Molt Honorable President de la Generalitat,
Excms. Senyors,
Senyores i Senyors:

Parlar bé de les persones és bo. Parlar bé dels amics ésbo i grat. Exaltar les virtuts i els mèrits que han portat ací el professorMayor y Zaragoza, és just, és fàcil per l'abundància d'aquells, i és emocionantper a mi per l'estima i l'afecte que li professe.

Per tot això, agraïsc a la Universitat l'honor que m'haatorgat. Condensar, en poc de temps, la personalitat de Federico Mayor és unatasca ben difícil, perquè té mil facetes brillants com un diamant ben tallat:

Investigador científic.
Professor universitari i mestre.
Escriptor poeta.
Humanista.
Coneixedor excepcional de la política científica i universitària.
Per últim, polític, en el més noble sentit i de les més nobles causes, la de la cultura i la humanitat.

Però, sobretot, un home honest amb una capacitat detreball insòlita i una voluntat sense defallença per tal d'utilitzar-la almàxim.

Recorde el temps en què, treballant al CSIC fins bentard, eixia cap a l'estació d'Atocha amb el temps just per a comprar un entrepàal bar, demanar una cervesa al vagó i estar l'endemà, puntual, al rectorat dela Universitat de Granada.

Federico Mayor sempre ha dit sí perquè no sap dir no atotes les sol·licituds que se li han fet per a qualsevol missió transcendent inoble, i s'ha dedicat a aquestes sol·licituds amb lliurament total i tarannàalegre.

En ell tot és clar menys la cal·ligrafia. És, abans deres, un gran investigador científic.

Format a l'escola de Krebs, un dels grans pilars del'enzimologia, mai no ha cercat la publicació fàcil, dirigida a adquirir famaimmediata. Al contrari, sempre ha elegit, per a les seues investigacions,problemes transcendents, com ara:

Bioquímica perinatal.
Patologia molecular del neonat.
Metabolisme cerebral.

En aquests camps ha publicat al voltant de cent treballsd'Investigació a les revistes més prestigioses:

FEBSLett., Europ. J. Bioch., Molecular and Cell Biochemistry, Journal ofBiochemistry, Journal of Neurochemistry, Pediatric Research,

Fruit dels seus pioners treballs i de les seuesinquietuds va ser el Pla Nacional de Prevenció de la Subnormalitat el 1967.

Per la detecció precoç d'anomalies genètiques id'enzimopaties, moltíssims xiquets espanyols li deuen haver-se salvat de lasubnormalitat.

El prof. Mayor y Zaragoza va ser el motor principal per ala creació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, per acord entre elCSIC i la Universitat Autònoma de Madrid.

Ell va saber agrupar els millors: David Vázquez -finat enplena maduresa-, García Bellido, Eladio Viñuela i d'altres que avui estan enplena i fecunda producció científica; i cal esmentar també la tenacitat de F.Mayor fins a aconseguir la col·laboració de Severo Ochoa.

Federico Mayor va ser director del centre entre 1974 i1978 i president científic de 1983 a 1987. Avui és una de les institucions mésprestigioses d'Europa en el camp de la biologia molecular. Aquesta sola empresaseria suficient per justificar una vida.

El Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa és unexemple més de les valuoses aportacions que el CSIC ha fet a la universitatespanyola en homes de gran valor i, moltes vegades, amb equips complets d'homesi instal·lacions.

Un altre exemple assenyalat és el pas de l'equip d'A.Sols al Dep. de Bioquímica CSIC-UAM.

La seua faceta de mestre universitari comença amb lacreació de l'Escola de Bioquímica de Granada que avui és una realitat fecunda,fruit madur de la seua llavor.

Una plèiade de catedràtics, deixebles de Federico Mayor,donen brillantor a la universitat espanyola.

A més, Federico Mayor és bon professor. Explica bé labioquímica. Les seues lliçons són clares, avançades i vocacionals. Sap esporgaron cal esporgar i aprofundir en el que és formatiu.

Federico és, també, un escriptor transcendent. El seullibre Mañana siempre es tarde és uncodi d'ètica política en la dimensió mundial.

Altres llibres interessants són: Investigación científica y objetivos sociales, Hacia un nuevo modelo dedesarrollo i La lucha contra laenfermedad.

Alguns capítols d'aquests llibres jalonen el seupensament:

De la tecnologia al desencís.
Saviesa més que ciència.
Ponts sobre les fronteres.
La cultura, camí de solidaritat, etc.

Una faceta poc coneguda, i potser sorprenent per aalguns, és la seua qualitat de poeta. Un esperit fi, sotmés a una tascaesgotadora i transcendent, científica o política, quan es calma en si mateix, ala fi de la jornada, es troba sempre amb la seua ànima nua. I quan l'ànima ésneta i generosa, vessa a l'exterior, espontània i pura. I això és la poesia.

Així, l'home que lluita per resoldre els problemes mésgreus de la humanitat, que és rebut pels caps d'estat més poderosos, quanarriba al seu ribatge, escriu coses com aquesta:

Venid, silencio y soledad
Quiero verme de verdad,
verme pequeño e inseguro.
Así, tal como soy,
con esta angustia, este vacío,
este no ser lo que figuro.

