Avui la Universitat Politècnica de València investeix doctor honoris causa el premi Nobel d'Economia, Franco Modigliani. L'economia, també l'economia, etimològicament govern (el bon govern) de la casa (petita o gran), com tantes altres coses del nostre temps, necessita elaborar nous alfabets per a resoldre els problemes que afronta la humanitat.
Fa uns quants anys es deia, encara es diu, que el que és bo per a l'economia americana també ho és per al món. Avui el discurs econòmic només pot argumentar que el que és bo per al món és bo per als altres, també per als americans. Avui no es pot elaborar un discurs, i menys una praxi, sense comprometre en el procés les socioeconomies de altres pobles. (Qui pagarà la modernització de les centrals nuclears soviètiques? Només la desena llarga de centrals del tipus Txernòbil supera els cinc bilions de pessetes). O introduint el cost medi ambiental assumible. Inexcusablement assumible. O les conseqüències de la taxa de natalitat, poc més gran que la unitat en les societats anomenades avançades. O la islamització de les primeres matèries. O les cada vegada més altes despeses socials que exigeix la societat.
Es corre el risc de no saber diagnosticar la realitat i, en conseqüència, de no elaborar un alfabet adequat, alfabet ideològic, naturalment, per a entendre el futur. Perquè en el món de les idees el càlcul és la justificació de la ignorància.