O, en un altre poema:

Nada sé, salvo que soy,
salvo que estoy aquí,
estremecido.
Salvo que veo, siento y tiemblo.
Nada soy, salvo que sé,
perplejo y confundido,
que, cuando emergió el hombre,
el universo se pobló de luz,
de creadores.

Federico Mayor és fonamentalment un humanista. Humanistaen el sentit més elevat, l'humanisme que tracta de conéixer l'home; el que, decap a cap de la terra, tracta de comprendre els seus problemes, les seuesmisèries i els seus anhels, que cerca fórmules per remeiar-los i que lluita peraconseguir-ho.

Per a Federico Mayor, la ciència i l'educació són lesdues forces necessàries per a dignificar la vida de tots els homes.

El seu llibre Mañanasiempre es tarde comença amb un pensament d'un altre Federico: F.Nietzsche, que diu: "Arribarà un dia que la política no considerarà mésque problemes d'educació". El pensament humanista de Federico Mayor gira al'entorn d'aquesta valoració de l'educació, al coneixement de les possibilitatsde la ciència i a l'absoluta confiança en la capacitat de l'home per a resoldreels problemes.

Però val més que ho diga ell mateix, en alguns paràgrafsdels seus escrits que copie a continuació breument:

Els drets humans representen l'imperatiu categòric del nostre temps.
L'educació és l'instrument per excel·lència de la democràcia.
La ignorància és la major pobresa i arrel dels mals de la humanitat.
És un imperatiu ètic procurar que s'apliquen a las grans masses els coneixements científics que repercuteixen en benefici de molt pocs.
Avui és imperdonable l'aïllament de l'investigador respecte dels problemes socials més urgents.
No podem silenciar la nostra disconformitat, quan de manera tan patent, s'utilitza tortament el coneixement, sense mesurar-ne les conseqüències socials, laborals, culturals o ecològiques.
Si l'home és capaç, encara, d'usar els mitjans al seu abast, amb saviesa, el futur no serà una fatalitat, sinó una conseqüència.
Som a les albors d'un nou ordre internacional, cultural, científic, econòmic i social. Un sistema adaptat a la dimensió mundial dels problemes.

Pense que aquests paràgrafs, triats dels seus escrits,sintetitzen, encara que no en la total plenitud, el pensament humanista deFederico Mayor.

Finalment, Federico Mayor és un dels homes que coneixenmés bé la política científica espanyola i els problemes de la universitat. Lesseues dues etapes al MEC, com a subsecretari i com a ministre, van estar plenesde realitzacions fecundes.

El seu projecte de Llei de la Ciència, que no va arribara realitzar-se, estava ple de coneixement i d'intel·ligent i realista visiódels problemes. A més, són extraordinàries les seues actuacions com a rector dela Universitat de Granada i com a president de la Comissió Assessorad'Investigació Científica i Tècnica.

Avui, com a director general de la UNESCO, enmig de gransdificultats, dóna a l'organització la rellevància que li correspon enl'eliminació de les mancances d'educació en centenars de milions d'éssershumans i en l'ús de la ciència per al millor servei a la humanitat.

Enumerar les seues distincions i càrrecs d'eminènciaseria llarg, i sé que, per a ell, no és principal:

És membre de les més prestigioses societats científiquesde la seua especialitat.
Doctor honoris causa per universitats espanyoles, belgues, del Regne Unit, franceses i dela de Moscou.
Posseeix les condecoracions espanyoles més importants idels països més diversos i llunyans.
Ha sigut rector, ministre i és director general de laUNESCO i, pertot arreu, ha treballat amb alegria, amb entusiasme, molt i bé.

No voldria acabar sense esmentar dues persones que hancontribuït decisivament a la personalitat i la tasca de Federico Mayor y Zaragoza.Son pare, Federico Mayor i Domingo, i la seua muller, Ángeles. Son pare, unhome que amb intel·ligència i capacitat de treball va saber escalar, dia a dia,les places de més responsabilitat i guanyar-se la consideració del seuscompanys, ha sigut un exemple assenyalat per a la seua família.

La seua muller, una dona d'extraordinària intel·ligènciai un dels millors expedients que s'han assolit a la Facultat de Farmàcia deMadrid, ha sabut exercir amb elegància, alegria i eficàcia tres difícils missions:la de muller d'investigador, compartint l'aventura dels descobriments, amb lesseues alegries i fracassos; la de muller d'home públic, amb tots elscompromisos socials i les exigències d'exquisida discreció, i, sobre totes, lade mare de família.

Ella ha format una llar exemplar on no manca un bioquímicque ha heretat del pare no sols el vigor de la seua cabellera sinó també laintel·ligència i la capacitat de treball. És bonic veure a les revistes debioquímica comunicacions amb l'autoria de F. Mayor i F. Mayor fill.

He tractat de descriure, pobrament, la complexa i a lavegada senzilla personalitat del professor Mayor y Zaragoza. Desitge queaquestes pinzellades hagen servit per posar de manifest la talla científica ihumana de l'home que avui és rebut per la nostra Universitat. Per als membresd'aquesta institució és un gran honor la teua incorporació a la nostra família.